Les adopcions cauen gairebé un 90% i arriben al nivell més baix en 18 anys

L'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), òrgan que depèn del Departament de Treball i Assumptes Socials, assegura que té com a “finalitat primordial” potenciar les adopcions de menors. És l'organisme que gestiona les sol·licituds per adoptar o acollir criatures nascudes a Catalunya i que es troben en situació de desemparament i alhora és, també, la màxima autoritat competent per tramitar les sol·licituds d'adopció internacional.

L'ICAA assenyala que l'adopció suposa, primer de tot, “una mesura de protecció a la infància” ja que proporciona una relació paternofilial amb els mateixos efectes legals que la paternitat biològica. L'any 2004 marca, amb 1.562 adopcions, el rècord de tota la sèrie històrica però des d'aleshores la caiguda és accentuada. En onze anys el declivi del nombre d'adopcions internacionals és del 89,9% i la dinàmica no canviarà enguany ja que, fins al juny, s'havien tancat únicament 60 expedients.

Baixen les tuteles

El 2011 van entrar a Catalunya 271 menors des de països d'Europa per ser adoptats. A aquests s'hi van sumar 178 més arribats de diferents països d'Àfrica, Etiòpia i Mali, bàsicament, i 105 provinents d'Àsia. D'Amèrica, fonamentalment de Colòmbia, en van arribar 60. L'any passat els nens adoptats procedents d'altres països d'Europa van ser només 48 i de l'Àfrica en van arribar 52. 36 nens més provenien d'Àsia i a Amèrica es van tancar només 23 adopcions.

Els terminis per tramitar una adopció es poden allargar fins a 10 anys

En el cas dels menors nascuts a Catalunya i que, per culpa d'una situació de desemparament, són assistits mitjançant un procés d'adopció, la caiguda de les tuteles també es fa evident.

Entre 2004 i 2012 no es va baixar mai de les 120 tramitacions anuals però des de 2013 el nombre d'adopcions s'ha encallat en poc més de 80. En els últims vuit anys el declivi és del 47,5%.

La Generalitat argumenta que la crisi econòmica té bona part de culpa en el descens d'adopcions. La consellera i portaveu del Govern català Neus Munté ha arribat a situar l'inici del declivi l'any 2008, punt de partida dels problemes econòmics. En aquest sentit, s'al·lega que en l'últim lustre les sol·licituds per adoptar han minvat un 54,5%, en el cas de les adopcions internacionals, i un 68% pel que fa a l'interès per adoptar menors nascuts a Catalunya.

L'ICAA al·lega que països on tradicionalment era senzill tramitar adopcions pateixen d'un temps ençà una agitació interna que complica tramitar el procés. És el cas de Mali, Costa d'Ivori o Rússia. L'ICAA va assegurar fa un any que està treballant per trobar nous països on poder adoptar. Es tractava, segons es va dir llavors, de “donar resposta a les famílies catalanes” que estan esperant ser pares.

Oriol Suárez és un d'aquests pares expectants. Fins fa pocs dies es resistia al fet que el seu nom real aparegués en aquest reportatge. Tenia tràmits pendents amb l'ICAA per poder adoptar el seu tercer fill. Fa mesos que espera la llum verda a la seva petició d'adopció. “Del dictamen d'un tècnic depèn que tinguis al nen o no”, explica.

Ara ja no li importa sortir de l'anonimat. La tramitació del seu procediment ha estat bloquejada. “M'han estat passejant durant dos anys”, lamenta. Posa en dubte que l'ICAA hagi fet gaires gestions per obrir vies d'adopció. “No hi ha cap país dels que ofereix l'ICAA que sigui una opció vàlida”, indica. Es refereix al llistat de 28 països, actualitzat el maig passat, que ofereix la web de l'ICAA per poder cursar peticions d'adopció. Segons l'Oriol, “en aquest llistat no hi ha cap país que funcioni amb criteris racionals”. Explica que en molts casos el període d'espera s'eternitza “fins a 9 anys”, la qual cosa, segons ell, és sinònim que “el procés que ofereix l'ICAA no funciona”. Denuncia que apareguin 28 països a la llista quan, en realitat, “només n'hi ha set on es puguin iniciar els tràmits”.

Suárez alerta que la Generalitat tampoc avisa amb suficient transparència que alguns dels països són “vies verdes”, és a dir, països on l'adopció es limita a nens amb necessitats especials o que pateixen alguna malaltia. “La Generalitat no destina recursos ni mitjans perquè els ciutadans puguin adoptar”, acusa. “No és que la gent no vulgui adoptar, el problema és que l'Administració no ofereix cap solució vàlida”. Fonts oficioses xifren en almenys 1.600 les famílies catalanes que estan esperant poder adoptar un nen.

Problemes al Congo

Rosa Bertrán va ser directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció. Va presentar la seva dimissió el 2006 després d'una crisi oberta al sistema català d'adopcions internacionals arran dels problemes sorgits al Congo.

Ara dirigeix Balbalika, una entitat amb seu a Badalona i que actua com a col·laboradora en els processos d'adopció internacional. Bertrán té dècades d'experiència en aquest camp. Matisa que la Generalitat “té les mans lligades” pel que fa a les adopcions. Poca cosa es pot fer, diu, quan països en els quals les adopcions funcionaven de manera òptima s'han bloquejat. És el cas de “Rússia o l'Índia” i també de la Xina, on s'ha passat de tenir un nen adoptat en nou mesos a trigar “gairebé 10 anys”. Explica que les adopcions internes, les que corresponen a nens nascuts a Catalunya, tampoc són àgils i que els tràmits es poden demorar fins una dècada: “És evident que el temps d'espera fa que la gent es faci enrere”.

Rosa Bertrán lamenta, a més, que els xocs entre l'administració central i la catalana tanquin vies de possibles adopcions. “La legislació espanyola ha limitat les capacitats de les comunitats autònomes per decidir quins països obre”.