Belén Fabra despulla l’ànima de Madame Bovary a escena

Després de veure gairebé totes les adaptacions teatrals i cinematogràfiques de Madame Bovary, el director Ángel Alonso no va trobar la protagonista representada com ell l'imaginava en llegir la novel·la de Gustavo Flauvert. Fins que l'actriu Belén Fabra la va interpretar en la seva pròpia versió, que es podrà veure a la Sala Muntaner fins al 16 d'octubre. En l'obra de teatre, que s'ha convertit en la primera estrena de la nova temporada del teatre barceloní, el director ha optat per recrear l'estil indirecte lliure de Flaubert amb un sol intèrpret.

“No el considero un monòleg perquè la resta dels personatges estan presents i l'actriu es relaciona amb ells, a pesar que no apareguin en escena”, ha explicat Alonso, qui ha trigat dècades a trobar el format teatral més fidel a la novel·la. El director ha trigat un any a elaborar la dramatúrgia de l'obra, però sempre l'ha fascinat el personatge d'Emma Bovary: “És una dona nascuda en un ambient mediocre que s'atreveix a intentar ser feliç i viure amb plenitud, encara que això la porti a enfrontar-se a les conviccions morals del seu temps”.

El vestuari, a càrrec de Ramon Ivars, es basarà en un vestit a manera de roba interior. “"El personatge es despulla per dins perquè els seus últims moments són una confessió”, ha afegit Alonso. En aquest cas, Fabra estarà acompanyada d'objectes i records vinculats a personatges o espais que li faran rememorar fets de la seva vida abans de morir. “El final és l'única cosa que difereix del llibre”, ha indicat el director, que ha condensat la història de la protagonista en una hora. Amb aquesta estructura narrativa, l'actriu evocarà les memòries del seu personatge des de la seva infància —sense deixar de ser una dona de 35 anys— en una granja fins a la nit de noces o les trobades amb els seus dos amants. Alonso ha assenyalat que “és un recorregut per un camí molt selectiu, acompanyat per una música que sona en el seu cap i que serveix com leit motiv per viatjar al passat o a altres escenaris”.

El muntatge, amb el subtítol Una qüestió de gènere, reivindica el paper de la dona i el trasllada a les problemàtiques actuals. “Tota la literatura femenina és un problema de gènere, els conflictes socials sempre són estructurals del moment i l'home escriu des del masclisme”, ha puntualitzat Alonso. Per la seva banda, Fabra ha comentat que l'Emma és un personatge complex que passa per molts estats: "Inconscientment intenta trencar amb el masclisme, vol ser lliure i trencar amb els costums paternals i patriarcals, és un feminisme inconscient”. L'actriu ha agregat: “No volem donar un missatge concret, però intentàvem imaginar-nos com seria l'Emma en l'actualitat i considerem que no ha canviat molt la mentalitat”.