Més de dos dies l’any en embussos

El trànsit també ha estat víctima de la crisi econòmica. I ara que els indicadors sembla que remunten, la incipient recuperació també comença a notar-se a les vies d'accés a Barcelona. El RACC va presentar ahir un estudi que radiografia la congestió i que alerta de la falta de preparació de les infraestructures per adaptar-se a la nova realitat.

L'informe compara la situació del 2005 amb la del 2015. I si bé mostra una caiguda del 9% del trànsit —i un 51% menys de congestió—, les xifres alerten que l'any passat la congestió es va incrementar un 28% respecte al 2014.

L'anàlisi del trànsit en hora punta als 392 quilòmetres de xarxa viària d'accés a Barcelona mostra que 200.000 usuaris perden més de 65 hores l'any a les carreteres a causa dels embussos, l'equivalent a vuit jornades de feina o 2,7 dies naturals.

A això se suma l'augment en les matriculacions de cotxes després d'anys de descens. Només a Barcelona ciutat, d'acord amb l'estadística oficial, l'any passat es van registrar 6.000 cotxes nous, i ja s'encadenen tres anys d'increments. Entre el 2008 i el 2014 se n'havien perdut uns 44.000. A l'Ajuntament de Barcelona li consten ara 928.512 vehicles domiciliats.

L'informe assegura que els corredors de les rondes, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat concentren prop del 80% dels embussos. La congestió més severa —els trams en què la velocitat mitjana de circulació és inferior a 40 quilòmetres per hora— afecta el 2,8% de la xarxa viària, 6,5 punts menys que el 2005.

Els punts negres

Com a punts crítics, l'informe fa diferències entre el matí i la tarda. En el primer cas, els problemes són la connexió de l'A-2 i la B-24; el Nus de la Trinitat, les rondes de Dalt i Litoral en sentit Llobregat, la connexió de l'AP-2 i l'AP-7 i el Nus del Llobregat. A la tarda, els problemes es concentren especialment al Nus de la Trinitat, les rondes de Dalt i Litoral en sentit Besòs i la connexió AP-7 i C-58.

La crisi també ha fet disminuir els períodes coneguts com a hora punta. Comparant amb els del 2005, les franges són entre 30 minuts i una hora inferiors. Fa deu anys, el RACC va calcular que la congestió costava uns 384 milions d'euros l'any. Aquesta xifra s'ha reduït en un 64%.

“El repunt econòmic està generant increments de volum de trànsit que poden fer tornar a mitjà termini l'escenari de forta congestió dels anys previs a la crisi”, va alertar ahir el president del RACC Josep Mateu. El club automobilístic reclama l'engegada del carril bus-VAO a la B-23 i la C-31 Maresme; l'ampliació i millora de l'accés als aparcaments dissuasius i la consolidació de la línia ferroviària transversal. El RACC també demana que es creï una via específica per a camions d'accés al port i a la ZAL i la gestió dels accessos a les rondes.

L'Ajuntament de Barcelona, que assegura que ha detectat un augment en el trànsit des del 2013, després dels anys de letargia de la crisi, també ha assegurat que "comparteix la conveniència d'aplicar mesures per afavorir el canvi modal de vehicles privats a altres tipus de transport".