_
_
_
_

El nou desastre de la CDU a Berlín eleva la pressió sobre Merkel

Els democristians i socialdemòcrates obtenen els pitjors resultats en la història de la capital

Luis Doncel

Els berlinesos van donar aquest diumenge una sonora bufetada als dos grans partits que han governat la capital alemanya, i el país, l'última legislatura. El cop més dur el rep la Unió Cristianodemòcrata (CDU) d'Angela Merkel, que cau al 17,5% dels vots. És el pitjor resultat obtingut mai pel partit a Berlín. El desastre electoral s'uneix a altres derrotes sofertes en els últims mesos i afegeix encara més pressió sobre la cancellera i la seva política de refugiats. Un malestar profund s'estén per la Casa Konrad Adenauer, la seu de la CDU, un any abans que se celebrin unes eleccions federals a les quals Merkel encara no ha anunciat si concorrerà.

El vicecanceller i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, i l'alcalde de Berlín, Michael Müller, després que es coneguessin els primers resultats de les eleccions del diumenge.
El vicecanceller i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, i l'alcalde de Berlín, Michael Müller, després que es coneguessin els primers resultats de les eleccions del diumenge.ODD ANDERSEN (AFP)

Des que va esclatar la crisi de refugiats, cada cita amb les urnes de la CDU s'ha saldat amb una catàstrofe. Primer van ser els triples comicis de març, en què els de Merkel van quedar en segon lloc en el seu feu tradicional de Baden-Württemberg i van veure frustrades les seves expectatives de conquistar Renania-Palatinat. La humiliació fa dues setmanes a Mecklenburg-Pomerania Occidental va ser encara més gran: per primera vegada en la història del partit veien com els superava una formació situada a la seva dreta, els populistes antiimmigració d'Alternativa per a Alemanya (AfD). Llavors, la CDU va obtenir un suport del 19%. Aquest diumenge a Berlín, encara menys. Ningú sap què pot passar d'aquí a un any, però es comencen a sentir rumors que fins ara semblaven impossibles: serà millor prescindir de Merkel per al 2017?

Al contrari que els democristians, el Partit Socialdemòcrata (SPD) pot pensar en el got mig ple. És la força més votada a Berlín i el seu candidat i actual alcalde, Michael Müller, podrà seguir en el càrrec. Però encara que mantingui el poder, les dades són demolidores.

Els socialdemòcrates guanyen, però amb menys del 22% dels vots, gairebé set punts menys que cinc anys enrere, segons estimacions no definitives. Es tracta d'un dels pitjors resultats de la seva història centenària. Enfront de la caiguda de democristians i socialdemòcrates, les grans triomfadores són les forces situades als extrems. Els ultraconservadors AfD irrompen del no-res i els postcomunistes de Die Linke agafen impuls i, segons les dades encara provisionals, se situen com a tercera força molt igualats amb Els Verds.

Abans a Alemanya un partit mai havia guanyat les eleccions amb un suport tan magre. Berlín ofereix pistes d'un procés que afecta tot el país: la pèrdua de poder dels dos grans partits –que sumen menys del 40% de suports–, i la cada vegada més gran dispersió del vot. Si es confirma aquest fenomen, tindrà profundes conseqüències en la governabilitat del país. Ara com ara, l'actual coalició de socialdemòcrates i democristians que governava Berlín serà substituïda per un tripartit, probablement format per socialdemòcrates, verds i postcomunistes.

El debat dels refugiats

La campanya per demanar el vot a 2,5 milions de berlinesos va estar farcida de temes polèmics: la mala situació de moltes escoles, l'augment del preu de l'habitatge, la inseguretat ciutadana... Però al costat d'aquests problemes locals, s'alçava l'assumpte que domina el debat polític en tot el país des de fa un any: la crisi dels refugiats.

Com ja va ocórrer amb altres líders regionals de la CDU, el candidat berlinès va tractar de distanciar-se de la política merkeliana i va mostrar el seu costat més dur. Els resultats han tornat a ser desastrosos. Els ciutadans a favor de l'acolliment de refugiats donen suport a formacions més a l'esquerra, i els contraris es llancen a AfD.

De poc van servir els atacs de Merkel a l'alcalde de la capital, a qui va acusar de “treure's la responsabilitat” dels problemes. I de poc van servir els atacs de Müller als xenòfobs. “Les enquestes atorguen a AfD un 14%. Això seria vist al món com un retorn de la ultradreta i dels nazis a Alemanya”, va escriure l'alcalde fa uns dies al seu compte de Facebook.

La ciutat-estat de Berlín no votava el diumenge només un nou Parlament regional, sinó que també triava els representants per als seus dotze districtes. I, a causa del sistema electoral berlinès, és molt probable que l'ascens de AfD permeti a membres d'aquest partit fer-se càrrec de funcions executives als districtes. “Si aconsegueixen estar representats, tindran personal i mitjans per impulsar la seva visió de la societat. Aquest partit exclou la gent pel seu origen o religió i agita uns grups contra uns altres. No vull que les decisions sobre economia, educació o joventut estiguin a les seves mans”, responia l'alcalde Müller aquesta setmana en una entrevista amb EL PAÍS.

Müller es va presentar a les eleccions prometent noves inversions en serveis públics i habitatges assequibles, a més de fer gala d'un creixement superior al de la mitjana alemanya i una taxa d'atur del 10%. Malgrat ser un percentatge molt alt per als estàndards del país, és el menor des de la reunificació del 1990. Però aquesta imatge tan positiva contrasta amb una ciutat amb importants borses de pobresa i en la qual els serveis públics s'han deteriorat després d'anys d'escassa inversió.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Luis Doncel
Es jefe de sección de Internacional. Antes fue jefe de sección de Economía y corresponsal en Berlín y Bruselas. Desde 2007 ha cubierto la crisis inmobiliaria y del euro, el rescate a España y los efectos en Alemania de la crisis migratoria de 2015, además de eventos internacionales como tres elecciones alemanas o reuniones del FMI y el BCE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_