Una Espanya erràtica perd contra el Brasil i es complica el camí olímpic

El camí d'Espanya cap a la seva anhelada tercera final consecutiva als Jocs se li ha complicat de manera dramàtica. El Brasil li va clavar la seva segona derrota en el segon partit, un duel una altra vegada aspre, mal jugat per l'equip espanyol, que es va fer plenament creditor d'aquesta segona garrotada.

Un cop de dits de Marquinhos després d'un tir en suspensió de Marcelinho va suposar l'estocada definitiva. A Espanya li van quedar cinc segons per intentar posar remei al desgavell a última hora, però el precipitat tir de Llull no va entrar. 65-66 per al Brasil en un partit una altra vegada decebedor d'Espanya. Pau Gasol va fallar dos tirs lliures quan faltaven 23 segons que podrien haver evitat la trompada. Però tampoc haguessin esborrat la mala imatge que va oferir l'equip espanyol. Al cap i a la fi van suposar la culminació del lamentable percentatge del mateix Gasol des de la línia de tirs lliures, des de la qual va sumar set errors en els seus 12 llançaments.

Espanya va jugar malament, desconcertada, irreconeixible. Diversos jugadors han perdut presència i ascendent en un equip en què sempre van tenir-hi molt a dir, Navarro, Felipe, Calderón... Pau Gasol no va estar tan afinat com el primer dia i Mirotic no la va encertar en el tir exterior. El Brasil, sense fer res de l'altre món, va fer trontollar Espanya durant tot el partit. Marcelinho, Marquinhos i Lima li van donar els punts i els rebots necessaris per tirar endavant un partit presidit pels errors i els nervis.

Espanya va patir des del primer quart. Ricky i Llull van estaven espesos amb la pilota, i van cometre un parell de pèrdues cadascun. La pressió de Marquinhos i Barbosa sobre la primera línia espanyola i els rebots de Nené i Lima van refermar l'equip amfitrió. El Brasil va obtenir diverses cistelles fàcils, rematades amb un triple de Marcelinho. Tot això va obrir una bretxa (8-16) i va obligar Sergio Scariolo a moure fitxa. Sergio Rodríguez va agafar el timó, Felipe va rellevar Pau prop de la cistella, Claver va rellevar Rudy, i Navarro es va situar sobre Barbosa només un instant perquè Espanya es va refugiar en una zona defensiva que va complicar la vida als brasilers. Espanya va capgirar el marcador (24-25).

Sergio Rodríguez i Rudy van aportar molt més en atac que el primer dia contra Croàcia. Gasol no va estar tan sol. L'equip espanyol va mostrar més registres. Però la seva anotació seguia sent baixa. Mirotic no va estar encertat en el tir i només va entrar un dels nou triples espanyols en la primera part.

Abrines i Calderón, inèdits davant de Croàcia, van entrar en escena fugaçment, sense temps material per esplaiar-se. El final del primer període i l'inici del segon, amb un parcial de 0-9 per als brasilers (31-36), va aguditzar la sensació d'incomoditat i falta d'espurna de l'equip de Scariolo.

Marcelinho, Felicio, Barbosa, tot l'equip brasiler va captar el moment d'extrema feblesa dels espanyols. Els atacs intermitents d'Espanya acabaven en un no-res, pilotes extraviades, tirs executats des de pèssimes posicions. Tot un regal per al joc ràpid de transició de Marcelinho. Una safata en contraatac de Barbosa va elevar la diferència a nou punts (33-42) i va fer saltar totes les alarmes a la banqueta de Scariolo.

Després de l'obligat temps mort, van tornar a comparèixer Sergio Rodríguez i Llull. Espanya es va aplicar en defensa i els tiradors brasilers es van encallar. Els espanyols van tornar a igualar el partit, amb un empat a 45. Pau va tornar a agafar-se un descans i el Brasil va tornar a disparar-se fins al 45-56, ja iniciat l'últim quart. Llull, però, va recuperar la punteria i amb Sergio Rodríguez va sumar quatre triples que van tornar a situar Espanya per davant en el marcador (64-63, un minut abans del final). Però en aquest minut a Espanya tot li va sortir malament. Llull va fallar un tir lliure. Nené, un altre. I amb 65-64, va arribar el torn de Pau Gasol. Faltaven 23 segons. Nené li va fer falta i el pivot espanyol va errar els dos llançaments francs. El cop de dits de Marquinhos va donar el cop de gràcia a una selecció espanyola que transita perduda i ofuscada en aquest torneig olímpic. Ara afronta el tram final del grup, contra Nigèria, Lituània i Argentina, molt necessitada de sumar victòria rere victòria per classificar-se per als quarts i, en segona instància, per evitar fer-ho en la quarta posició, cosa que faria que s'hagués d'enfrontar, gairebé amb tota seguretat, als Estats Units. I això, Espanya és el que vol retardar fins a la final. Però ara les seves prioritats són unes altres.