Qüestionar-se o guanyar-se la confiança?

Quan el president Carles Puigdemont va decidir sotmetre’s a una qüestió de confiança després del veto de la CUP i el fiasco del projecte de llei de pressupostos per al 2016, sabia que si no proposava retirar o frenar el full de ruta pactat a l’inici del mandat obtindria els mateixos resultats que en la seva investidura: el suport de Junts pel Sí i de la CUP, i el rebuig de les altres formacions polítiques. I sembla que així serà. Per tant, la qüestió no és saber si la CUP segueix secundant els objectius pactats en el seu moment, ja que mai ha dit el contrari i fins i tot va utilitzar l’argument de ser fidels a l’acordat per rebutjar els Pressupostos del 2016.

I és que la qüestió de confiança no és tant una modalitat de control on els parlaments poden exigir responsabilitats polítiques als governs, com un instrument en mans del poder executiu per provocar l’atenció mediàtica i social i pressionar els grups parlamentaris. Quan un president de govern presenta una qüestió de confiança és per guanyar-la, treure pit i millorar la seva valoració social.

El president Puigdemont hauria de proposar-se un triple repte en la qüestió de confiança de dimecres: iniciar una nova etapa en les relacions amb la CUP, aconseguir que l’entorn social dels comuns doni suport sense fissures al referèndum i ampliar la confiança de la societat catalana.

El rebuig de la CUP als Pressupostos va posar al descobert una mala metodologia de negociació entre el Govern i els anticapitalistes. L’ambigüitat del text de l’acord d’estabilitat entre Junts pel Sí i la CUP que va facilitar la investidura de Puigdemont requeria planificar millor la coordinació parlamentària per “fer efectiu el mandat democràtic de creació d’un Estat català independent en forma de república”, com assenyala la resolució del Parlament de 9 de novembre del 2015. Puigdemont ha de restablir al més aviat possible la confiança bidireccional entre Junts pel Sí i la CUP, que és l’únic suport per aconseguir complir amb els objectius governamentals.

El Govern també sap que els partits satèl·lits dels comuns són fonamentals per pressionar en favor del referèndum. Puigdemont hauria d’aprofitar la qüestió de confiança per aclarir i unificar les interpretacions sobre el procés per aconseguir la independència de Catalunya, emfatitzar la via del referèndum i, apel·lant a la majoria social que li dóna suport, demanar als comuns que acceptin, com a defensors del dret d’autodeterminació, “no tancar la porta a la independència de Catalunya si la societat catalana així ho manifesta de forma majoritària” o “si persisteix la negativa estatal a modificar la situació actual”, com ja es va aprovar en el document programàtic de la Convenció Nacional d’ICV el febrer del 2015.

Tots els fulls de ruta per a la independència tenen com a denominador comú la necessitat de sumar una majoria social favorable a l’anomenat dret a decidir que confiï en el govern que el lidera. L’independentisme segueix comptant amb un ampli suport popular, però la confiança cap al Govern i el seu president no semblen gaudir de la salut necessària per erigir-se com paladins d’un canvi radical de les estructures polítiques. És urgent i imprescindible per a Puigdemont i el seu executiu guanyar-se la confiança de més catalans.

Gairebé a l’equador dels divuit mesos previstos perquè el govern “porti Catalunya a les portes d’un nou Estat”, la majoria dels catalans, segons l’últim baròmetre del CEO, suspèn la gestió (4,35) del Govern de Catalunya i aprova pels pèls (5,05) l’actuació política de Puigdemont. Són xifres molt baixes per a un Govern que necessita engrandir la seva credibilitat social. Resulta especialment significatiu que únicament els que van votar Junts pel Sí el 27-S valorin positivament la gestió del Govern i amb una puntuació inferior a 6 sobre 10, que una sisena part dels quals afirmen que votarien Junts pel Sí desconfiïn del Govern o que els catalans menors de cinquanta anys suspenguin l’actuació de Puigdemont. I resulta inquietant per a l’independentisme que els catalans confiïn més en la Policia Nacional espanyola i la Guàrdia Civil (4,71) que en el Govern de la Generalitat (4,41).

El govern ha de reformular les relacions amb la CUP, aproximar-se als comuns i, sobretot, acabar amb el guirigall del procés, aclarir els seus objectius i formular propostes de futur versemblants. Puigdemont ha de dedicar la qüestió de confiança a guanyar-se-la.

Jordi Matas Dalmases és catedràtic de Ciència Política de la UB.