L’Espanya possible

El president en funcions Mariano Rajoy està convençut que està fent el millor per als espanyols. I això és perquè no llegeix les últimes enquestes on s'indica que la preocupació dels espanyols no comença precisament (ni s’acaba, si no recordo malament) per la unitat d'Espanya. Aquest ja és un error descomunal. Un altre error no menor és considerar que tot el que ell fa, no fa (que és molt més que el que fa) i deixa per a un altre dia, és bo per als espanyols. I jo penso que posar-se en pla ultraconservador no és defensar els espanyols, sinó sumir-los en un conflicte que a la llarga sí que pot preocupar-los.

El que sembla clar és que el candidat no considera que els gairebé dos milions (el 48 %) de catalans que volen la independència, més un altre alt percentatge que vol un referèndum, siguin espanyols. No sé per què, però tinc el pressentiment que Mariano Rajoy també divideix la població espanyola entre bons i mals espanyols. Per això en el seu discurs de dimecres va posar tant d’èmfasi en la unitat dels espanyols bons i l'obligació que els dolents també formin part d'aquesta sacrosanta unitat.

Mal assumpte per al futur immediat del nostre país si qui el governa (encara que sigui en una còmoda provisionalitat) dedica un quart d'hora del seu discurs d'investidura a enfangar encara més un assumpte tan greu com l'encaix de Catalunya a Espanya a pocs dies de l'11 de Setembre. Ni una paraula d'esperança per als que no desitgem la independència de Catalunya però sí el seu reconeixement constitucional com una nació dins d'una altra anomenada Espanya. Ni una paraula sobre els 23 punts que li va presentar fa dos anys l'anterior president de la Generalitat Artur Mas.

Per favor, senyor Rajoy (i barons del PSOE, de pas), no ens deixi tan sols als que volem una Espanya unida per llaços de confraternitat, solidaritat i drets i deures entre les nacions, les nacionalitats i les llengües que conformen el nostre país. Faci política, senyor president en funcions. Mogui un dit en la direcció intel·ligent de la història. No busqui vençuts.