El nou desastre de la CDU a Berlín eleva la pressió sobre Merkel

Des que va esclatar la crisi de refugiats, cada cita amb les urnes de la CDU s'ha saldat amb una catàstrofe. Primer van ser els triples comicis de març, en què els de Merkel van quedar en segon lloc en el seu feu tradicional de Baden-Württemberg i van veure frustrades les seves expectatives de conquistar Renania-Palatinat. La humiliació fa dues setmanes a Mecklenburg-Pomerania Occidental va ser encara més gran: per primera vegada en la història del partit veien com els superava una formació situada a la seva dreta, els populistes antiimmigració d'Alternativa per a Alemanya (AfD). Llavors, la CDU va obtenir un suport del 19%. Aquest diumenge a Berlín, encara menys. Ningú sap què pot passar d'aquí a un any, però es comencen a sentir rumors que fins ara semblaven impossibles: serà millor prescindir de Merkel per al 2017?

Al contrari que els democristians, el Partit Socialdemòcrata (SPD) pot pensar en el got mig ple. És la força més votada a Berlín i el seu candidat i actual alcalde, Michael Müller, podrà seguir en el càrrec. Però encara que mantingui el poder, les dades són demolidores.

Els socialdemòcrates guanyen, però amb menys del 22% dels vots, gairebé set punts menys que cinc anys enrere, segons estimacions no definitives. Es tracta d'un dels pitjors resultats de la seva història centenària. Enfront de la caiguda de democristians i socialdemòcrates, les grans triomfadores són les forces situades als extrems. Els ultraconservadors AfD irrompen del no-res i els postcomunistes de Die Linke agafen impuls i, segons les dades encara provisionals, se situen com a tercera força molt igualats amb Els Verds.

Abans a Alemanya un partit mai havia guanyat les eleccions amb un suport tan magre. Berlín ofereix pistes d'un procés que afecta tot el país: la pèrdua de poder dels dos grans partits –que sumen menys del 40% de suports–, i la cada vegada més gran dispersió del vot. Si es confirma aquest fenomen, tindrà profundes conseqüències en la governabilitat del país. Ara com ara, l'actual coalició de socialdemòcrates i democristians que governava Berlín serà substituïda per un tripartit, probablement format per socialdemòcrates, verds i postcomunistes.

El debat dels refugiats

La campanya per demanar el vot a 2,5 milions de berlinesos va estar farcida de temes polèmics: la mala situació de moltes escoles, l'augment del preu de l'habitatge, la inseguretat ciutadana... Però al costat d'aquests problemes locals, s'alçava l'assumpte que domina el debat polític en tot el país des de fa un any: la crisi dels refugiats.

Com ja va ocórrer amb altres líders regionals de la CDU, el candidat berlinès va tractar de distanciar-se de la política merkeliana i va mostrar el seu costat més dur. Els resultats han tornat a ser desastrosos. Els ciutadans a favor de l'acolliment de refugiats donen suport a formacions més a l'esquerra, i els contraris es llancen a AfD.

De poc van servir els atacs de Merkel a l'alcalde de la capital, a qui va acusar de “treure's la responsabilitat” dels problemes. I de poc van servir els atacs de Müller als xenòfobs. “Les enquestes atorguen a AfD un 14%. Això seria vist al món com un retorn de la ultradreta i dels nazis a Alemanya”, va escriure l'alcalde fa uns dies al seu compte de Facebook.

La ciutat-estat de Berlín no votava el diumenge només un nou Parlament regional, sinó que també triava els representants per als seus dotze districtes. I, a causa del sistema electoral berlinès, és molt probable que l'ascens de AfD permeti a membres d'aquest partit fer-se càrrec de funcions executives als districtes. “Si aconsegueixen estar representats, tindran personal i mitjans per impulsar la seva visió de la societat. Aquest partit exclou la gent pel seu origen o religió i agita uns grups contra uns altres. No vull que les decisions sobre economia, educació o joventut estiguin a les seves mans”, responia l'alcalde Müller aquesta setmana en una entrevista amb EL PAÍS.

Müller es va presentar a les eleccions prometent noves inversions en serveis públics i habitatges assequibles, a més de fer gala d'un creixement superior al de la mitjana alemanya i una taxa d'atur del 10%. Malgrat ser un percentatge molt alt per als estàndards del país, és el menor des de la reunificació del 1990. Però aquesta imatge tan positiva contrasta amb una ciutat amb importants borses de pobresa i en la qual els serveis públics s'han deteriorat després d'anys d'escassa inversió.