La Casa de les Punxes reneix com a ‘museu’ de la llegenda de Sant Jordi
El singular edifici de Puig i Cadafalch a Barcelona s'obre al públic per primera vegada en 110 anys després d'una inversió privada de tres milions d'euros
Un drac molt de l'estil dels de Joc de Trons vola cap a la torre principal de la Casa de les Punxes, al mig de la Diagonal de Barcelona. Es tracta del cartell promocional d'un nou espai museístic de la ciutat, l'edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch, que aquest divendres obre les portes després de més d'un segle d'història tancat al públic. L'exposició, que espera rebre 100.000 visitants en el primer any, gira entorn de la casa i de l'arquitecte, però sobretot tracta de la llegenda de Sant Jordi i el drac, amb un espai de 500 metres quadrats a la planta noble dedicat a explicar-la mitjançant la realitat virtual i el 3D.
En l'afany d'aprofitar una ubicació ideal i atreure els turistes que van pel passeig de Gràcia de camí a la Sagrada Família, els responsables de la iniciativa privada de l'empresa Texna, propietària des del 2010 de la Casa de les Punxes, nom popular de la Casa Terradas, han invertit tres milions d'euros en la remodelació de l'interior de l'edifici creat per Puig i Cadafalch el 1905. L'aposta museística es troba a la planta principal, on el visitant pot escoltar la llegenda de Sant Jordi de forma "immersiva" i seguint "les expressions culturals i d'entreteniment d'avui en dia", explica Montse Jiménez, directora comercial de la Casa de les Punxes.
El recorregut, que costa 12,50 euros amb la visita narrada per una audioguia, o 20 euros si es fa amb un guia i accés a algun espai especial de la casa, passa per les sales de la planta principal, buides de mobles i a les fosques, on es projecta per episodis un curtmetratge en 3D filmat a Cardona sobre Sant Jordi i el drac, part notable d'una producció museística que va requerir un any de feina, ha explicat Eduald Tomasa, responsable dels continguts de l'exposició.
A diferència d'altres edificis modernistes del propi Puig i Cadafalch com la casa Amatller, la família Terradas "va gastar-se els diners en la façana, però els espais interiors eren molt sobris", explica Jaume Falguera, arquitecte encarregat de la restauració.
Aquesta falta de profusió decorativa va fer que el Grup Transversal, dirigit per Tomasa, hagués de buscar un eix vertebrador del museu alternatiu al modernisme. "Hem escollit la llegenda de Sant Jordi perquè és una figura privilegiada en el modernisme, perquè no hi havia a Barcelona cap espai dedicat a aquesta història, i per la vinculació de la llegenda del personatge amb la identitat catalana", detalla Jiménez. Per a Puig i Cadafalch, que en la seva vessant política va ser president de la Mancomunitat de Catalunya del 1917 a 1923, Sant Jordi també era una figura cabdal, i lligada al sentiment nacionalista del modernisme: al plafó principal de la façana, que representa Sant Jordi matant el drac, s'hi pot llegir la inscripció: "Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat".
Una casa per a tres germanes
La Casa Terradas, coneguda amb el nom de Casa de les Punxes, va ser un encàrrec a Puig i Cadafalch fet pel patriarca de la família Terradas el 1905 per construir tres cases per a cada una de les tres filles, que es van integrar en un edifici d'inspiració medieval. L'any 1975 va ser declarat Monument Històric Nacional.
Al cap dels anys, quan les tres germanes, Àngela, Josefa i Rosa, van morir, l'edifici tenia tres escales amb tres plantes cada una, i dos pisos per planta. El va comprar la immobiliària Colonial, de la Caixa, i el 2010 l'empresa Texna se la va quedar per 25 milions. El 2013 van fer-s'hi les primeres reformes importants, eliminant els sobreàtics que hi havia al terrat. Ara compta amb tres vivendes de renda antiga, oficines, i el museu que obre les portes aquest divendres.
Al terrat de l'edifici, on hi ha les torres que fan famosa la casa i li donen el seu nom popular, s'hi troba la segona part del museu, dedicada al modernisme i a Puig i Cadafalch, arquitecte d'altres edificis a Barcelona com la Casa Martí — on hi ha Els Quatre Gats —, la Casa Amatller o el Palau del Baró de Quadras. Amb els auriculars de l'audioguia posats, que fan sonar la música de Wagner que va inspirar Puig i Cadafalch a trencar amb la quadrícula de l'Eixample ideada per l'enginyer Ildefons Cerdà amb aquest edifici d'aspecte medieval, segons Tomasa, el visitant pot entrar a cada una de les punxes, on hi ha exposada una part de la vida o l'obra de l'arquitecte. La gran atracció és la punxa principal, on hi passava les tardes el filòsof Eugeni d'Ors, llogater cèlebre d'un dels pisos de la casa. Des d'allà, s'obren unes vistes privilegiades de la Sagrada Família i de la Diagonal amb la moderna torre Agbar de Jean Nouvel al fons.
La remodelació es completa amb una cafeteria i llibreria situada a la planta baixa, en la que és la façana principal que mai va funcionar com a entrada per l'existència d'uns locals comercials, però que l'arquitecte Falguera ha habilitat per "donar sentit a la part més espectacular de l'edifici".
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
