Del glamur olímpic al turisme de borratxera

“Aquesta és la imatge que volen donar de Barcelona?”, es pregunta indignat Daniel, un argentí que viu des de fa set anys en un vaixell amarrat al moll de Mestral, al Port Olímpic. “A partir de les cinc del matí això és la jungla, les baralles són constants”, explica. Són les dues de la matinada i centenars d’estrangers ballen, orinen al passeig marítim i negocien el preu de les cerveses amb els venedors ambulants. És la imatge que cada cap de setmana (diàriament, a l’estiu) es repeteix en una zona que en el seu moment va ser aparador de la Barcelona olímpica i que avui s’assembla a un temple del turisme de borratxera.

Herència dels Jocs del 1992 i situat davant de la Vila Olímpica, ara el Consistori pretén canviar el model després que la Generalitat li hagi cedit la seva gestió. La majoria dels 50 locals que el conformen són discoteques i bars musicals que generen problemes de seguretat i convivència, segons els veïns. Especialment, els situats al moll de Mestral (davant del passeig marítim del port), i sobre els quals sobrevola l’amenaça de tancament el 2020, any en què finalitza l’actual concessió.

El reggaeton retruny molt a prop dels centenars de velers amarrats als dics de Mestral. En les cues per entrar a les discoteques se sent molt anglès, francès, rus i fins i tot japonès. Però poc espanyol i català. “El port està segrestat, els barcelonins ens sentim estranys”, afirma una de les poques espanyoles que es passegen per la zona. Els relacions públiques dels clubs gairebé no ofereixen copes gratis si no ets turista.

A mesura que avança la nit, l’incivisme creix i s’estén per tot el passeig marítim fins a arribar a la vila olímpica. Shake Opium, Carpe Diem, Club Catwalk i Pachá són les quatre grans discoteques d’aquesta zona. Els troneres orinen a les cantonades, el passeig s’omple de llaunes de cervesa i les picabaralles entre joves visiblement borratxos són continues.

Els veïns fa anys que demanen una reflexió profunda sobre el model d’oci de la zona i asseguren que la seguretat ha empitjorat amb baralles i vandalisme. “Aquí he arribat a veure morts per apunyalament”, apunta un veí. L’última va ser la d’un home de 29 anys el passat 24 de gener en un pub del moll de Mestral després d’una baralla tumultuària.

“Funciona i dóna ocupació”

“Si no ens renoven les concessions, què en faran del port?", es queixa el propietari d’un pub de Mestral, una zona on els Shisha Bar (locals àrabs on es fumen pipes d’aigua) es barregen amb clubs de música llatina. “Colau no es vol reunir amb nosaltres. Diuen que hi ha problemes d’inseguretat, però no reforcen les patrulles per combatre els venedors ambulants i la prostitució”, afirma.

Dijous passat, la tinent alcalde de Barcelona, Janet Sanz, va afirmar que la cessió competencial de la Generalitat a l’Ajuntament permetria que els veïns “fessin seu aquest espai per aconseguir la integració del port”. L’encarregat d’un altre local, no obstant això, es mostra perplex davant un possible canvi de model perquè l’actual, assegura, “funciona i dóna ocupació”.

La prostitució i els carteristes són les dues grans xacres del passeig marítim i de les platges limítrofes (Vila Olímpica, Nova Icària i Bogatell). Els carteristes aprofiten l’estat d’embriaguesa dels turistes per robar-los les seves pertinences. Les prostitutes, la majoria d’origen nigerià, els ofereixen serveis sexuals. “A les 7 és fàcil trobar-los practicant sexe a la platja”, diu Javier Álvarez, veí del carrer de Trelawny, que es mostra "molt cansat" de la situació. A la finestra de casa seva ha penjat una pancarta reivindicativa: “Volem dormir”.