Munté, a Madrigal: “Parla qui no ha de parlar”

"Sorprèn que parli qui no ha de parlar i calli sistemàticament qui ha de parlar". Aquesta ha estat la resposta del Govern català a les afirmacions de la fiscal general de l'Estat, Consuelo Madrigal, que ha subratllat el "total menyspreu a l'ordenació constitucional" amb què s'actua des de sectors independentistes. La seva portaveu, Neus Munté, ha mostrat les afirmacions de Madrigal com un exemple de la politització de la justícia i el silenci del president del Govern en funcions, Mariano Rajoy.

Així mateix, Munté ha qüestionat que, amb declaracions com les que ha expressat Madrigal, la fiscal de l'Estat defensi només els que pensen com ella o si defensa tots els ciutadans. "Ens sorprèn que es negui la politització de la justícia, però es facin aquestes declaracions", ha dit.

La polèmica arriba després que el Parlament de Catalunya obviés una resolució del Tribunal Constitucional que instava a no celebrar una votació a la cambra, la que fixava els passos per dur a terme en un presumpte procés independentista i que fixa la possibilitat de convocar un referèndum unilateral. Ateses les declaracions en l'obertura de l'any judicial, Munté ha confessat que se sent sorpresa pel to d'aquestes. "No hi estem acostumats a Catalunya", ha dit, afirmant també que s'està utilitzant la Constitució com "un límit, una mordassa".

En el mateix sentit s'ha manifestat Raül Romeva, conseller d'Afers Exteriors, per valorar la visita del ministre José Manuel García Margallo al Vaticà i les seves explicacions a través d'una carta sobre les ambicions independentistes del Govern català. "No actua com a ministre de tots els ciutadans, sinó només com a ministre d'una part", ha dit Romeva, alhora que ha subratllat que "la nostra acció exterior no és contra ningú".

Romeva ha fet aquestes declaracions el mateix dia que l'Executiu català ha aprovat l'obertura de quatre noves delegacions a l'estranger. Aquestes se situaran a Copenhaguen (Dinamarca), Varsòvia (Polònia), Zagreb (Croàcia) i Ginebra (Suïssa). Les tres primeres tenen l'objectiu de cobrir zones regionals, mentre que l'última vol obtenir la presència de la Generalitat en organismes internacionals.