El PDC i l’ombra dels vots amagats

El congrés fundacional del Partit Demòcrata Català ha viscut amb l’ombra del vot secret dels diputats convergents a l’hora de constituir la mesa del Congrés. Segons El Mundo (24 juliol) tots els diputats de CDC menys Homs votaren la vicepresidència patrocinada pel PP. Per a Isabel García Pagan (La Vanguardia, 24 juliol), Artur Mas ha acumulat doloroses derrotes (el nom, la definició del partit i no col·locar Jordi Turull). “AL PDC no s’ha complert la màxima que diu que la política és un acte d’equilibri entre la gent que vol entrar i aquells que no volen sortir”. Segons la periodista, Puigdemont ha col·locat persones de la seva confiança alienes fins ara a la vida de l’antiga seu del carrer Còrsega. Toni Aira (El Periódico, 24 juliol) destaca la “dificultat de voler començar una nova etapa que sembli una nova era, amb un paper pel mig dels qui han protagonitzat l’etapa anterior”. L’equip de Pascal haurà d’evitar interferències de l’antiga etapa. I es pregunta com es pot fer això amb Homs a Madrid i Mas i Munté al capdavant.

José Antich, contemplant la derrota de Santi Vila davant de Mercè Conesa en la pugna per presidir el consell nacional del partit, treu la conclusió que “ser oficialista i de la mà de l'establishment no és un bon negoci, almenys, al nou PDC”. També a El Nacional, David González es pregunta “qui manarà a partir d’ara, ara que les bases ja han dit la seva, en el dia a dia del PDC?Fins a quin punt Mas -i Munté- es limitaran a exercir funcions no executives? Pascal i Bonvehí, els responsables de la direcció operativa, són realment una sola dona/un sol home, o cada un d’ells és d’un pare i una mare? Conesa, referent del sector socialdemòcrata, es limitarà a presidir el consell nacional, o serà el verdader contrapoder intern a la cúpula de joves valors de tarannà social-liberal que estrenen seu, immaculada, al carrer Provença?”

Pablo Planas, a Libertad Digital, es fixa en la pobra participació: 5.430 militants en un partit amb vuit mil associats, la meitat, ara per ara, dels militants amb carnet de CDC.

Sobre les ambigüitats ideològiques del nou partit, Francesc Marc-Álvaro (La Vanguardia, 21 juliol) creu que el més urgent és clarificar-se ideològicament, entre altres objectius, per fidelitzar votants que podria perdre si intenta competir amb ERC per veure qui és “més social”. “Llegit el document del PDC anomenat Bases fundacionals, confirmo el perill de confondre la síntesi de tradicions doctrinals amb la vaguetat de plantejaments i la indeterminació”. “És ingenu i suïcida vendre un discurs que sigui tan genèric i tan políticament correcte i amorf que no serveixi per construir cap alternativa”. Miquel Puig (Ara, 23 juliol) diu que cap corrent de CDC ha elaborat un substrat ideològic digne de tal nom, és de preveure que el partit improvisi. “Això no és bo, però no és necessàriament fatal, ja que la ideologia és important, però ho és molt més la qualitat dels que la porten a la pràctica”.

La jugada d’Homs ha reobert el problema que té la CDC de Mas des que es va fer independentista: la falta de credibilitat.

(Albert Sáez)

Homs. Marc Castells, alcalde d’Igualada i membre de la nova direcció, ja va declarar a Catalunya Ràdio, a propòsit de com CDC amagava el seu vot al Congrés, que “no es pot tractar la gent d’idiota”. Vivenç Villatoro escrivia a l’Ara (21 juliol) que no va entendre la votació. “No sé si el sobiranisme va al Congrés a fer política espanyola o a no fer-la”. L’editorial del mateix dia i del mateix diari es titulava: “Homs se suma a la cerimònia de la confusió al Congrés”. El diari defensava que Homs hauria d’haver tingut el valor d’explicar que, a canvi d’aquest gest, s’assegurava tenir grup propi. “Però amagar-se augmenta les suspicàcies de la ciutadania i facilita les crítiques dels adversaris”. Per a Enric Juliana, CDC hauria obtingut el grup al Congrés sense cedir aquests vots misteriosos (La Vanguardia, 21 juliol). Obeeixen a un pacte polític amb Rajoy que envia tres missatges: el PP no està aïllat, el PSOE té dificultats per aixecar una majoria alternativa i és possible una certa distensió amb Catalunya. Per a Salvador Sostres, a més dels diners que garanteix tenir grup parlamentari, el vot s’explica perquè els “convergents no saben com dir-li a Esquerra que s’han afartat de sagnar en la marginalitat i que volen començar a reconstruir el ponts amb l’Estat” (Abc, 21 juliol). Albert Sáez (El Periódico, 22 juliol) demanava explicacions. “La falta de transparència multiplica la brutícia que envolta aquest episodi. ¿Per què Homs va convertir en clandestina la seva primera cita amb el president del Govern en funcions? ¿Per què no ha buscat el suport d’altres grups? “ La jugada d’Homs ha reobert el problema que té la CDC de Mas des que es va fer independentista: la falta de credibilitat. (...) Homs ha aprofitat l’interregne entre la nova i la vella CDC per aconseguir el grup propi i alguna cosa més per a ell i la resta d’encausats pel 9-N. Tant si li agrada com si no, ho haurà d’explicar.”

Pilar Ferrer (La Razón, 23 juliol) assegura que el sector dur del PDC exigeix la sortida d’Homs “per mentir” i afirma que la seva alternativa com a nou portaveu és Carles Campuzano. Raúl del Pozo (El Mundo, 22 juliol) s’ho explica d’una altra manera: “A l’inconscient dels polítics catalans el diner és amor i resulta esperpèntic i naïf que els de la CUP demanin explicacions a Puigdemont per haver donat suport a una mesa de dretes”. Per a José Antonio Zarzalejos (La Vanguardia, 24 juliol) l’acord entre Homs i Rajoy és estrictament alimentari i s’explica pel vell “peix al cove”. Un acord que “ha enfadat –i s’entén- els nous homes forts del molt independentista PDC”..

Al congrés del PDC ni “Mas i Pascal no van parlar de les votacions de les vicepresidències primera i tercera de la mesa (...) Tots dos van assegurar que els vuit diputats del Partit Demòcrata no donaran suport a la investidura de Mariano Rajoy com a president espanyol” (El Punt Avui).

Ciutadans. Qui també es va enfadar amb l’acord va ser Ciutadans que ha amenaçat de no afavorir la investidura en segona votació, amb l’abstenció, i tornar al no. Això ha preocupat molt alguns mitjans. Un editorial d’El Mundo (21 juliol) titulava: “Rajoy juga amb foc si fa concessions als separatistes” i sostenia que el PP s’ arrisca a perdre el seu discurs sobre la unitat d’Espanya si pacta amb CDC. El mateix dia, l’editorial de La Razón s’encapçalava amb un “Que Rivera no s’alarmi, Rajoy no és separatista”. Per a Arcadi Espada (El Mundo, 21 juliol) “és una injúria a l’Estat que els que treballen per la seva destrucció participin en la presa de decisions institucionals”. Han de ser aïllats, sosté. I admet que Ciutadans té raó d’enfadar-se, encara que en tindria més si hagués ofert al PP un pacte com el que va oferir al PSOE. Per a David Gistau (Abc, 22 juliol), Rajoy no té escrúpols i es ben capaç de transformar la percepció del partit que fins fa cinc minuts era traïdor, lladre i el més gran perill per a Espanya en un “soci natural” que comparteix valors amb el PP. Carlos Herrera (Abc, 22 juliol) advertia a Ciutadans que la seva indignació pot portar efectes indesitjats. Al mateix diari es recordava que Ciutadans va afavorir que CDC tingués grup parlamentari en la passada legislatura.