Miralda i Brossa, en la temporada del ‘nou’ Macba

Girar full. Aquest sembla ser el lema del nou equip directiu del Macba, que encapçala Ferran Barenblit, per oblidar etapes anteriors. Ahir, coincidint amb la presentació de la nova temporada 2016-2017 d'exposicions i activitats, es van presentar els tres nous components del govern del museu del Raval: Tanya Barson, conservadora en cap (fins ara conservadora d'Art Internacional de la Tate Modern); Pablo Martínez, responsable des del 2009 d'educació del CA2M de Madrid i Josep M. Carreté, que serà el gerent després d'exercir el mateix càrrec (i subdirector) del MNAC des del 2012.

Barenblit, com ja ha fet des que va ser nomenat director el juliol del 2015, va apostar per convertir el seu museu en una "institució de referència immediata per a la ciutadania, que reforci la vocació de servei públic i generi una lectura crítica del passat i les maneres de veure el present i dissenyar el futur".

Però el museu no serà un centre adormit. Barson va defensar la seva idea de mostrar l'art contemporani "des d'una perspectiva radical", fomentant el diàleg "sud-sud", centrant l'atenció en les produccions artístiques llatinoamericanes, mediterrànies i africanes. Els eixos de Barson seran la "interdisciplinaritat, l'arquitectura radical, la performativitat cos-espai, el gènere, la identitat i una priorització de les temàtiques de discurs feminista".

El futur passa, sobretot, per les exposicions programades per als propers mesos —encara que la majoria ja van començar a pensar-se amb Bartomeu Marí—. Els noms propis són Antoni Miralda, a qui se li dedicarà (21 d'octubre) una gran exposició de la seva etapa americana a Miralda Madeinusa i en la qual es mostraran els quinze projectes que va desenvolupar als Estats Units, com Honeymoon project, les noces simbòliques entre l'estàtua de la Llibertat i Colom de Barcelona (1986-1992) i L'Internacional Tapas Bar & Restaurant (1984-1986), un experiment social i artístic obert al barri de Tribeca de Nova York. La mostra està comissariada per Vicent Todolí.

Després s'inaugurarà l'exposició Gelatina dura. Els 80, històries escamotejades, en la qual es revisarà el passat recent de forma crítica, desplaçant el relat oficial de la dècada del 1980 per aquell que es va forjar en els seus marges (2 de novembre), i estarà comissariada per Teresa Grandas.

Després de l'exposició realitzada a partir dels arxius fotogràfics de l'Arab Image Foundation (AIF) de Beirut (Líban), que mostren moments clau de la història d'aquesta zona (5 d'abril) i de la proposta radical de Forensic Architecture, que reflexiona sobre l'arquitectura com a espai de pensament crític després de la presentació d'algunes proves de casos de violació de drets humans (26 d'abril), arribarà el torn de l'altre nom propi de la temporada: Joan Brossa.

Liquidar el dèficit

L'exposició Poesia Brossa (19 de setembre) serà una profunda revisió del treball d'aquest multiartista des dels seus primers llibres fins a les seves últimes investigacions plàstiques, passant per les seves incursions en el teatre, el cinema, la música i les arts d'acció, a partir del fons que la Fundació Joan Brossa va dipositar al MACBA ara fa cinc anys.

Durant la presentació també es van repassar els números del Macba. Segons va explicar el nou gerent, el museu espera liquidar aquest any el dèficit que arrossega des del 2012, quan l'Estat no va pagar la seva aportació de més d'un milió d'euros. El 2017 el pressupost serà d'11,7 milions (4,4 els aportarà l'Ajuntament i 3 la Generalitat) i es generarà, després de gastar 10,9 milions, un superàvit de 844.000 euros, que es destinaran a liquidar el deute.

Pel que fa al projecte estrella presentat per Marí el juliol del 2014 d'ocupar tota la plaça dels Àngels, Barenblit i Carreté van dir que s'ha de redefinir. "No està aturat, però s'ha de tornar a replantejar, perquè volem lligar la programació amb el pla d'usos, i després farem una proposta a l'Administració".