Temps de valentia

Que ningú pot estar per sobre de les lleis democràtiques i de la justícia és una cosa que els ciutadans del carrer coneixen molt bé perquè els afecta cada dia i és un principi bàsic que no hauria de posar-se en dubte. No obstant això, els que governen a Catalunya han tornat a infringir aquesta màxima. Ahir la Constitució, l’Estatut de Catalunya, el reglament del Parlament i els informes dels seus lletrats es van convertir en paper mullat quan la presidenta, Carme Forcadell, va permetre que es votessin les conclusions d'una comissió separatista, el desenvolupament de la qual està anul·lat pel Tribunal Constitucional.

Ho va permetre amb una estratègia basta i covarda que consisteix a intentar derivar als diputats una responsabilitat que només correspon als membres de la Mesa del Parlament i, concretament, a la seva presidenta. Un capítol més del desgast i la deterioració de les institucions democràtiques catalanes que els polítics independentistes estan provocant cada dia.

El més greu del que es va viure ahir no és només el frau democràtic permès per Carme Forcadell, sinó que s'ha fet en contra del que va decidir la majoria del poble de Catalunya el 27 de setembre passat. Cal recordar que els partits de l'oposició (Ciutadans, el Partit Socialista, Catalunya Sí que es Pot i el Partit Popular) vam obtenir més vots que Junts pel Sí i els seus socis de la CUP. Per tant, quan guanyen una votació com aquesta perquè tenen més diputats a la Cambra, l'estan perdent al carrer ja que representen menys catalans. Els que parlen de desconnectar d'Espanya fa molt que van desconnectar de Catalunya.

Com si això no fos d'una gravetat extrema, és més preocupant encara el contingut de les conclusions aprovades, que inclou afirmacions com: “Aquestes lleis de desconnexió no són susceptibles de control, suspensió o impugnació per cap poder, jutjat o tribunal”. En resum, alguns voldrien que la hipotètica Catalunya independent fos l'únic país del món (règims antidemocràtics a part), on els polítics i les seves lleis no estiguessin sotmesos al control de ningú.

Mentre a Catalunya es produeix aquest insult als principis bàsics de la democràcia, al Congrés dels Diputats el PP i el PSOE no són capaços de posar-se d'acord per engegar un govern però sembla que sí hi estaran per regalar a Convergència un grup parlamentari propi i tres milions d'euros que no han aconseguit a les urnes. Aquesta imatge, impensable en altres països del nostre entorn, demostra una vegada més que els vells partits miren cap a una altra banda i pensen més en els interessos propis i a curt termini que en els interessos de tot un país.

D’altra banda, la debilitat del Govern de la Generalitat i la seva absència de suports és més que evident i per això el president Puigdemont ha hagut de fiar el seu futur, i amb ell el de tots els catalans, al radicalisme de la CUP. Els actes de desobediència, com el d'ahir, no són més que el preu (segur que insuficient) que cal pagar que imposen els antisistema perquè el president de la Generalitat superi la qüestió de confiança a la qual se sotmetrà a la tornada de l'estiu. Puigdemont, encara que no s'atreveixi a reconèixer-ho, necessita sobreviure políticament i guanyar temps, mentre que, amb la seva irresponsabilitat, ens fa perdre molt temps i diners als catalans.

Molts dels que impulsen la independència els fa falta en massa ocasions valentia per donar la cara al Parlament i fora de les seves parets; valentia per reconèixer que el 27 de setembre passat el seu pla va fracassar; valentia per reconèixer que aquest desafiament no arribarà en lloc més que a confrontar els ciutadans i, sobretot, valentia per reconèixer que no tenen res més a oferir als catalans que parlar d'independència.

Però ser valents no consisteix a desafiar les lleis democràtiques sinó a voler treballar intensament per canviar-les; ser valents és parlar sense complexos i enfrontar-se a trenta anys de partitocràcia; ser valents és apostar per liderar reformes que fa dècades que són en un calaix; ser valents és reconèixer davant els ciutadans que s'han comès errors i que no es poden aconseguir impossibles; ser valents és dialogar, negociar i posar-nos d'acord encara que pensem de maneres diferents.

En definitiva, des de Ciutadans sabem que vivim en una nova etapa política en què necessitem, més que mai, recuperar la valentia.