La viabilitat del referèndum encén el debat electoral de TV3

La viabilitat del referèndum d'En Comú Podem va encendre diumenge a la nit el debat electoral de TV3 i Catalunya Ràdio, en què el candidat Xavier Domènech es va convertir en el blanc de les crítiques, un paper que havia correspost al candidat del PP, Jorge Fernández Díaz, quan es va parlar d'economia i regeneració democràtica. Gabriel Rufián (Esquerra) i Francesc Homs (CDC) van desacreditar que es pugui celebrar la consulta i van equiparar Domènech als socialistes, mentre que Meritxell Batet (PSC) va defensar la reforma constitucional. Juan Carlos Girauta (Ciudadanos) no va ficar-hi cullerada.

Economia

La situació de l'ocupació es va convertir en una oportunitat perquè tots els candidats carreguessin a l'uníson contra Fernández Díaz i la política econòmica de l'actual Govern. Els atacs es van centrar en la reforma laboral. "Existeix una enorme diferència entre els que tenen contracte indefinit i tenen contractes 'kleenex', que no tenen cap tipus d'estabilitat", va denunciar Juan Carlos Girauta.

Només Homs va callar en el debat que va suscitar la reforma laboral, a la qual CDC li va donar el seu vot favorable el 2012. La resta de candidats van assegurar que aquesta reforma ha generat més precarietat laboral, amb una alta temporalitat i rebaixa dels salaris. Rufián va dir que el Govern central està “supeditat al poder econòmic”. Els representants de Convergència i d'Esquerra van coincidir en un punt: l'ajuda als autònoms amb el pagament de cotitzacions socials en funció dels seus ingressos.

El veto als Pressupostos al Parlament també es va colar al debat. Homs va acusar totes les formacions de bloquejar els comptes autonòmics i es va enredar amb Domènech per defensar que Convergència ha obviat el compliment del dèficit entre el 2011 i el 2014 i, en canvi, Catalunya Sí que Es Pot, va evitar tramitar els Pressupostos d'aquest any. “Van convocar un ple sense debatre prèviament”, va respondre el candidat d'En Comú Podem, que va concloure amb un “els fets el desacrediten”.

“Si vosaltres us fieu de la CUP és el vostre problema”, li va etzibar Fernández Díaz a Homs, mentre que aquest es va defensar recordant que tots els partits presents, excepte Esquerra, havien mantingut la seva esmena a la totalitat al debat Pressupostari i que això havia comportat que Catalunya havia perdut més de mil milions d'euros procedents del Govern.

Regeneració democràtica

Fernández Díaz es va emportar la major part dels cops quan els candidats van començar a parlar de corrupció. “Tenim un partit, el PP, que tot ell està imputat. Cal fer fora el PP del poder, perquè un partit imputat és impossible que faci regeneració”, va retreure Domènech, que va apostar per acabar amb els aforaments. Una mesura a la qual s'hi van sumar amb claredat la resta de candidats excepte Fernández Díaz, que va opinar que “qüestionar per principi l'aforament és qüestionar la independència de segons quins tribunals”.

Rufián va advocar per “prohibir absolutament” les donacions anònimes i elaborar una nova llei de finançament de partits, i va afirmar que “l'Estat espanyol és paradigma de portes giratòries”. Unes portes que la candidata socialista també vol eliminar, però examinant-les d'una en una, “de manera individual”. Batet va recordar que el seu programa preveu “cinc anys d'incompatibilitat” per a alts càrrecs i es va enfrontar a Domènech a propòsit de la negativa de Pablo Iglesias d'investir a Pedro Sánchez. El candidat d'En Comú Podem, per la seva banda, li va recriminar l'acord amb el partit d'Albert Rivera: “Vostès van dir en campanya que el programa econòmic de Ciutadans era de la FAES”.

La corrupció també va provocar el xoc PP-Ciutadans. Girauta va recordar que res com la corrupció “ha fet tant mal a la credibilitat del sistema” i va advocar per una reforma a fons, per exemple, en la designació d'òrgans constitucionals. Fernández Díaz va replicar que els “mecanismes de control” i que per això “estan aflorant tants casos”. El candidat popular va admetre que “hi ha persones corruptes dins dels partits polítics”, especialment “els que han governat”. “És una realitat i hem de lluitar contra això”.