Hillary Clinton promet un “lideratge ferm” en un “moment decisiu”

Remetent-se als pares fundadors i al lema de la nació "E pluribus unum" ('de molts, un'), Clinton va acusar el seu rival republicà, Trump, de dividir els nord-americans i de dividir els EUA i la resta del món. Va comparar el moment actual amb els moments inicials de la revolució americana que es van viure a Filadèlfia, bressol de la democràcia d'aquest país, quan el futur dels Estats Units d'Amèrica era incert. I, com el president Barack Obama la nit anterior, va llançar un missatge patriòtic i optimista en contraposició amb el catastrofisme de Trump, l'home, va dir, que ha portat el Partit Republicà del "L'albada a Amèrica" –eslògan electoral de la icona republicana el 1984– a la "mitjanit a Amèrica".

El discurs va clausurar la convenció demòcrata a Filadèlfia i va obrir una nova fase en la campanya electoral. Després de la nominació de Donald Trump en la convenció republicana a Cleveland, els dos partits ja tenen oficialment candidat. És una campanya insòlita. Enfronta la primera dona que pot ser presidenta amb un dels candidats amb menys experiència política i de govern en la història de la primera potència mundial.

Era l'ocasió per Clinton de dirigir-se a una audiència televisiva milionària. Es tractava de tornar a presentar-se a un país que la coneix molt bé, i desmentir la frase feta segons la qual “no hi ha una segona oportunitat per donar una bona primera impressió”. No és fàcil. Clinton fa gairebé quatre dècades que està en la política. Els seus índexs d'impopularitat són elevats, només superats, entre els principals polítics, per Trump. I en les últimes setmanes els republicans l'han sotmès a una fustigació feroç que ha arribat al paroxisme amb els càntics, a Cleveland, de: “A la presó, a la presó”.

Clinton, com els principals oradors en els quatre dies de kermesse demòcrata a Filadèlfia, va descriure les presidencials del 8 de novembre com una elecció existencial. D'una banda, un candidat, Trump, que fomenta l'enfrontament a l'interior i allunya el país de les seves tradicions –demòcrata i republicana– en la política exterior. De l'altra, Clinton, que mantindrà l'hegemonia global del país i treballarà per la cohesió social a casa.

Els demòcrates de Clinton plantegen la campanya com un referèndum: Trump sí o no. A Filadèlfia, la nomenada va donar pistes sobre la seva estratègia davant d'un candidat atípic, al qual cap dels seus rivals republicans en les primàries va saber mesurar bé. No defugirà el cos a cos. Es dedicarà a desconstruir la figura de Trump.

"Donald Trump té el temperament necessari per ser comandant en cap?", va dir. "Imagineu-vos-el al Despatx Oval enfrontant-se a una crisi real". I va citar Jackie Kennedy, que explicava que al seu marit, el president John F. Kennedy, el que més el preocupava durant la crisi dels míssils de Cuba "no eren els grans homes amb autocontrol i cautela, sinó els petits homes als quals els mou la por i l'orgull".

En resposta a la retòrica apocalíptica de Trump, i evocant Franklin Roosevelt, va dir: “No tenim por. Estarem a l'altura del desafiament, com sempre ho hem estat”.

Dèficit de confiança

Per Clinton, amb poca tirada per les floritures retòriques i sense el carisma del seu marit, l'expresident Bill Clinton, o del president Barack Obama, era important oferir les seves propostes per contrastar-les amb les vaguetats de Trump. El domini que posseeix dels afers polítics i econòmics es combina amb un dèficit d'empatia i confiança, que diversos oradors, entre els quals, Bill dimarts i la seva filla, Chelsea, en el discurs introductori, van intentar satisfer. Objectiu: humanitzar-la.

“La meva primera missió com a presidenta serà crear més oportunitats i bones feines amb salaris millors aquí als Estats Units”, va dir. “Especialment en els llocs que, durant massa temps, han estat deixats de banda i enrere. Des de les ciutats fins als pobles, del país indi al país miner. Dels pobles destruïts per l'addicció a les regions buidades pel tancament de fàbriques".

És un missatge preparat per agradar als seguidors del senador Bernie Sanders, el seu rival derrotat a les eleccions primàries del Partit Demòcrata. I invoca el votant arquetípic de Trump, l'home de la classe treballadora blanca colpejat pels vendavals de la globalització.

En política exterior, diversos oradors en la convenció –abans d'ella, va parlar, en to marcial i patriòtic, el general retirat dels marines, John Allen– van comparar el seu tarannà, experiència i coneixement per dirigir l'exèrcit més poderós del món, amb la inexperiència i imprevisibilitat de Trump. “De Bagdad a Kabul, de Niça a París i Brussel·les, de San Bernardino a Orlando, ens enfrontem a enemics decidits que han de ser derrotats. No és estrany que la gent estigui inquieta i busqui algú que la tranquil·litzi, que busqui un lideratge ferm", va dir Clinton.

Progressisme en la política interior i política exterior robusta: la tradició del Partit Demòcrata de Roosevelt i Truman reviuen amb Hillary Clinton.