Paraules i humor per superar les crisis

Mentre que els monòlegs actuals tendeixen a basar-se en general en l’humor per provocar el riure fàcil del seu públic; en grans novel·les com Cinco horas con Mario o La plaça del Diamant, el monòleg és un alliberament. A cavall entre el vessant còmic i els potents personatges femenins d’aquestes obres atemporals es troba la protagonista d’Exacte, el món com no és, interpretada per Gemma Martínez, que acompanyada al piano per Paula Sendim, s’estrena avui al Maldà de Barcelona.

La protagonista, a la qual se li han trencat els esquemes, potser per una ruptura de parella o la crisi generacional, realitza sobre l’escenari un viatge emocional per gestionar aquests canvis vitals. “El més graciós és la serietat amb la qual el meu personatge es pren la seva situació”, indica Martínez. Per aquest motiu, decideix escriure una carta dirigida a si mateixa que llegirà en un futur per recordar la intensitat d’aquests moments en els quals sembla tan difícil trobar una manera de recompondre’s. “La idea és identificar el patetisme en aquest tipus de circumstàncies i riure’s d’un mateix”, assenyala Sendim, que compon la part instrumental i interpreta les cançons que jalonen l’obra.

Durant 65 minuts, Martínez es dirigeix a la pianista com si es tractés d’un personatge més dins del seu cap, com en un somni. “Com que és un monòleg sobre el flux mental pot arribar a ser molt abstracte, i per això és important el contrapunt musical”, explica la dramaturga Lara Sendim, que debuta com a directora, després de participar en guions de sèries de televisió tan conegudes com Ventdelplà, El cor de la ciutat o La Riera. El 2009 va estrenar L’ocell del pànic i el 2012 Marla Singer com a textos de lectura dramatitzada. “Aquesta és la primera vegada que escric i dirigeixo una obra”, remarca.

Igual que li passa a la protagonista, la directora va utilitzar l’escriptura com a catarsi: “En l’àmbit personal, em vaig trobar amb una sensació que volia fixar per si era útil en un altre moment”. “Quan Martínez va llegir el text, em va dir que la protagonista li havia recordat a una rateta de laboratori que se centra tant a córrer en la seva roda que no s’adona que la millor sortida és baixar-ne”, explica la directora de l’obra que es podrà veure fins al 28 d’agost. “Es pot sortir de tot i no cal patir tant”, opina l’actriu.

El Maldà, obert a l’estiu

Encara que la temporada oficial es presentarà a partir del 8 de setembre, el Maldà ha programat una obra teatral que “encaixa amb el final de les vacances”, així com la pròrroga de Shaking Shakespeare, que tindrà cinc funcions del 29 d’agost al 2 de setembre. El musical, dirigit per Moisès Maicas, reformula el personatge de William Shakespeare en un espectacle coral i festiu que s’inspira en les seves obres i textos. En aquesta ocasió, el dramaturg universal serà interpretat per l’actriu i cantant Maria Cirici per fer un repàs sobre la seva influència en la música, des de l’època elisabetiana fins als nostres dies. “Shakespeare és una espècie de calidoscopi de l’ànima”, ha afirmat Maicas.

El tenor Josep Fadó va idear el musical amb Sheila Garcia i el director, que van realitzar el concepte d’una obra amb 10 intèrprets. Aquesta ja és la segona reposició de Shaking Shakespeare, que va tornar al Maldà al juny després de l’èxit que va obtenir per Nadal. Encara que aquesta vegada Fadó no hi serà present, Maicas ha considerat que comptar amb The Hanfris Quartet i The Sing Song Sisters en l’apartat musical –a més del pianista Paul Perera– ha estat un encert: “Vocalment contrasten tessitures i timbres molt diferents”.