Mas s’aferra al lideratge de CDC davant de l’auge dels nous valors

Convergència, mutada en el Partit Demòcrata Català (PDC) fa dues setmanes, canvia demà de façana. No només perquè canvia de seu –abandona la que Pujol va utilitzar per fer més potent el vell partit i on els registres policials a la recerca de proves de corrupció van impulsar la refundació–, sinó perquè a partir de demà a la tarda bona part dels seus dirigents ja no seran els mateixos. Després d'unes votacions que comencen avui, només Artur Mas mantindrà el mateix càrrec, de president, i amb data de caducitat: els estatuts del partit li limiten el mandat, en teoria, a quatre anys.

La refundació de la vella Convergència ha derivat en un intens debat de les seves bases respecte a si es podia tancar una etapa sense canviar les cares. Al final, els associats i el planter de joves s'hi van negar i es va desfer tota possibilitat que es presentessin cares vinculades a una antiga direcció. De la llista dels “antics” han caigut Jordi Turull, que fins fa poc més d'una setmana no va descartar presentar-se com a coordinador general de l'organització, Germà Gordó o Josep Rull. Fins i tot una altra persona de confiança de Mas, Francesc Homs, ara l'home fort de Convergència al Congrés, ha desfermat una divisió interna per la seva independència i la falta de transparència en la votació del seu grup a la mesa de la cambra baixa.

Desapareguts ells, ocuparà el seu espai un equip format per una llista mig consensuada, que integra diversos corrents, i en la qual mana una part del poder més jove i municipal del partit. Aquest foc nou el  lideren Marta Pascal, aspirant a coordinadora general, i David Bonvehí, personatge clau en l'estructura del partit a la Catalunya central, un dels grans caladors de vots del Partit Demòcrata i resistència davant l'auge de l'independentisme clàssic que representa Esquerra Republicana.

Tot apunta al fet que Pascal s'imposarà a la llista liderada per Ignasi Planas i que representa el corrent de Reagrupament, una de les escissions d'Esquerra que ara ha decidit sumar-se al projecte del PDC. Si és així controlarà el dia a dia de la formació i haurà de refer les xarxes amb el territori que s'han desfet en els últims anys, primer pas per recuperar el pas electoral i tornar a créixer en vots. Aquest és el principal objectiu de la nova direcció del partit, de prou envergadura com perquè un gran grup d'associats, entre els quals s'inclouen les joventuts de la JNC, imposés un quadre d'incompatibilitats perquè la major part dels membres de la nova direccio se centressin, principalment, en el partit.

Però Pascal no serà la número dos de la formació. Entre Mas i ella hi haurà una tercera persona, una figura en auge en el partit que l'expresident de la Generalitat volia que fos la secretària general: Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern català. Si Munté no lidera aquesta executiva és perquè es negava a abandonar l'Executiu català, en el qual té un rol indispensable de suport a Carles Puigdemont. Descartada aquesta possibilitat, Mas va plantejar –davant la sorpresa i l'empipament d'alguns membres del partit—una presidència bicèfala, de caràcter més representatiu, però que tindrà influència en l'executiva. Mas serà president i Munté vicepresidenta.

L'altre càrrec que està en joc avui és el del president del Consell Nacional, encarregat d'ordenar i moderar els debats del gran òrgan de govern del partit. Les dues candidatures que es presenten són la màxima visualització de les diferències existents en el partit. D'una banda, Mercè Conesa, alcaldessa de Sant Cugat del Vallès, presidenta de la Diputació de Barcelona i últim cartutx del corrent de Josep Rull de tenir un càrrec de cert relleu en la nova formació. Es disputarà la butaca amb Santi Vila, exalcalde de Figueres, exconseller de Territori, titular de la cartera de Cultura i aspirant a alcaldable de Barcelona. El seu modulable discurs, en ocasions criticat per ser excessivament realista en el tema independentista, genera discrepàncies en el si del partit. Però la seva candidatura ha rebut el suport de Carles Puigdemont, que s'entén com el beneplàcit de l'antiga direcció.

Amb la finalització del congrés fundacional aquest cap de setmana, Convergència iniciarà al setembre un altre tema espinós, el de l'elecció de les federacions territorials. Barcelona, on més feina requereix l'estructura, tornarà a posar sobre la taula la tensió entre els diferents corrents viscuda aquest últim mes. Per a molts és la seva última oportunitat d'ensenyar la poteta i guanyar pes en el nou partit.