“Vaig donar diners a fundacions de CiU per implicació ideològica, emocional”

Hauria d’haver estat metge, però s’ha acabat convertint en príncep de les escombraries. “Tant de bo fos el rei”, fa broma Gustavo Buesa, de 56 anys, assegut en un sofà blanc del seu despatx a l’empresa GBI Serveis, a Lloret de Mar. La Fiscalia Anticorrupció l’acusa d’haver utilitzat les seves influències i haver pagat a la fundació de Convergència i a Unió per aconseguir adjudicacions de contractes públics. Després d’aquestes donacions, de més de mig milió d’euros, els seus ingressos van créixer un 87%.

“És fals”, repeteix davant cadascun dels indicis que porten un estratagema respecte d’un contracte de 80 milions en la recollida de les escombraries de Lloret i un altre d’un abocador, de 29 milions. Però Buesa no amaga les seves donacions a les fundacions de Convergència per “una implicació ideològica, emocional”, i la seva relació amb consellers, com Santi Vila; amb directors generals; amb polítics, com Duran Lleida o Josep Sánchez Llibre, d’Unió, o amb alcaldes, com en el seu moment Xavier Crespo.

“En aquest país s’ha convertit en una professió d’alt risc ser polític i ser un empresari del sector de serveis. No podem ni anar a menjar”, es queixa. Encara que és de Barcelona, Buesa viu a Lloret de Mar (Girona) des del 1986, quan va aconseguir la seva primera adjudicació. Avui té 1.000 treballadors al seu càrrec. El negoci al municipi suposa un 10% dels seus ingressos totals.

Des d’aquest lloc turístic presumptament va idear la seva trama d’influències, que el va col·locar en una posició tan bona que li truquen per col·locar càrrecs públics. Robert Fauria, exalcalde de Sant Hilari i implicat en una altra trama de corrupció municipal, va buscar, mitjançant tercers, la seva ajuda per intentar ser director de l’Agència Catalana de Residus, cosa que no va aconseguir. “Jo no puc decidir càrrecs públics de ningú. Sí que és cert que tinc relacions amb directors generals, amb consellers, però el meu grau d’incidència és nul”, repeteix l’empresari, que no ha perdut el morè després d’unes minivacances a Eivissa, que va veure interrompudes fa tres setmanes per una operació de la Guàrdia Civil.

Fa dos anys que un exregidor i un càrrec de medi ambient de l’Ajuntament de Lloret van denunciar a la Guàrdia Civil que s’havien sentit amenaçats i pressionats per arranjar una licitació de recollida d’escombraries, amb l’objectiu que la guanyés l’empresari. La Fiscalia defensa que Buesa va fer servir el seu poder, la influència sobre l’interventor (el seu fill gran treballa des del 2002 per a Buesa, i el petit hi ha tingut contractes temporals), sobre el secretari (Buesa era el principal proveïdor d’un consorci que l’havia contractat), i sobre el regidor de Medi Ambient (a qui contractava assegurances), perquè li fessin les condicions a mida.

També van denunciar que el 2011 es va prorrogar el contracte de manera urgent, davant el risc de canvi de govern municipal, sense donar-hi publicitat al Diari Oficial de la UE i amb un temps d’exposició pública breu (40 dies). Buesa i el seu advocat, Carles Monguilod, rebaten que a la declaració davant el jutge el 21 de juliol —que aquest diari no ha pogut contrastar— els dos denunciants van rectificar i van negar qualsevol il·legalitat.

Sortit de Súnion, una de les escoles d’elit de Barcelona, als 18 anys Buesa ja es va fixar en les escombraries. “Veia que el cartró es podia vendre, que la ferralla es podia vendre, que l’alumini es podia vendre…” Després va començar empresarials. “Però al tercer curs ho vaig deixar.” Es defineix com a “hiperactiu”: “Estic passejant per la platja i vull agafar el negoci de les gandules.” Va intentar obrir-se mercat a Mèxic i ara s’ha introduït en el negoci de la música, com a productor, a més de regentar un restaurant a Miami. Creu que la clau del seu èxit és que la inspiració, “com deia Picasso”, li ha arribat treballant “13 o 14 hores” diàries. “No he perdut ni una renovació de concessió.”

Però la Fiscalia no creu que sigui només gràcies a l’esforç. Considera que les seves relacions, entre les quals la seva amistat i negocis amb Jordi Pujol Ferrusola, el fill gran dels Pujol, conegut com a júnior, l’han ajudat a créixer en el sector públic. Tots dos estan imputats en una altra causa a l’Audiència Nacional per la llicència d’un abocador a Tivissa (Tarragona). Buesa defensa que les seves relacions amb el poder són part del seu treball

Obert a respondre totes les preguntes, menys a la de si continua votant Convergència ara que és clarament independentista (“el Govern espanyol que va donar el president Pujol a Aznar va ser una època molt bona per a Catalunya”) diu que sent pena per l’expresident Pujol: “Sento tristesa pel tracte que pugui rebre, per com passarà a la història.” Assegura que mai ha pagat el 3%, encara que no ofereix una explicació clara a un manuscrit trobat a casa seva que al·ludeix a aquesta xifra. “No és la meva lletra, pot ser de qualsevol compravenda”, argumenta.

Buesa confia que totes dues causes acabaran arxivades, i sent indignació per la seva imputació. Creu que si es fan servir vares de mesurar iguals, “tots els presidents de l’Ibex haurien d’estar investigats… O no mirem la llotja del Reial Madrid?”