_
_
_
_

Una gimcana infantil a Montjuïc

Open Camp inaugura aquest dissabte les seves instal·lacions esportives a l'anella olímpica de Barcelona amb les escoles i esplais com a principals clients

Cristian Segura
Una de les activitats d'Open Camp.
Una de les activitats d'Open Camp.Joan Sánchez

L'anella olímpica de Barcelona serà els propers cinc anys una mena de gran gimcana infantil. Open Camp, el parc temàtic de Barcelona dedicat a l'esport, s'ha inaugurat aquest divendres amb la presència d'autoritats polítiques i de les primeres escoles que han d'omplir i amortitzar l'aventura. Convertir l'estadi Lluís Companys, el camp de beisbol Pérez de Rozas, l'estadi Pau Negre d'hoquei i el museu olímpic en una megazona d'esbarjo costarà 35 milions d'euros en lloguer i millora de les infraestructures públiques, més els sous de 505 llocs de treball directes i indirectes fins al gener, que és quan acaba la primera temporada d'Open Camp. Les instal·lacions faran les delícies dels més menuts. Per als grans, els 28 euros de l'entrada els serviran sobretot per córrer els 100 metres lliures i xutar algunes pilotes a l'estadi olímpic.

Montjuïc havia de ser el Central Park de Barcelona, va dir l'alcalde Joan Clos. Montjuïc és un espai tan bonic i divers com infrautilitzat –si no tens una autoescola–. “Montjuïc sempre ha estat actiu, no cal reactivar-lo”, m'ha corregit Albert Batlle, director dels Mossos d'Esquadra i convidat a la inauguració pels seus anys com a responsable d'esports de l'Ajuntament. El seu successor, Jaume Collboni, ha dit als mitjans que vol “que els barcelonins facin seva aquesta activitat”. Albert Sas, cap de premsa d'Open Camp, admetia que aquest primer any dependrien de les visites escolars i dels esplais d'estiu. L'empresa preveu que en el futur, el 33% de les visites seran turistes, un altre 33% seran catalans i el 33% restant, visitants espanyols. L'operadora va informar el maig passat que en el primer any esperen facturar 23 milions d'euros i rebre 1,4 milions de visitants, una xifra ambiciosa tenint en compte que a Catalunya hi ha uns 700.000 alumnes de primària i secundària.

Els xuts de falta de futbol a la gespa de l'estadi és el plat més llaminer d'Open Camp. És on les autoritats s'hi han deixat la pell, xutant contra un porter vestit de l'Espanyol i una barrera dels colors pericos. Collboni m'ha sentit remugar que en aquest país, tothom amb càrrec és del Barça. El regidor socialista m'ha replicat que en Jaume Asens –present a la comitiva– és de l'Espanyol. Tot seguit Collboni s'ha acostat a Asens i aquest, amb cara de sorpresa, ha remarcat que ell és del Barça.

La darrera vegada que els barcelonins van pujar a Montjuïc per disparar amb escopetes, tirar amb arc o saltar en llits elàstics va ser el 1998, quan encara existia el parc d'atraccions de Montjuïc. Allò era un espai ciutadà, amb caliu humà i històries de tota mena. Open Camp acaba de néixer i encara no té un relat popular, tot i que la distribució de les instal·lacions farà que, inevitablement, l'ambient sigui més fred. El recorregut entre les zones de pràctiques esportives són bàsicament passadissos de formigó, amb algunes pantalles audiovisuals i bars per fer un mos. Les màquines de control de bitllets encara estan cobertes per plàstics de la Lliga de Futbol Professional, de quan l'Espanyol jugava a Montjuïc.

L'entrada principal està presidida per uns maniquins vestits amb uniformes esportius i per una pantalla gegant, cortesia del soci tecnològic Samsung. Dos empleats d'Open Camp corren per l'accés principal disfressats de lluitadors de sumo. Hi ha una exposició –de contingut correcte però de recursos materials pobres– que explica als visitants la història de l'Olimpíada Popular del 1936. La mostra també té dos maniquins vestits amb la roba esportiva d'aleshores i amb una bandera de la república. La guia de l'exposició ha informat a la consellera Neus Munté i als regidors de detalls com que el 1936 no hi havia ni internet ni Whatsapp –era un missatge memoritzat per als nens–.

Els maniquins i la zona de banderes a l'estadi són el punt kitsch que acosta Open Camp al difunt parc d'atraccions de Montjuïc. Hi ha 25 banderes per onejar o fotografiar-s'hi; s'hi inclouen la catalana –la normal, no l'estelada– i la basca. Demano al tècnic de les proves de boxa si puc competir amb la bandera gallega o amb la del meu barri, Sarrià. Em confirma que ho puc fer si abans de venir carrego a la polsera, amb l'ordinador de casa, la bandera i el nom del meu equip. La prova de boxa fa molt bona pinta però no la puc utilitzar perquè s'està instal·lant. Són 4 robots amb diversos punts de contacte. Cada aparell, importat dels EUA, ha costat prop de 5.000 euros, segons el noi que manipulava l'ordinador.

Cada prova esportiva –n'hi ha un total de 30– té empleats que supervisen l'acció i un o més tècnics en aquesta especialitat. A tir amb arc –aquesta i la de tir olímpic són les que tenen més cua–, l'expert es diu Marc i té 21 anys. El van contractar a través de la seva federació i està satisfet perquè és una manera de guanyar-se uns diners amb un esport minoritari. Les fletxes són reglamentàries i mentre parlem, Marc controla de reüll que els practicants disparin on han de disparar. Al camp d'hoquei hi ha controlant les proves en César Javier Esteban. En César és una vella glòria del Barça d'hoquei. Seria com si a les proves de futbol hi hagués Iván de la Peña donant-te instruccions. Al camp d'hoquei l'afluència de visitants és reduïda. Els dos porters s'avorreixen i estan encantats que els faci's moure's. A la pista de beisbol hi ha mitja dotzena de jugadors del Barça de beisbol i de softbol femení carregats de paciència, recollint les pilotes que els adolescents entomen amb el bat. Iván Cervantes té 19 anys i és un amant de l'esport. Ha acabat un grau d'audiovisuals i ha aconseguit una feina a Open Camp. Menja un entrepà al bar del Pérez de Rozas amb el seu germà petit. Després de múltiples entrevistes –cap prova física–, Cervantes ha aconseguit una plaça per treballar a la zona de tir olímpic. “Jo volia estar al camp de beisbol, però hi havia molta demanda”, diu Cervantes. La seva il·lusió és aconseguir un contracte indefinit. Per a l'Ajuntament també seria una bona notícia: voldria dir que l'empresa funciona i pot quadrar els números.

Al camp de beisbol no hi ha gaires usuaris. Plou i fa sol, la llum i el soroll ambient són somorts. Poc a veure amb les jornades de lliga de beisbol dels caps de setmana. A la banqueta hi ha un cartell que prohibeix menjar pipes –en concret de la marca Churruca–. Al bar hi ha penjats els avisos federatius i la música flamenca que escolta l'encarregat. Al fons es veu la torre de Calatrava, que gràcies a Open Camp s'obrirà per primer cop al públic. Movistar hi habilitarà a partir de la setmana que ve 3 simuladors de motos. Serà l'única activitat d'Open Camp que podria estar sempre en funcionament. La resta d'àrees hauran de tancar quan hi hagi entrenaments i proves esportives, de les de veritat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_