Els resultats electorals al País Basc donen la victòria al PNB

Íñigo Urkullu ja té un peu, de nou, a Ajuria Enea. El PNB, amb el seu candidat al capdavant, ha guanyat les eleccions basques amb 29 escons en un Parlament de 75, dos més que la legislatura anterior, i 12 més que el seu immediat perseguidor, EH Bildu, que es consolida com a primera força de l'oposició amb 17 seients. Elkarrekin Podem, que venia de dues eleccions generals consecutives guanyant a Euskadi, serà la tercera força, amb 11 escons, i no aconsegueix el sorpasso als independentistes, encara que sí al PSE. Amb el 92% escrutat i una participació del 62%, els principals descensos els acumulen el PSE, que cau fins als nou escons dels 16 que tenia, igual que el PP, que aconsegueix un menys que a la X legislatura. Malgrat l'esforç i a la inversió d'Albert Rivera, Ciutadans no tindrà Nicolás de Miguel assegut al Parlament de Vitòria.

Más información

Les eleccions basques i gallegues, en imatges

Majoria absoluta per a Feijóo i simple per a Urkullu, amb més de la meitat de l’escrutini

Amb això, la nova Cambra seguirà sense majories absolutes i el PNB haurà de pactar per aconseguir primer la investidura, i després un Govern estable, tenint en compte que entre EH Bildu i Elkarrekin Podem igualarien la força que té el grup d'Íñigo Urkullu. El PNB no disposa de prou escons per capgirar un eventual candidat que presentin aquestes dues forces —tot i que és difícil un pacte d'aquest tipus— i necessitaria una segona força, com el PSE o el PP, per superar-los. El sistema d'investidura del lehendakari és diferent a Euskadi, ja que prospera la força que aconsegueixi el nombre més alt de suports en un sistema de majoria simple peculiar. Es vota de viva veu i no existeix el vot negatiu al candidat. És a dir, guanya el nom que sona més vegades per la megafonia.

Qualsevol de les dues opcions, és a dir, que el PNB hagués de recórrer al PSE, o al PP o de tots dos, activaria l'escenari nacional en el qual el PSOE i el PP miren cap al PNB per donar suport al seu candidat al Congrés dels Diputats. 

La decisió del Tribunal Constitucional de deixar Arnaldo Otegi fora de les llistes ratificant la decisió primer de la Junta Electoral de Guipúscoa, i després del contenciós administratiu, no ha perjudicat la coalició independentista, encara que l'efecte Otegi no ha tingut l'empenta necessària per evitar la pèrdua de quatre escons.

Elkarrekin Podem ha aconseguit uns poderosos 12 escons, encara que en el moment de la veritat no ha arribat a inquietar el segon lloc de l'esquerra abertzale. Elkarrekin Podem s'ha anat desinflant al llarg de la campanya des d'un teòric empat, i superioritat, segons algunes enquestes, fins al tercer lloc. Sí que ha aconseguit, no obstant això, superar el PSE, en el particular sorpasso basc al PSE.

Socialistes i populars cauen més. Els socialistes bascos perden gairebé la meitat dels seus representants a la Cambra, després d'obtenir nou actes enfront de les anteriors 16. El PP ha resistit la tendència a la baixa que li donaven totes les enquestes i es queda amb vuit diputats; en tenia 10.

El PNB ha guanyat, a més, als tres territoris, i amplia el seu abast electoral després de quatre anys en els quals no només no ha patit desgast, sinó que ha seduït més votants.