La seu dels sindicats es degrada sense data per reparar-la

Un està buit i tancat des del 2010. L’altre està embolicat amb una lona raspada des de fa més d’una dècada que li dóna un aspecte fantasmagòric. Però el Govern central no té data ni per a la rehabilitació de l’antiga seu de la Delegació del Govern, a Pla de Palau, — va arribar a començar i es va anunciar la seva represa fa vuit mesos sense que s’hagi produït—, ni tampoc per posar al dia la façana de l’edifici dels sindicats, a la Via Laietana.

L’edifici dels sindicats pertany al Ministeri de Treball i el gestiona Patrimoni Sindical, explica la portaveu de CCOO, Dolors Llobet, que critica més d’una dècada d’“excuses” per no executar l’obra. Després que UGT marxés al Raval, la immensa majoria de l’edifici l’ocupa CCOO i CGT ocupa la planta 9 i part de la 10. Fonts del ministeri argumenten que es va fer un projecte per rehabilitar la façana i els tècnics van detectar problemes també a l’interior (ascensors, canalitzacions, goteres…). “No hi ha perill i quan hi ha goteres es reparen, però es va veure necessari fer un pla director per resoldre tots els problemes, i adequar el pla de rehabilitació i el director triguen un temps”, justifiquen.

Només la façana té un cost de 5,8 milions, afegeixen les fonts del ministeri, i confirmen que “no hi ha previsió” de quan pot concretar-se i licitar-se l’obra. “És inadmissible que el ministeri no compleixi la normativa respecte a la façana. Barcelona necessita que aquest edifici històric sigui digne, la ciutat se’l mereix, els treballadors del que és el primer sindicat. Estem parlant de seguretat dels ciutadans, dels treballadors i de condicions de treball”, lamenta Llobet. L’edifici, obra de Josep Domènech i Mansana, es va començar a construir el 1916 per la Caixa Mútua Popular, va allotjar també oficines de la Generalitat republicana i durant el franquisme es va convertir en seu del Sindicat Vertical.

En el cas de la Delegació del Govern, les obres al palau de l’antiga Aduana, del 1792, van arribar a començar després que els seus treballadors es traslladessin a l’edifici del carrer de Mallorca, a l’Eixample. Es van executar els treballs de consolidació estructural de l’edifici, que van costar gairebé quatre milions. Però ara, ni rastre d’activitat. Sí que queda, com una relíquia després d’un vidre brut, el cartell de l’ajuda de 2.500 euros per fill, el xec bebè que va pagar el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero entre el 2008 i el 2010. Aparentment no hi ha ningú a l’edifici, ni al pati, encara que sí que hi ha càmeres de seguretat.

Fonts de la delegació expliquen que la partida de les obres, de 12,19 milions d’euros, està “pendent de passar pel Consell de Ministres”, un tràmit preceptiu perquè la despesa depassa els 12 milions. “És imminent”, afegeixen les mateixes fonts sobre una obra que el Govern s’ha compromès a començar diverses vegades i que consistirà en una rehabilitació integral: elements interiors, façana, renovació d’instal·lacions i eliminació de barreres arquitectòniques. D’acord amb el conveni que a l’octubre passat van signar els ministeris d’Hisenda i Administracions Públiques i el de Foment, un paga el 40% de les obres i l’altre, el 60%. A l’octubre passat, el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta va afirmar que les obres són exemple de l’“aposta per uns serveis de qualitat” i de la “ferma aposta del Govern per Catalunya”.

Uns mesos abans de signar el conveni de les obres que no arriben, la delegació del Govern va anunciar que després de la seva restauració l’edifici s’obriria al públic. L’antiga Aduana és un edifici catalogat que durant 150 anys va ser la seu del Govern Civil. Des de la restauració de la democràcia acull la Delegació del Govern i durant la breu República va acollir el departament de Governació de la Generalitat. L’edifici va ser construït pel comte de Roncali, ministre, brigadier i enginyer de Carles IV al lloc que a la fi del segle XVIII era el centre comercial de la ciutat, la seva plaça més gran al costat de l’entrada per mar. Té 7.500 metres quadrats construïts i un pati porticat central. A l’interior, la planta baixa estava ocupada per les cotxeres i cavallerisses, mentre que el primer pis, el noble, disposa de les luxoses sales decorades amb valuoses pintures al·lusives a la política comercial de Carles III i a episodis del Quixot, realitzades per Pere Pau Muntanya.