Els mirós que han sortit a la llum

“És lleig, molt lleig, diria que deliberadament lleig. El quadre més lleig de Miró”. Robert Lubar contempla Cap d'home. És el comissari de Joan Miró, materialitat i metamorfosi, l'exposició de la Fundació Serralves, a Porto, que recull les obres de l'artista català guardades en un banc que va fer fallida.

El caràcter inèdit de la mostra, que es mantindrà fins a finals de gener, ha atret les primeres autoritats de Portugal, Espanya i Catalunya. El president de la República, Marcelo Rebelo de Sousa, el primer ministre António Costa i el president espanyol Mariano Rajoy. Carles Puigdemont ha arribat acompanyat del conseller de Cultura, Santi Vila, i l'ambaixador català a Portugal, Ramon Forn. Els presidents català i espanyol s'han saludat cordialment. Rajoy fins i tot ha penjat una foto a les xarxes del moment.

De les 85 obres en poder del banc, que després va nacionalitzar l'Estat portuguès, cinc s'han descartat per no encaixar en la línia de l'exhibició, a criteri de Lubar. El comissari, expert en Miró i director de la Universitat de Nova York a Madrid, ha gaudit de l'ajuda de l'arquitecte Álvaro Siza Vieira per presentar les obres en els dos pisos de la Casa art decó, declarat monument nacional.

Lubar no va deixar Cap d'home fora de la selecció, una taca ocre amb traços grisos. “És una peça insòlita; gairebé tota l'obra de Miró té una mica de representació, aquesta no. Malgrat ser de 1931, l'he posat envoltada d'obres dels anys 60-70, perquè es vegi com Miró sempre pensa en camins nous però sense oblidar els seus orígens. El joc de cercle i quadratura es manté”.

Les obres reunides van de 1924 a 1981, dos anys abans de la seva mort. La mostra no segueix un ordre cronològic i sí el diàleg entre les obres, tècnic o estètic. En entrar, un dels primers impactes és La Fornarina (1929), la versió imaginària del retrat realitzat per Rafael cinc segles abans.

La col·lecció es mantindrà unida i a Porto, creant-se un triangle mironià únic entre la ciutat portuguesa, Barcelona i Palma de Mallorca. “Els tres pols es complementen”, assenyala l'expert Lubar. “La fundació catalana és impressionant i té un fons documental riquíssim, la mallorquina brilla en l'obra dels últims anys de l'artista. Aquí hi ha peces de gran valor estètic i històric. Cap de les tres és enciclopèdica, perquè això no existeix per a cap artista”.

A la planta baixa, Lubar destaca la cubista Bailarina española (1924), pintada tres anys després de la picassiana que descansa al Louvre. Més enllà, els exuberants Personajes i estels a la nit (1965) i La festa dels ocells i les constel·lacions (1974), tan potents que sembla increïble que no estiguessin en cap museu. Lubar recorda el descobriment d'aquesta col·lecció, fa tres anys. “Em van trucar de Christie’s per donar una conferència abans de la seva subhasta. Em vaig quedar paralitzat en veure'ls tots junts”.

La mostra, en col·laboració amb l'Obra Social “la Caixa”, conté treballs molt inusuals de Miró, com la seva obra en celotex de l'any 37 o sis realitzades amb masonite, un material industrial per a la construcció, i algunes de les seves teles cremades creades per a l'antològica del Grand Palais de París el 1974.

Lubar, es deté entre l'oli Dones i ocells (1968) i el tapís Sobretejido 10 (1973), encarats al rebedor del segon pis. “Dialoguen perfectament; hi ha alguna cosa que els uneix al marge de la seva data de creació, són els seus espais en blanc, els cercles i els quadrats”.

Expert en art del segle XX, Lubar sempre es va inclinar per l'artista català. “L'impacte que vaig tenir fa tres anys en descobrir aquesta col·lecció va ser el que vaig tenir als 10 anys i vaig veure per primera vegada un dels seus quadres. Jo no sabia res, naturalment, fins i tot, pel seu nom, creia que era una dona. Em va impressionar la força dels seus colors, les seves formes. Aquesta reacció primària és el més important en l'art, més que conèixer les seves tècniques, les seves interpretacions o ideologies. El primer impacte és el fonamental, i no hi ha molts artistes que ho aconsegueixin. Miró, sí”.