La CUP avala Puigdemont sense garantir-li suport als Pressupostos

Carles Puigdemont va superar ahir al Parlament català la qüestió de confiança per 72 vots a favor (els de Junts pel Sí i la CUP) i 63 en contra. Els 10 diputats anticapitalistes van avalar en bloc el president però no li van garantir el seu suport en els Pressupostos. Puigdemont no va dur a terme la seva amenaça d'estar disposat a avançar les eleccions si la CUP no tenia la voluntat de donar suport als comptes. El president no tindrà estabilitat però ha trobat l'aliança de la CUP per celebrar un referèndum independentista el 2017.

Puigdemont va tancar el debat afirmant que l’havia iniciat amb la intenció d’aconseguir la confiança de la Cambra i l'estabilitat. El primer punt el té, però el segon segueix en suspens. De fet, el període de sessions ha començat com va acabar: amb la incertesa de què passarà amb els Pressupostos que actualment ja negocien Junts pel Sí i la CUP. Anna Gabriel, portaveu dels anticapitalistes, va avisar que atorgar-li la confiança no implica donar a ningú "carta blanca" i que abans de votar han de veure'ls. "La confiança no és unidireccional", va advertir, encara que va recalcar la disposició dels anticapitalistes a acceptar el reset que demana Puigdemont. "Ens demana si volem continuar i li diem que sí. Culminem la legislatura de la llibertat, la república social i la de la justícia social".

Els dos grups s'han donat una segona oportunitat però la CUP no va donar gaires pistes sobre quina actitud adoptarà, tret que, per raons òbvies, no donarà suport a uns comptes similars als que va vetar al juny i que preveien un augment en despesa social de 800 milions d'euros. Afeblida i fracturada, i dirigida ara per un secretariat de tarannà més pactista, tot apunta que la formació no repetirà el veto després que Puigdemont hagi anunciat per al setembre del 2017 la convocatòria d'un referèndum independentista amb o sense permís de l’Estat espanyol. El president, que va vigilar molt d'utilitzar les paraules "unilateral" o "vinculant", sí que va fer en el seu al·legat final una defensa acèrrima de la viabilitat d'una Catalunya independent i va arremetre contra l'immobilisme de l’Estat central després que en només tres anys, del 2012 al 2015, els diputats secessionistes hagin passat de 14 a 72. "I [l’Estat espanyol] ha actuat com si no n’hi hagués cap. Cap empresa s'hauria quedat quieta quan dos milions de persones es volen donar de baixa", va assenyalar Puigdemont en al·lusió al vot independentista en les eleccions del 27-S.

La CUP va sol·licitar concreció sobre com serà aquest referèndum –fins i tot va deixar anar una possible pregunta– i va demanar a Puigdemont que aportés més detalls en el debat de política general, que serà d'aquí una setmana. Allà es tornaran a veure els retrets dels independentistes cap a Catalunya Sí que es Pot per desestimar un referèndum unilateral que creu que no tindrà garanties si no és reconegut per totes les parts i la comunitat internacional.

El bloc antisecessionista va demostrar sensibilitats diferents: Inés Arrimadas (Ciutadans) va considerar el referèndum de "presa de pèl" i va avisar que molta gent a Catalunya viu del procés; Miquel Iceta (PSC) va defensar una vegada més la reforma federal de la Constitució –va ometre la via canadenca– i Xavier García Albiol (PP) va acusar Puigdemont de ser de la CUP i, en to amenaçador, li va dir quatre vegades: "Ni vostè ni ningú convocarà un referèndum M’ha entès?". Va ser el moment més agre del debat, en què Puigdemont va replicar amb l’abandonament de Catalunya per l’Estat espanyol i l'equiparació a càrrec de dirigents del PP de l'independentisme català amb ETA.

La confluència d'esquerres allarga la mà al Govern

Catalunya Sí que es Pot, la confluència d'esquerres amb representació en el Parlament, va allargar ahir la mà al president de la Generalitat en la seva idea d'intentar fins al final la consecució d'un referèndum pactat amb el Govern de l’Estat espanyol. Els seus diputats es van negar a dona suport a Puigdemont en la qüestió de confiança i van tornar a reiterar la seva oposició a una consulta unilateral, però el seu president, Lluís Rabell, va proposar a Junts pel Sí treballar per teixir complicitats i crear un moviment a favor d'aquesta consulta pactada a través d'una estratègia sobiranista compartida. El PSC va rebutjar de forma taxativa aquesta via, encara que no amb la duresa amb què van rebre la proposta els líders de Ciutadans i el PP català.

Puigdemont va celebrar les paraules de Rabell, tot i que les va rebre amb el mateix escepticisme amb què havia proposat la via escocesa un dia abans. Es va escudar en la negativa permanent dels grans partits estatals a assumir una negociació sobre una consulta. Per això, va preguntar amb ironia al dirigent de Catalunya Sí que es Pot que què farà quan rebi un no a la negociació: "Suposo que després no demanaran a la gent que se’n torni a casa". La resposta de Rabell va ser que si no es resol el problema polític a Catalunya difícilment serà possible que es resolgui la situació de bloqueig per formar un nou Govern a Espanya, malgrat que hi hagi unes terceres eleccions generals.

Rabell va lamentar "les presses" amb què actua el Govern català en haver fixat per a la segona quinzena de setembre de l’any que ve el referèndum i va reclamar que ha de tenir totes les garanties democràtiques i ha de poder ser reconegut per la Unió Europea i la comunitat internacional. Va admetre a Puigdemont que ja hi hax una "majoria molt àmplia a favor del 'dret a decidir".