Els experts refreden les expectatives sobre el control dels preus del lloguer

L'última reunió entre Generalitat, entitats socials, el món municipalista i activistes del dret a l'habitatge va acabar amb una promesa per part del president català. Carles Puigdemont va agafar el guant que li va llançar l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i es va comprometre a crear un “grup de treball” per estudiar una regulació del preu dels lloguers. Un debat que els experts demanen que es faci en profunditat, tenint en compte la seva alta complexitat, i amb un advertiment sobre la taula: el dret a la propietat és una competència estatal.

Colau ha insistit en múltiples ocasions sobre la necessitat de posar límit “als lloguers abusius”. L'Ajuntament va presentar el gener passat un informe que mostrava que l'import mitjà d'un lloguer a la ciutat és de 727 euros al mes, el més alt de tot l'Estat. L'anàlisi de les fiances que els propietaris dipositen a l'Incasòl fa que la Generalitat xifri l'augment del preu de les rendes en un 12,7% en el primer trimestre d'aquest any, comparat amb el de 2015.

“Regular el preu dels lloguers és una cosa recomanable però poc viable”, lamenta Teresa Bermúdez, responsable del programa d'habitatge de Càritas. Des de l'entitat posen el focus en la necessitat d'impulsar el parc públic d'habitatges per evitar l'expulsió d'un segment que queda fora de les ajudes d'emergència però els ingressos de la qual són massa justos per accedir als preus del mercat. “De moment hi ha poques solucions per a aquestes persones que queden al mig”, explica Bermúdez.

Antoni Sorolla, exgerent de l'àrea d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona durant els governs socialista i convergent, assegura que el fons de la idea del control és positiu però adverteix que la competència per fer una regulació d'aquest tipus és estatal. “Es tracta d'un problema que no es pot assumir només des d'un municipi, és necessària una perspectiva regional”, explica l'arquitecte. També alerta sobre problemes afegits. “Si regules el preu hi ha un risc que es disparin, per exemple, els pisos turístics il·legals”, diu Sorolla.

La distorsió del mercat de lloguer és només un dels possibles efectes negatius que cal tenir en compte. Joan Ràfols, economista i president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, planteja que un preu molt baix comportaria deterioracions al parc d'habitatge, ja que els propietaris retallarien en renovació i en manteniment per mantenir la rendibilitat. “L'efecte redistribuidor que persegueix la mesura pot ser el contrari. El control que va engegar el franquisme va reduir l'oferta i va acabar creant una societat més orientada a l'habitatge de propietat i de desigualtats, entre els que tenien una renda antiga i una de nova”, explica Ràfols.

Fins i tot la Comissió Europea ha alertat sobre “els efectes desestabilitzadors” dels controls de la renda. Economic Papers va dedicar el 2014 un monogràfic a les regulacions del mercat de lloguer a la UE. Els autors apunten al fet que aquestes mesures “tendeixen a tenir un efecte advers en les dinàmiques del mercat d'habitatge, incrementant la volatilitat dels preus quan s'enfronten a xocs com els canvis en el nombre d'habitants o en la renda familiar i les taxes d'interès”. Per contra, veuen més innocus i efectius canvis legals en la regulació de les relacions entre els propietaris i els arrendataris.

Economic Papers també descarta l'ús del control del preu com una mesura de redistribució d'oportunitats. “Preocupacions socials com la provisió d'oportunitats d'habitatge assequible per a joves o persones amb rendes baixes requereixen polítiques més específiques, que seran més efectives per al millorament del benestar sense afectar l'eficiència del mercat”.

La proposta de l'alcaldessa i el pas endavant de Puigdemont arriben en un moment en què la Generalitat intenta aprovar una alternativa a la llei contra els desnonaments, suspesa pel Tribunal Constitucional. Aquesta norma havia sorgit de la Iniciativa de Legislació Popular impulsada per la Plataforma de Afectats per la Hipoteca. La nova proposta de Colau, irònicament, topa amb el mateix escull competencial.