El Banc d’Anglaterra abaixa els tipus per primera vegada des del 2009 per evitar una recessió pel ‘Brexit’

El Banc d’Anglaterra (BoE) abaixa els tipus d’interès al 0,25% i llança nous estímuls per intentar pal·liar la frenada econòmica després del Brexit. La institució que dirigeix Mark Carney ha anunciat aquest dijous la seva decisió, que suposa la primera reducció del preu oficial del diner des del 2009. A més, ha comunicat una ampliació en 60.000 milions de lliures (més de 71.000 milions d’euros) en el seu pla de compra de bons, congelat des del 2012, i que ara a més inclourà també la compra de bons corporatius.

L’organisme fa el pas esperat pels analistes i els inversors, a fi d’allunyar el fantasma de la recessió que plana sobre el Regne Unit, que comença a experimentar els primers signes d’alentiment després del referèndum de la sortida de la UE de juny. De fet, la institució ha revisat avui les seves previsions econòmiques i són pessimistes, especialment de cara a l’any que ve. En concret, espera “molt poc creixement” en la segona meitat d’aquest any, tot i que gràcies al potent primer semestre sosté en el 2% l’avenç del PIB el 2016. Per al 2017, tanmateix, rebaixa els pronòstics del 2,3% al 0,8%. I pel 2018 el disminueix del 2,3% a l’1,8%. També pronostica una pujada de l’atur pel 2017 i el 2018.

El Banc d’Anglaterra, segons ha explicat en el seu comunicat oficial, redueix el preu oficial del diner al 0,25% des del 0,5%, en què el mantenia invariable des de fa set anys. Justifica la mesura perquè “la retallada en la taxa del banc farà baixar els costos d’endeutament de les llars i les empreses”. La institució assenyala que, com les taxes d’interès estan a prop de zero, “és probable que per a alguns bancs i caixes d’estalvis sigui difícil reduir les taxes de dipòsit molt més enllà”, la qual cosa al seu torn podria limitar la seva capacitat per reduir els interessos dels préstecs. D’aquí que també vulgui posar en marxa un pla per oferir liquiditat a les entitats a fi que els crèdits arribin “a l’economia real”.

La institució ha comunicat també que posarà a disposició de la banca més liquiditat per assegurar que el crèdit arriba a l’economia real. I elevarà en 60.000 milions de lliures (71.500 milions d’euros) els diners que destina a comprar bons sobirans. Dins del pla, com a novetat, destinarà uns altres 10.000 milions de lliures a adquirir el proper any i mig bons corporatius.

Així, el seu programa de compra d’actius assolirà un volum de 435.000 milions de lliures (518.389 milions d’euros), als quals caldria sumar 10.000 milions més per al pla corporatiu. El programa inicial el va llançar el 2009 i la nova decisió suposa una forta injecció al pla des dels 375.000 milions en què estava congelat des del 2012.

La decisió d'abaixar tipus s’ha pres per unanimitat en el Comitè de Política Monetària del Banc d’Anglaterra, però el pla d’estímuls, per majoria, amb algunes veus en contra: tres membres de nou es van oposar a l’ampliació de la compra de deute i un de nou, a la compra de bons corporatius.

Després de conèixer-se la decisió, la lliura cau respecte al dòlar: baixa de l’1,332 d’ahir a 1,318. Respecte a l’euro, es deprecia gairebé l’1%, d’1,195 a 1,183. La Borsa de Londres, que tenia un matí de gran volatilitat, després de l’anunci puja a prop del 0,5%.

Signes d’alentiment econòmic

En l’última reunió del Banc d’Anglaterra, celebrada a mitjan juliol —i ja amb el Brexit com a teló de fons—, malgrat que els mercats també esperaven una rebaixa, la institució va optar per deixar les coses com estaven, en espera que hi hagués més dades sobre l’impacte de la ruptura amb la UE. L’emissor, que havia aprovat algunes mesures d’emergència just després del referèndum de sortida del Regne Unit (va posar liquiditat a disposició de la banca i va relaxar les exigències de capital de reserva a la banca perquè pugui deixar fins a 180.000 milions d’euros), ja va assumir que les turbulències estaven arribant a la seva economia. Va avisar que a l’agost, probablement, hauria de “suavitzar la política monetària”. Per això es va donar per fet que en la cita d’aquest dijous sí que es prendria una decisió. Analistes de Goldman Sachs, Barclays i Bank of America ja havien emès informes aquesta setmana en què donaven per descomptada la baixada del 0,25 d’aquest dijous.

Les grans xifres macroeconòmiques encara estaven fins al juny a favor del país: el PIB va créixer el segon trimestre el 0,6%, per sobre del trimestre anterior, i l’atur es va col·locar al 4,9%, el nivell més baix des del 2005. Però altres signes de l’impacte econòmic posteriors al Brexit comencen a ser sobre la taula al Regne Unit i els pronòstics del Banc d’Anglaterra apunten sens dubte a una frenada econòmica brusca, especialment el 2017.

Per exemple, els indicadors avançats de la indústria i el sector serveis apunten aquest mes a una contracció per al tercer trimestre. I l’activitat del sector manufacturer va tenir al juliol una profunda caiguda que va situar l’índex PMI en 48,2 punts des dels 52,4 de juny, el nivell més baix des de febrer del 2013. I el 22 de juliol, un estudi de la consultora IHS Markit va alertar que hi havia un “deteriorament dramàtic” en la confiança empresarial i que l’activitat del sector privat al Regne Unit estava experimentant la seva contracció més gran des d’abril del 2009. “L’enquesta apunta a una contracció de l’economia del 0,4% el tercer trimestre”, va assegurar Chris Williamson, economista en cap de Markit.

Tipus baixos a la UE i els Estats Units

La baixada de tipus oficials del diner és una de les eines més importants d’estímul econòmic que les economies més desenvolupades estan utilitzant per animar l’economia. Els Estats Units van ser el país més agressiu a l’hora d’aplicar aquesta política, que ara comença a revertir. Els seus tipus d’interès estan al 0,25%, després de la primera pujada en una dècada, aplicada el desembre, que va suposar elevar-los del 0% (en què els va col·locar el 2008) al 0,25%.

En el cas del Banc Central Europeu, el tipus general està al 0% des de març del 2016, quan la institució de Mario Draghi va ampliar a més el seu pla d’estímuls, centrat en la compra massiva de bons. Aquesta última baixada va ser pràcticament simbòlica, ja que estaven des del 2014 al 0,05%. Des del 2011, quan estaven situats a l’1,5%, l’eurobanc ha anat retallant progressivament el preu del diner, que va baixar de l’1% a mitjan del 2012.