Estrasburg investigarà la demanda dels condemnats per assetjar el Parlament

Estrasburg ha escoltat els joves condemnats pel setge al Parlament de Catalunya. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la demanda d'algunes de les persones que, el 15 de juny del 2011, van envoltar la Cambra i van sacsejar alguns diputats en protesta per les retallades del Govern d'Artur Mas. L'Audiència Nacional els va absoldre després del judici, però el Tribunal Suprem els va condemnar més tard a penes de tres anys de presó. El TEDH investigarà ara si la justícia espanyola ha vulnerat el dret fonamental dels condemnats a rebre un judici just.

El tribunal europeu ha donat trasllat de l'admissió a l'Advocacia de l'Estat a Estrasburg perquè Espanya respongui a la demanda. L'admissió a tràmit és només un primer pas processal, però suposa una pugna guanyada per les defenses dels joves després d'un tortuós procés judicial. Els advocats van haver de presentar un recurs de nul·litat davant del Constitucional com a pas previ abans d'acudir al TEDH. Allà argumentaven que el Suprem, en reinterpretar els fets jutjats per l'Audiència, “introdueix nous fets en parlar de motivacions i intencions sense haver escoltat els acusats”. En el seu escrit, el TEDH remarca precisament que aquest és el motiu sobre el qual es pronunciarà. Segons la doctrina del tribunal europeu, amb seu a Estrasburg, les condemnes en segona instància (després d'una absolució) no es poden produir si en el segon judici no s'ha escoltat els acusats. La CUP va explicar dimecres en un comunicat que encara hi ha altres demandes pendents que encara ha d'atendre el tribunal.

Les imatges del setge al Parlament, que van obligar l'expresident Artur Mas a accedir a l'hemicicle en helicòpter, van donar la volta al món. I van aixecar una enorme polseguera social i política. En la primera sentència, l'Audiència Nacional va absoldre 19 dels 20 acusats en posar el dret a la llibertat d'expressió per sobre d'altres drets. “Les conductes estaven destinades a reivindicar els drets socials i els serveis públics davant de les retallades pressupostàries”.

El Tribunal Suprem, en canvi, va revisar la sentència i va concloure que l'Audiència va incórrer en una “desjerarquització errònia i traumàtica del dret constitucional”.