El turisme també col·lapsa l’aixeta

L’Ajuntament del Port de la Selva (Girona) es va veure obligat divendres passat a prohibir l’ús de l’aigua per tot el que no sigui estrictament domèstic. Aquesta localitat de 1.000 habitants, que multiplica per deu la seva població durant l’estiu, va veure com l’escassetat de pluges i la pressió de la població estival provocava que el nivell de sal del seu aqüífer es dupliqués. Per això, de forma excepcional va prohibir emprar aigua per a regs agrícoles o de jardins; netejar carrers, espais públics, terrasses, façanes, vehicles, embarcacions o omplir piscines.

El del municipi gironí no és un cas aïllat. Estellencs és un dels pobles més petits de Mallorca i serveix de porta per la serra de Tramuntana. A l’hivern té 250 veïns, una xifra que gairebé es triplica en la temporada estival a causa de l’oferta de cases rurals. Els visitants deixen riquesa, però també generen tensions. La petita carretera que creua el municipi es col·lapsa pels 4.000 cotxes que la transiten cada dia. El proveïment d’aigua se sotmet a un estrès tal que ha obligat l’Ajuntament a apel·lar al civisme i a la regulació per garantir-ne el subministrament. L’últim decret, de juliol passat, prohibeix omplir les piscines. “Sense l’ajuda ciutadana no hi arribaríem”, confessa el seu alcalde, Tolo Jover (PP), que agraeix que es reculli l’aigua freda amb una galleda mentre s’espera que surti la calenta o que es comprovin les aixetes. A Balears aquest any ha plogut un 20% menys de l’habitual.

Els municipis balears d'Estellencs i Valldemosa han prohibit omplir les piscines

Valldemosa va seguir el camí de la seva localitat veïna i també va prohibir el reg de jardins i l’ompliment de piscines. El poble té 2.000 habitants i l’Ajuntament calcula que aquest any la població a les illes es dispararà en 1,5 milions de visitants, un 17% més que l’any passat. “Només un 5% hi pernocta, però ens vam veure obligats a instal·lar banys portàtils sense aigua per estalviar”, explica Jaume Salvà, el regidor de turisme. Aquestes poblacions exemplifiquen un greu problema que afecta especialment la costa mediterrània espanyola, els seus arxipèlags i l’Andalusia interior. D’acord amb les estadístiques del World Resources Institute, Espanya és el país europeu amb més estrès hídric, un concepte que defineix l’alta demanda d’aigua contra la poca capacitat de satisfer-la. En la classificació mundial ocupa el lloc 12, per sota dels països àrabs, Israel o algunes illes del Carib.

“El turisme bat rècords any rere any i és el responsable del 10,9% del PIB, el 43% a Balears. Però alhora afegeix més pressió al subministrament i al tractament d’aigües. Som la segona destinació turística d’Europa i el 70% dels visitants es concentren precisament en aquestes àrees amb escassetat manifesta d’aigua i amb el risc de sequera”, explica Gonzalo Delacámara, coordinador del grup d’Economia de l’Aigua de l’Institut Madrileny d’Estudis Avançats (IMDEA). Un altre factor que influeix en la tensió és la gran estacionalitat: el 38% de les visites es concentra en el període estival, la qual cosa dificulta la planificació.

Diversos estudis assenyalen que els turistes tenen necessitats diferents de les dels residents i consumeixen fins a quatre vegades més aigua. Per aquest motiu una altra de les mesures del municipi d’Estellencs ha estat establir uns límits: 350 litres al dia per habitatge i 120 litres per plaça turística. Addicionalment, explica l’economista d’IMDEA, la costa mediterrània acumula el 63% de l’habitatge nou a la venda que ha estat heretada dels anys de bombolla immobiliària. Són 518.000 pisos que en algun moment començaran a demanar el subministrament.

Els investigadors calculen que un turista gasta fins a quatre vegades més aigua que un resident

El 70% de l’aigua d’Espanya es dedica al reg. El Govern balear, per exemple, té a ple funcionament les tres plantes dessaladores de l’illa. “Dels aqüífers de la Tramuntana no en podem treure més i l’Agència Estatal de Meteorologia preveu una tardor seca. Ja que tenim les dessaladores, les engeguem i espero que puguem ser previsors per mantenir les reserves per a l’hivern”, explica el conseller de Medi Ambient de Balears, Vicenç Vidal, de la coalició ecosoberanista MÉS.

“Som el cinquè país amb més capacitat de dessalatge, però les instal·lacions només operen al 18% de la seva capacitat. Paradoxalment les hem creat per protegir-nos, però seguim sense mecanismes per utilitzar-les bé. No poden quedar-se ocioses”, critica Delacámara, que també treballa com a consultor internacional en economia dels recursos naturals per al sistema de l’ONU. Considera que falten polítiques públiques i un disseny d’incentius que les facin competitives. “Un metre cúbic d’aigua de dessaladora costa un euro, un agricultor la treu de l’aqüífer il·legalment per 30 cèntims”, afirma l’economista. El planejament no s’ha fet d’una manera modular, pensant en les variacions de població, sinó conformement a un nivell constant.

Falta de fons

Per garantir la seguretat hídrica es necessiten diners i Espanya es troba en una situació difícil per aconseguir-ne. A les investigacions sobre la destinació dels fons de les dessaladores que realitza la UE se suma la reducció de les partides de cohesió. “Pujar l’ecotaxa està sobre la taula. Considerem que una part important de la seva recaptació pot anar a estructures hidràuliques”, diu el vicepresident balear, Biel Barceló (MÉS). “Ens hem plantejat parar l’augment de les places turístiques, però cal ser realistes, és molt complicat”, confessa el també conseller de Turisme.