De l’ISIS? Però si no resava ni dejunava pel Ramadà!”

Al migdia, cau un sol de justícia a la ciutat de M'Saken. Mitja dotzena d'homes estan apostats amb cara de pocs amics enfront de la casa de Mohamed Lahouaiej Bouhlel, el jove tunisenc que va arremetre contra una multitud a Niça la nit del passat dijous provocant la mort de més de 80 persones. Entre ells, el seu germà petit, un jove musculós i engominat. Divendres va agredir diversos periodistes que es van apropar a l'habitatge familiar. Aquest dissabte, el seu humor havia millorat una mica. “Tu com saps que va ser ell? No n'hi ha prou que hagin trobat la seva targeta de residència”, comenta amb una mirada desafiadora. El mateix dia de l'atemptat, Mohamed li va enviar un selfie somrient que mostra al seu telèfon mòbil. El dia després de la tragèdia, la família encara està en estat de xoc.

A partir de les declaracions de familiars, amics i veïns, es dibuixa un perfil similar al dels autors d'altres matances recents a Occident reivindicades pel gihadisme: un jove inestable, fill de l'emigració —va arribar a França el 2005, amb prou feines amb 20 anys— i amb impulsos violents. No obstant això, no era religiós ni li interessava la política. “De l'ISIS? Però si no resava ni dejunava pel Ramadan!”, etziba el seu germà, que prefereix no revelar el seu nom a la premsa. “Li agradava l'esport i sortir a la nit a ballar salsa”, afegeix per reafirmar-se. Ara bé, sí que reconeix que tenia un caràcter “agressiu”. Amb prou feines unes hores abans, l'ISIS es va atribuir l'acció.

Diversos mitjans locals van assegurar aquest dissabte que Lahouaiej era fill d'un activista islamista que va ser empresonat durant la dictadura de Ben Alí. No obstant això, Jalal Rouiss, responsable del partit islamista Ennahda a la localitat matisa aquestes informacions. “Monzar, el pare, va passar mig any a la presó simplement per oposar-se al relleu d'un imam. Però no ha estat mai una persona activa políticament”, explica aquest metge al seu despatx del centre de la ciutat. De fet, després de la revolució, quan el partit ja ser legalitzat, no s'hi va afiliar. “És un agricultor, un home molt simple ... Potser és simpatitzant nostre, però res més”, agrega Rouiss, que recorda orgullós que la ciutat és un bastió d'Ennahda.

"Era un noi molt inestable"

Shukri Amimi, cunyat de Lahouaiej, confirma que la seva relació amb la família, sobretot amb els seus pares, era tibant. Feia quatre anys que no trepitjava Tunísia, ni tan sols va assistir al casament de la seva germana. “Tenia problemes psicològics. Tothom ho sap. Així ho va diagnosticar un metge”, assegura davant diversos mitjans després de sortir de la residència familiar. “Fumava, bevia ... prenia de tot”. Fuad, un comerciant amic de la família, confirma el que tot M'Saken comenta: “Era un noi molt inestable”.

Adolescent problemàtic, un matrimoni de conveniència que va desembocar en divorci, i la pèrdua de la custòdia dels seus tres fills, van trastornar profundament Lahoueij. “Es va casar amb la seva cosina perquè ella era resident a França, i això li donava accés a emigrar-hi legalment. És una pràctica molt habitual aquí”, explica Hatem Gazeh, un periodista de la ràdio local. No debades, estima que actualment viuen a Niça unes 20.000 persones originàries de M'Saken, una ciutat mitjana d'uns 100.000 habitants, situada a uns 150 quilòmetres al sud de la capital, i a només 10 de Susa, un dels centres turístics del país.

A més de la commoció per la tragèdia de Niça, els veïns estan preocupats per les repercussions que sofriran els seus familiars residents a França. “Tinc por que la policia assetgi ara la comunitat o que tinguin més problemes per trobar feina”, confessa Gazeh, el germà, avis i altres 30 familiars del qual van emigrar a Niça. A la tarda, la societat civil va organitzar una manifestació de repulsa de l'atemptat. Els habitants de M'Saken es mostren orgullosos que cap dels 5.000 tunisencs que es calcula que s'han allistat a grups gihadistes per lluitar a Síria o l'Iraq hagi sortit d'aquesta ciutat.