Els demòcrates nomenen Hillary Clinton per ser la primera dona presidenta

A les 18.39, hora local, Clinton va aconseguir la majoria de delegats per ser la candidata que s'enfrontarà a Trump el 8 de novembre.

La delegació de cada estat va repartir els seus vots entre Clinton i Sanders, en funció dels resultats d'aquests estats. Clinton tenia 2.814 delegats d'un total de 4.763, segons l'últim recompte. Sanders, 1.893. La majoria se situa en els 2.383.

Després que Vermont anunciés els seus vots, Sanders, que és senador per aquest estat, va prendre la paraula i va demanar la nominació de Hillary Clinton com a candidata per aclamació. El pavelló va esclatar en l’ovació més gran dels primers dos dies de la convenció.

El gest de Sanders segellava simbòlicament la pau entre els caps de les dues faccions enfrontades del Partit Demòcrata. Minuts després, un grup delegats i partidaris de Sanders, insatisfets amb un procés que consideren manipulat, van abandonar el pavelló i van improvisar una protesta a la sala de premsa adjunta al recinte.

Acabava així un procés de primàries que ha deixat esquerdes en el partit, com s'ha comprovat a Filadèlfia. Quan dijous l'exsecretària d’Estat i exprimera dama Clinton accepti la nominació en un discurs davant la convenció, començarà oficialment una de les campanyes més dures en dècades, que enfrontarà la primera dona amb possibilitats de ser presidenta amb un polític procliu a les expressions misògines i xenòfobes com el magnat Trump.

En una connexió en directe per vídeo a la convenció, Hillary Clinton va dir: "Si hi ha nenes que s'hagin quedat despertes fins tard per veure [la convenció], deixeu que els digui: «És possible que jo sigui la primera dona presidenta, però una de vosaltres serà la pròxima»".

La funció de les convencions dels grans partits als EUA és donar per tancat el període de primàries en els 50 estats, que aquest any ha durat més de cinc mesos, i obrir la fase final de la campanya electoral. Una bona convenció posa fi a les divisions lògiques d'un procés en què competeixen diversos candidats, i aconsegueix el tancament de files davant les presidencials del novembre.

La setmana passada a Cleveland (Ohio), els republicans van nomenar Trump però van sortir dividits. La prova és que la primera roda de premsa de Trump després de la convenció va estar dedicada a passar comptes amb el senador Ted Cruz, que va ser el seu rival en les primàries i a Cleveland es va negar a declarar-li el suport. Al Partit Republicà les ferides segueixen obertes.

Per contrast, la convenció del Partit Demòcrata a Filadèlfia (Pennsilvània) havia de ser una festa d'unitat i reconciliació. Tot es va torçar en les hores prèvies. La filtració de milers de correus electrònics del comitè nacional demòcrata (DNC, en les sigles angleses), l'òrgan rector del partit, va confirmar les sospites dels seguidors de Sanders: que els caps del partit, renunciant al deure neutralitat, havien afavorit Clinton en la seva pugna amb Sanders. És discutible que aquestes maquinacions tinguessin un efecte notable: Clinton va obtenir més de tres milions de vots més que Sanders.

Però la revelació, publicada per Wikileaks i, segons les sospites de l'equip de Clinton, filtrades pel Govern rus, van obrir una crisi en el moment més inoportú. Va precipitar la dimissió de la cap de DNC, Debbie Wasserman Schultz. Tota la nit, al pavelló esportiu dels Philadelphia 76ers, es van sentir protestes aïllades del sector sanderista.

El suport de Sanders a Clinton va ser inequívoc: “Qualsevol observador objectiu conclourà que, basant-nos en les seves idees i el seu lideratge, Hillary Clinton ha de ser la propera presidenta dels Estats Units”.

L'èxit de la convenció es mesurarà en la capacitat de Clinton per portar a les urnes els milions de votants de Sanders, molts dels quals estan decebuts amb la campanya i la veuen com una oligarca sospitosa de corrupció, una imatge estesa als EUA.

Els sondejos no són concloents. Pew Research Center indica que un 90% dels partidaris de Sanders s'inclinarà per Clinton i no per Trump. Aquest percentatge supera amb escreix el dels seguidors de Clinton que el 2008 estaven disposats a donar suport al seu competidor, i vencedor en les primàries demòcrates, el llavors senador Obama. Al final els clintonistes es van convertir a l'obamisme.

Aquest sondeig, no obstant això, és objecte de disputa. No preveu que una part del 90% dels seguidors de Sanders que rebutgen Trump optin per altres opcions que no siguin Trump ni Clinton, com el candidat llibertari Gary Johnson o la verda Jill Stein.