_
_
_
_

Estrasburg investigarà la demanda dels condemnats per assetjar el Parlament

El Tribunal Europeu de Drets Humans indagarà si van rebre un judici just després de ser absolts en primera instància

Jesús García Bueno
Protestes davant del Parlament el juny del 2011.
Protestes davant del Parlament el juny del 2011.Gianluca Battista

Estrasburg ha escoltat els joves condemnats pel setge al Parlament de Catalunya. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha admès a tràmit la demanda d'algunes de les persones que, el 15 de juny del 2011, van envoltar la Cambra i van sacsejar alguns diputats en protesta per les retallades del Govern d'Artur Mas. L'Audiència Nacional els va absoldre després del judici, però el Tribunal Suprem els va condemnar més tard a penes de tres anys de presó. El TEDH investigarà ara si la justícia espanyola ha vulnerat el dret fonamental dels condemnats a rebre un judici just.

El tribunal europeu ha donat trasllat de l'admissió a l'Advocacia de l'Estat a Estrasburg perquè Espanya respongui a la demanda. L'admissió a tràmit és només un primer pas processal, però suposa una pugna guanyada per les defenses dels joves després d'un tortuós procés judicial. Els advocats van haver de presentar un recurs de nul·litat davant del Constitucional com a pas previ abans d'acudir al TEDH. Allà argumentaven que el Suprem, en reinterpretar els fets jutjats per l'Audiència, “introdueix nous fets en parlar de motivacions i intencions sense haver escoltat els acusats”. En el seu escrit, el TEDH remarca precisament que aquest és el motiu sobre el qual es pronunciarà. Segons la doctrina del tribunal europeu, amb seu a Estrasburg, les condemnes en segona instància (després d'una absolució) no es poden produir si en el segon judici no s'ha escoltat els acusats. La CUP va explicar dimecres en un comunicat que encara hi ha altres demandes pendents que encara ha d'atendre el tribunal.

Les imatges del setge al Parlament, que van obligar l'expresident Artur Mas a accedir a l'hemicicle en helicòpter, van donar la volta al món. I van aixecar una enorme polseguera social i política. En la primera sentència, l'Audiència Nacional va absoldre 19 dels 20 acusats en posar el dret a la llibertat d'expressió per sobre d'altres drets. “Les conductes estaven destinades a reivindicar els drets socials i els serveis públics davant de les retallades pressupostàries”.

El Tribunal Suprem, en canvi, va revisar la sentència i va concloure que l'Audiència va incórrer en una “desjerarquització errònia i traumàtica del dret constitucional”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_