Vents de canvi

Els resultats de les enquestes publicades desmenteixen aquells que deien que, repetint les eleccions, tot quedaria igual i que era un error greu no haver arribat a un acord per formar govern. Potser intuïen que les coses no seguirien igual i van pressionar des dels àmbits econòmics, financers i mediàtics per aconseguir qualsevol acord mentre impedís el canvi.

Les properes eleccions haurien de significar un canvi dràstic en la política i en la manera de governar del país. Canvi que ha de passar per l’eliminació definitiva del bipartidisme i del manteniment en el poder d’unes elits que l’han posseït des de la Transició i que en alguns casos tenen el seu origen en el franquisme.

La possibilitat que les esquerres plurals guanyin ha de ser contemplada com una necessitat, un requisit per transformar Espanya i establir les bases d’un canvi del sistema econòmic i energètic que el faci més democràtic i més sostenible. Economia i ecologia com un únic sistema de producció, apostant per les energies renovables, per la mobilitat sostenible i pel transport públic de mercaderies i persones.

He parlat moltes vegades de la necessitat d’una renda bàsica universal per eliminar la pobresa i del repartiment del treball si es vol disminuir dràsticament l’atur. He insistit en una reforma fiscal justa i redistributiva que ens acosti a la pressió fiscal mitjana dels països de la UE. Això només ho pot fer una esquerra radical, forta, que superi la inacció política i ideològica de la socialdemocràcia i camini cap a un ecosocialisme modern, veritablement transformador i de futur.

També és imprescindible que guanyin les esquerres plurals per concebre una societat amb Memòria democràtica. Necessitem d’una vegada per sempre ser un país que honra els morts per la llibertat. És indecent que Espanya sigui el país del món, després de la Cambodja de l’assassí Pol Pot, que tingui més morts a les cunetes, en fosses comunes o enterrats al costat del dictador feixista que els va assassinar, al Valle de los Caídos.

Cal fer justícia històrica a les persones més vulnerables, dones i nens, que van ser explotades, venudes, violades pel sistema polític feixista. Res de revenges, només respecte a les persones que encara no han pogut enterrar els seus éssers estimats per la covardia dels qui han gestionat la transició política fins als nostres dies. Només a Catalunya i durant els set anys del govern d’esquerres s’ha fet una veritable política pública de Memòria democràtica. Del tot insuficient.

Una altra qüestió de fons que fa imprescindible la victòria de les esquerres plurals és convertir Espanya en un estat laic, posant l’Església catòlica en el mateix lloc que les altres institucions sense ànim de lucre que treballen a l’Estat. És escandalós que encara subsisteixin acords amb el Vaticà que tenen els seus orígens en l’època franquista i que perpetuen el domini social i moral de l’Església catòlica en molts àmbits, com l’educació. És socialment injust que una institució com l’Església catòlica no pagui els mateixos impostos que la resta i que a més gaudeixi de les rendes de grans quantitats de propietats que ha obtingut a través d’una ocupació legal i injusta promoguda pel dretà catòlic Aznar.

Finalment, aquest triomf imperiós ha de servir per posar fi al conflicte que els nacionalistes sobiranistes catalans i els nacionalistes espanyols estan alimentant. Des de Catalunya, encara és més necessària la victòria de l’esquerra plural. Només així, amb el convenciment de la necessitat de dialogar i de donar la paraula al conjunt de la població catalana sobre la seva relació administrativa amb l’Estat espanyol, Catalunya podrà sortir de l’abstracció a què l’han sotmès els governs de CDC i ERC. Aquests, formen part de la deterioració de les institucions catalanes que les han usat per a finalitats partidistes. Des de la presidència del Parlament fins a la ràdio i televisió públiques, s’han convertit en simples corretges de transmissió de l’anomenat procés. És necessari canviar el govern conservador de l’Estat per començar a canviar el de Catalunya.

Joan Boada Masoliver és professor d’Història.