L’advocat de la UE, en contra que la banca retorni totes les clàusules sòl

Descans momentani per a la banca espanyola. L'advocat general de la Unió Europea ha avalat avui els límits temporals a la retroactivitat de la devolució de les clàusules sòl en les hipoteques. La decisió de l'advocat acostuma a prefigurar la sentència definitiva, però no sempre: la banca s'haurà d'esperar per saber si es lliura d'una factura que podria rondar els 3.000 milions d'euros. El Suprem va considerar el 2013 que les clàusules sòl eren abusives.

L'alt tribunal va dictaminar que els consumidors no havien estat ben informats de les càrregues econòmiques que suposen aquestes clàusules, que impedeixen que la càrrega d'interessos dels préstecs segueixi baixant a partir d'un llindar, malgrat que els índexs hipotecaris siguin del 0% o fins i tot en negatiu. Però el Suprem va decidir limitar els efectes en el temps de la declaració de nul·litat d'aquestes clàusules: només s'apliquen a partir de la data d'aquesta sentència, el 9 de maig del 2013. El tribunal buscava protegir la banca espanyola de l'impacte d'aquestes devolucions, pocs mesos després del multimilionari rescat europeu i amb el sector financer en un mar de dubtes.

El tribunal de la UE avala aquesta protecció a la banca. Els consumidors afectats van decidir recórrer a la Unió perquè la sentència s'apliqui amb retroactivitat, però les conclusions de l'advocat general suposen un revés per a aquestes aspiracions: "Les repercussions macroeconòmiques associades a l'amplitud amb que es van utilitzar aquestes clàusules, justifiquen aquesta limitació", diu l'opinió de l'advocat general. La directiva europea "no exigeix als Estats membres que estableixin la nul·litat retroactiva de la clàusula". Dit d'una altra manera: la banca es lliura de compensar als hipotecats pels diners cobrats de més, segons les conclusions presentades avui.

La Comissió Europea es va pronunciar fa uns mesos a favor de la devolució total, la qual cosa va portar les entitats financeres a provisionar l'impacte de la decisió judicial. Però també Brussel·les s'endú un revés després de les declaracions de l'advocat general: "Correspon a l'ordenament jurídic intern precisar les condicions [dels efectes de les clàusules abusives], sempre que es respecti el dret de la Unió", segons el lletrat Paolo Mengozzi després de les denúncies de clients de Cajamar, el BBVA i Abanca. Aquesta opinió no és vinculant, però acostuma a ser un indicador fiable de la sentència definitiva, que s'espera per a finals d'any. Les conseqüències podrien ser demolidores per al sector financer: el Banc d'Espanya calcula l'impacte entre els 5.000 i 7.000 milions, encara que altres informes rebaixen aquesta xifra a uns 3.000 milions.

Els préstecs hipotecaris fixen un tipus d'interès vinculat a un índex, generalment l'Euríbor. La lletra petita de moltes entitats espanyoles establia que encara que l'Euríbor baixés –avui es troba en territori negatiu–, els interessos que pagaven els clients mai baixarien d'un llindar. El Suprem i la justícia europea van qualificar d'abusives aquestes clàusules. Però els bancs es queden amb els diners cobrats de més abans de la sentència del Suprem: abans del 9 de maig del 2013. Se suposa que d'això depèn l'estabilitat financera a Espanya, segons els advocats. Es compleix, en fi, el vell adagi: guanya la banca. Almenys de moment. Caldrà esperar que es dicti sentència.