El PP valora com un èxit que Rajoy guanyi i millori el resultat del 20-D

Guanyar i millorar el resultat de les eleccions del passat 20 de desembre. El Partit Popular es conforma a tornar a ser la primera força política, superar el 30% dels vots i esperar que un PSOE afeblit es presti a permetre un altre Govern de Mariano Rajoy. Això es considera tot un èxit. S'ha evitat el fracàs que hauria estat la hipòtesi de baixar dels 123 diputats que va aconseguir al desembre i quedar-se en els 117 escons al Congrés que determinen la minoria de bloqueig per a reformes constitucionals. Els populars observen amb inquietud la caiguda de Ciutadans.

El PP, que el 2011 va guanyar les eleccions que van portar Rajoy a la Moncloa amb el 44,63% dels vots, s'havia marcat com a objectiu per a aquest 26-J arribar al 30% i superar, amb Ciutadans, la suma entre el PSOE i Units Podem. Per aconseguir-ho, el candidat va dissenyar “minuciosament” una ruta de campanya visitant les circumscripcions on els últims escons en disputa depenen d'un grapat de vots. A més, va dirigir el seu missatge electoral sobretot a dues audiències: els votants que al desembre els havien abandonat per la formació d'Albert Rivera, i els que s'havien quedat a casa. Per mobilitzar-los ara al seu favor va emfatitzar el seu missatge de la por de l'extremisme i el radicalisme, va polaritzar al màxim amb Podem i va relegar el PSOE.

En l'última setmana dos fets han sacsejat la campanya: els enregistraments de la conversa entre el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el cap de l'Oficina Antifrau de Catalunya, Daniel de Alfonso, d'una banda, i el Brexit, de l'altra. En el primer cas, els populars comentaven en privat que estaven convençuts que no els perjudicaria a les urnes i que part del seu electorat fins i tot aprovaria el contingut dels enregistraments contra polítics separatistes. També reconeixien obertament que la incertesa provocada per la sortida del Regne Unit de la Unió Europea jugava al seu favor perquè activaria els votants més conservadors, que apostarien per una fórmula que patrocina, sobretot, l'estabilitat i seguretat d'un candidat experimentat de 61 anys davant de joves aprenents i inexperts.

Al PP, a més, interpreten aquesta victòria com un èxit personal d'un Rajoy molt qüestionat en aquests mesos pel seu immobilisme i que va imposar des del principi una “estratègia d'esperar i veure” molt criticada fins i tot internament. Rajoy, el 20-D, no va tenir dubtes i l'endemà va oferir la gran coalició al PSOE per formar un Govern moderat de quatre anys. Aquesta oferta es manté ara encara més consolidada com l'única possible després de la caiguda de Ciutadans, que ja no és decisiu per a ningú. Però l'interlocutor socialista ja no s'espera que sigui Pedro Sánchez.