Pedro Sánchez: “No formarem part d’un govern que defensi l’autodeterminació”

La caravana de Pedro Sánchez ha fet aquest dimarts una parada a Fuenlabrada (sud de Madrid) de camí cap a Extremadura i entre els contratemps de les enquestes. El líder socialista no sembla desmoralitzat. Sembla determinat i metòdic en l’expectativa de la remuntada, encara que es diria que dins de la jaqueta té un ninot de Pablo Iglesias assagetat d’agulles.

Pregunta: Si el PSOE no donarà suport al PP, no donarà suport a Podem ni provocarà unes eleccions, Pedro Sánchez serà president del Govern?

Resposta: Anem cap a un parlament fragmentat. Ningú podrà governar sol. I això incapacita Mariano Rajoy com a president del Govern. És inútil votar Rajoy. I és inútil votar Iglesias perquè ja ha demostrat la seva incapacitat per negociar. Per això crec que el PSOE garanteix canvi i entesa.

Pedro Sánchez serà president?

R: Sí, és clar. El 2 i el 4 de març Rajoy i Iglesias em van dir que no al Congrés, però a la tercera els espanyols diran que sí al PSOE. I, per tant, seré president del Govern. Més que mai, l’antídot als extrems és el PSOE.

Queda clar que vostè mai donaria suport a Pablo Iglesias. Acceptaria el seu suport en una eventual investidura?

El problema són les contradiccions de Pablo Iglesias. El mateix dia en què diu a la SER que el referèndum d’autodeterminació no és una línia vermella declara a La Vanguardia que no hi renunciarà. Després de quatre anys de corrupció, retallades i mentides, necessitem governs confiables. Iglesias amaga les cartes. Les nostres són clares: no donarem suport al PP, perquè la regeneració democràtica requereix que Rajoy passi a l’oposició; defensem la reforma constitucional, i no formarem part d’un govern que defensi l’autodeterminació. Tampoc donarem suport a un govern que posi en discussió la independència judicial i de la policia, o que posi en qüestió l’estat del benestar i el nostre model de creixement. Iglesias proposa un augment de la despesa pública inassumible.

Pedro Sánchez és incompatible amb Pablo Iglesias?

Me’n separen el fons i la forma. La forma, perquè per mi l’esquerra és tolerància, transigència. I no supèrbia ni intransigència, com hem vist en aquests últims sis mesos. Espanya no es mereix ser governada per persones que provoquen un rebuig fort a l’opinió pública. I les enquestes diuen que els dos líders que susciten més rebuig són Rajoy i Iglesias. A més, per mi l’esquerra és internacionalista, no independentista. L’esquerra defensa les llibertats, no les qüestiona. No permetré que es grapegi la socialdemocràcia. Iglesias la defensa abraçat a Julio Anguita. La nova socialdemocràcia d’Iglesias ni és nova ni és socialdemòcrata.

Per què Podem ha ocupat el lloc del PSOE en l’entusiasme de l’esquerra?

Hi ha una bretxa generacional. La transformació de l’estat del benestar ha creat desigualtats entre els joves, les oportunitats dels quals s’han limitat moltes vegades per les retallades en educació, ciència, investigació... La reforma laboral explota els nostres joves amb beques maquillades i contractes precaris. El desafiament del PSOE és donar resposta a la desigualtat generacional, a aquesta fallida d’expectatives.

El PSOE ha perdut enganxada amb la joventut desenganyada?

Sí. Necessitem recuperar-la. El desafiament és aquest.

És realment conscient de la gravetat a la qual apunten els sondejos?

Els atorgo la credibilitat que mereixen. Els espanyols tracten millor el PSOE que les empreses demoscòpiques. Cal mirar-les i extreure’n conclusions. Ningú governarà sol. Hi haurà un canvi. I fomentaré l’entesa.

“El PSOE ha perdut la joventut desenganyada”

I no té la impressió que el veritable poder del PSOE es restringeix a la clau màgica? Un dubte diabòlic: fer president Rajoy, fer president Iglesias.

No. Això és el que volen els pols, que conflueixen en l’estratègia d’atacar el PSOE. El proper govern dependrà del PSOE perquè dependrà que els votants socialistes acudeixin a votar. Ells són els protagonistes del canvi.

Enveja el poder que tenen en els seus partits Rajoy, Iglesias i Rivera?

No. El PSOE no és una caserna. És una organització d’esquerres que porta el debat fins a les últimes conseqüències i és la que més compta amb les seves bases. I és una organització que transcendeix els seus líders.

Però vostè està realment còmode entre barons, patriarques, Susanas, Felipe González, comitès federals, sabotejadors?

Sí, perquè el debat no és la debilitat del PSOE, sinó la seva força.

Fa la sensació que Pedro Sánchez negocia amb les mans lligades.

Al contrari. Ho prova que no vaig voler ser president del Govern a qualsevol preu. Podria haver acceptat la cançó d’Iglesias i els independentistes. Però vaig anteposar l’interès general al personal. Consensuem el camí més difícil, però el més encertat. Em pregunto ara si Iglesias tornarà a dir no al canvi i rebutjarà de nou un president socialista.

Llavors sí que acceptaria el seu suport...

No si suposa canviar el nostre model d’Espanya. I els nostres límits són el rebuig a l’autodeterminació, la independència de la justícia i les institucions, i un model econòmic que no desbordi la despesa pública. Iglesias ha de fer-se un polític pragmàtic i abandonar les seves posicions intransigents.

És que sense el suport implícit o explícit d’Iglesias no surten els números.

No vetaré cap força del canvi. M’hi entendré, la qüestió és que Iglesias ha anteposat les butaques a les solucions. Haurà d’explicar als aturats que el seu canvi comença amb el dret d’autodeterminació. Hi ha prioritats en política. I els drets socials estan abans.