Les terrasses d’or de Barcelona

Les terrasses dels bars i restaurants de Barcelona gaudeixen d'una gran acceptació. En alguns llocs fins i tot cal fer cua per gaudir d'una consumició a l'aire lliure. Els restauradors les cuiden amb tota la seva obstinació i les defensen amb les dents. I és que a més de ser atractives per als clients són molt rendibles per als seus propietaris. Les terrasses poden arribar a representar el 40% dels ingressos dels locals, segons les xifres del Gremi de Restauració. Tot per un mòdic preu.

La ciutat està dividida en tres categories i cadascuna té una taxa diferent. No és el mateix tenir una terrassa enmig de La Rambla que a la Via Júlia. Però en tots els casos, surt a compte. La categoria A és la més cara de la ciutat. Correspon, per exemple, a una bona part de La Rambla o a la plaça de Catalunya. Per ocupar la via pública amb una taula i quatre cadires, l'amo de la cafeteria Zurich, per exemple, paga una taxa d'1,045 euros al dia. És a dir, les 45 taules envoltades de cadires que té aquesta cafeteria només costen 47 euros diaris. Si tenim en compte que un cafè a la barra costa 1,20 euros i un a la terrassa puja fins als 2,10 euros, n'hi ha prou amb servir dos cafès al dia perquè surtin els números. L'amo de la cafeteria, Andreu Valldeperas, explica que “la terrassa proporciona més del 50% de la facturació” i que sense ella no podrien funcionar ja que “el lloguer del local és molt alt per als metres que té”.

Les terrasses de la Rambla del Poblenou, molt menys cèntriques, no corresponen a la primera categoria. En la part central, per on passa més gent, estan considerades de segona (B) i als extrems, de tercera (C). La segona categoria li costa al restaurador 0,554 euros diaris i la tercera, 0,304 euros per jornada. És a dir, quatre taules amb les seves 16 cadires al centre de la Rambla del Poblenou costen al seu amo una mica més de dos euros diaris. El tan freqüent suplement terrassa pot aconseguir que als pocs minuts d'obrir el restaurant, la terrassa ja estigui amortitzada.

Ordenança més restrictiva

L'1 de gener del 2014, durant la legislatura de Xavier Trias, es va aprovar amb els vots del PP la nova ordenança, més restrictiva, i el Gremi de Restauració va iniciar un pols amb l'Ajuntament per defensar els interessos dels seus associats. L'objectiu municipal és reduir el nombre de terrasses per evitar la saturació que es viu en algunes zones. L'actual alcaldessa, Ada Colau, modificarà de manera integral aquesta ordenança i està retardant l'aplicació d'algunes de les condicions més restrictives.

El nou regidor de Arquitectura, Daniel Mòdol, es va mostrar partidari d'“introduir la flexibilització necessària” durant la seva participació en un acte del Gremi. Fonts municipals no van voler avançar si un dels aspectes de la nova ordenança passarà per incrementar les taxes, la qual cosa permetria augmentar els ingressos municipals i, potser, dissuadir alguns dels restauradors.

El president del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, va reconèixer que “les taxes no són elevadíssimes” però va recordar que es tracta d'"una autorització en precari", ja que l'Ajuntament pot concedir o no els permisos d'un any per a un altre. “Un increment de la taxa encariria el servei i no beneficiaria a ningú”, va assegurar Pallarols.

A Barcelona hi ha actualment 4.398 llicències de terrasses, que van acompanyades de 78.812 cadires. El 2010 amb prou feines hi havia 2.300 terrasses. La llei antitabac, que va treure de bars i restaurants els fumadors (un dels clients més preuats per als restauradors), va disparar el nombre de llicències a la ciutat.