Querella contra l’empresa que es dedica a desallotjar habitatges ocupats

Arran dels desallotjaments extrajudicials que l'empresa Desokupa ha dut a terme durant els últims mesos en habitatges ocupats il·legalment a Barcelona, l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) ha decidit interposar una querella contra aquesta "empresa de seguretat", especialitzada a realitzar desallotjaments de manera "legal, eficaç, segura i ràpida”. L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, estudia la legalitat d'aquestes pràctiques de cara a prendre accions en el futur. "Abans de prendre qualsevol decisió cal estudiar la il·legalitat o no de les pràctiques", apunten fonts de l'Ajuntament.

Más información

Desallotjaments al límit de la llei

Aturat un desallotjament sense ordre judicial

Segons ha informat aquest dijous la plataforma en un comunicat, l'Observatori denuncia les pràctiques "irregulars" i "delictives" que aquesta empresa incorre en desallotjaments com el de l'abril passat a Can Dimoni a Gràcia, o l'intent de desallotjament del passat 26 d'agost en un pis del Raval. La querella de l'observatori, no obstant això, se centra únicament en el desallotjament de Can Dimoni del passat 14 d'abril al número 20 del carrer de José Torres, quan treballadors de Desokupa van desallotjar un grup de joves que ocupaven l'immoble des de feia mesos. "És una forma de donar visibilitat la resta d'accions de Desokupa a Barcelona", explica Irene Escorihuella, directora del DESC.

DESC es personarà com a acusació particular contra l'empresa, el seu gestor, Daniel Esteve, i la immobiliària propietària que va contractar els serveis per fer els desallotjaments, Norvet S.L. Els delictes denunciats per la plataforma són violació de domicili, coaccions i amenaces. A la querella també se sol·licitarà que declarin els Mossos d'Esquadra i membres de la Guàrdia Urbana presents en el desallotjament de Can Dimoni. La plataforma assegura, en la seva nota, que els okupes van patir durant mesos "pressions, amenaces físiques i coaccions" per part de persones que, segons la plataforma, no es van identificar com a membres de Desokupa fins el dia del desallotjament.

Des de Desokupa, no obstant això, expliquen que estan "molt tranquils" amb la querella. "El que vam aturar a Gràcia va ser un intent d'agressió de desenes d'okupes encaputxats i armats amb pals" explica Esteve, gestor del negoci. Esteve explica que el dia dels fets, l'empresa propietària, Norvet S.L. els va cridar per contractar un servei d'urgència de "control d'accés" per evitar una okupació. Segons la versió d'Esteve, l'edifici (que estava en ruïnes) ja havia estat desallotjat per la promotora i ell i els seus empleats es van presentar a la porta de l'edifici per evitar una altra okupació.

"Quan van tornar els okupes ens van amenaçar i van intentar agredir-nos", diu Esteve, que afirma que està molt ben assessorat per un equip d'advocats. "Coneixem molt bé la llei. Sabem que nosaltres no podem entrar en un habitatge ocupat. Només mitjancem el desallotjament, que en la seva majoria són casos de "màfies d'okupes" que demanen diners a canvi de desallotjar-los. Tampoc treballem amb habitatges de lloguer ni amb habitatges sobre les quals recaiguin ordres judicials de desnonament", afegeix.