Guanyar Europa entre rails

La aposta és rodona sobre el paper: un jove rep d'Europa un bitllet de Interrail per viatjar gratis amb tren pel continent en complir 18 anys i després de recórrer els seus carrers i places i entaular noves amistats torna a casa embriagat i amb l'esperit comunitari inserit per sempre en el seu ADN. Els records i experiències del trajecte, units a l'agraïment a Brussel·les per l'obsequi, actuen com a mur contra els eslògans euroescèptics, que han crescut després de la victòria de el Brexit.

La proposta ha irromput aquesta setmana en el debat de la mà del cap de el Partido Popular Europeo, Manfred Weber, que afirma voler construir la UE a través dels sentiments. “Europa no és Brussel·les, no són els tècnics. Tracta de les emocions, de conèixer altres cultures, altres llengües. Quan veus la bellesa d'aquest continent pots sumar als joves a aquesta idea”, defensa. La mesura és, de moment, només un propòsit l'aprovació del qual està encara lluny si es fes realitat, però beu de l'èxit per a la cohesió que representen els cinc milions d'estudiants Erasmus, i busca endolcir el relat d'una UE que en els últims anys s'ha presentat davant els ciutadans amb molta tijera i poca poesia, abraçada al cèlebre mantra de “les regles són les regles” amb que cada matí desdejuna el Sud davant l'amenaça de multes i retallades pels desajustaments en els seus comptes.

En el debat en l'eurocámara d'aquest dimarts es va alçar una majoria de veus favorable —entre elles, la de la Comisión Europea— i una oposició heterogènia però combativa. “És desgavellat”, va criticar el UKIP britànic, que vaga per les institucions a l'espera del divorci definitiu amb la UE. “Millor seria un bitllet de tornada per als emigrats forçosos”, va rebatre l'eurodiputada de el PSOE Inés Ayala Sender.

L'ús de recursos —algunes estimacions xifren el seu cost en 1.500 milions d'euros— per enviar de viatge a milions de joves, en lloc de dedicar aquests fons a programes d'ocupació en un moment en què l'atur manté a molts d'ells en estat de frustrant paràlisi o recorrent aeroports, és el principal argument dels seus detractors. “El Interrail gratis i la lluita contra la desocupació juvenil no són incompatibles. Viatjar fa currículum”, respon l'eurodiputat de Forza Itàlia Stefano Maullu.

Els partidaris basen la seva postura en l'equació “més Europa, menys xenofòbia” i tornen la mirada a una idea, la de Interrail, que va néixer fa més de 40 anys com una forma de fer més accessible recórrer el continent. Cada any, 300.000 europeus compren el bitllet i es fotografien junt amb els balnearis de Budapest, la Acrópolis d'Atenes o el camp de concentració de Auschwitz. L'escriptor Aldous Huxley atribuïa a viatjar la virtut de descobrir que tots estan equivocats sobre els altres països. En un moment de replegament nacional, està per veure si un passeig per Europa amb tren és útil per vacunar a les noves generacions enfront del virus del populisme xenòfob.