Munar confessa el cobrament de part d’un suborn de quatre milions

L’expresidenta del Parlament balear Maria Antònia Munar ha confessat que va cobrar part del suborn de quatre milions d’euros que juntament amb uns altres dos exalts càrrecs d’Unió Mallorquina (UM) hauria rebut de la promotora Sacresa a canvi que l’empresa aconseguís l’adjudicació dels terrenys palmesans de Can Domenge.

L’advocat de Munar, José Antonio Choclán, ho ha comunicat a l’inici del judici que aquest dilluns se celebra a l’Audiència Provincial de les Balears. L’antiga dirigent d’UM ha ingressat, a més, un total de 150.000 euros, per la qual cosa la Fiscalia Anticorrupció demana que se li apliqui, a més de l’atenuant de confessió, el de reparació parcial del dany.

Munar era l’única dels cinc acusats d’aquesta causa que, fins ara, no havia reconegut els fets, motiu pel qual la Fiscalia Anticorrupció i el Consell de Mallorca, personat com a acusació particular, reclamaven inicialment quatre anys de presó i set milions d’euros de multa per a l’acusada per un delicte de suborn passiu. Munar fa tres anys que és a la presó, on compleix dues condemnes que sumen 11,5 anys de presó.

Les acusacions també s’adrecen contra l’exvicepresident insular Miquel Nadal —per a qui la Fiscalia reclama un any i deu mesos de presó i una multa de tres milions d’euros—; l’exconseller de Territori Bartolomé Vicens —un any i mig de presó i una multa de dos milions—; el presumpte mitjancer que va lliurar l’obsequi, Miquel Llinàs —pagament de 8.100 euros en multes—, i el propietari de Sacresa, Román Sanahúja —63.750 euros en multes.

El fiscal Juan Carrau reclama que es decomissin els 3,8 milions d’euros que Munar, Nadal i Vicens haurien obtingut amb la seva conducta delictiva. Els altres 160.000 euros ja van ser tornats per Vicens i 35.000, per Llinàs.

L’expresidenta de l’extinta UM —la formació es va dissoldre el febrer del 2011 sacsejada pels nombrosos casos de corrupció que pesen sobre seu— sol·licitava inicialment la lliure absolució perquè negava haver cobrat cap tipus de suborn.

Tal com ara han confessat tots els acusats, Munar, Nadal i Vicens es van posar d’acord entre si i, “aprofitant la seva situació de poder” al capdavant de la institució supramunicipal, van exigir a Sacresa el lliurament de quatre milions d’euros perquè aquesta promotora pogués tenir garantida l’adjudicació del concurs.

Transport dels diners en una bossa

Els tres alts càrrecs, que a més integraven llavors la cúpula d’UM, van reclamar que l’empresa els pagués dos milions d’euros abans de l’adjudicació i uns altres dos milions abans de la signatura definitiva del contracte. Sanahúja, com a responsable de Sacresa, “va cedir a les exigències” per poder aconseguir l’expedient i va dur a terme les gestions oportunes perquè es lliurés la quantitat, tal com consta en l’escrit d’acusació de la Fiscalia.

Els diners es van transportar en una bossa i en els dos lliuraments els va recollir Miquel Llinàs, amic personal de Vicens. Posteriorment, Llinàs els va donar a Vicens, el qual els va repartir entre Nadal, Munar i ell mateix. Una part dels quatre milions d’euros, segons l’escrit, es van fer servir en benefici d’UM.