Catalunya ‘oblida’ les pensions en la seva llei de Seguretat Social

La paraula “pensió” no apareix ni una sola vegada en el text de la proposició de llei per crear l'Agència Catalana de Protecció Social. El document va ser presentat pels diputats de Junts pel Sí i la CUP i es tracta de la primera de les tres anomenades “lleis de desconnexió”. La norma només deixa la porta oberta a més competències que la Generalitat pugui tenir en el futur i es limita a organitzar la gestió de part de les 169 prestacions socials actuals del Govern.

El futur de les pensions en una Catalunya independent va ser un dels temes que va tensar la campanya de les últimes eleccions autonòmiques. Gairebé 1,7 milions de catalans reben aquesta prestació i la crisi fa que moltes famílies depenguin d'aquest ingrés. L'entitat antisobiranista Societat Civil Catalana va distribuir pamflets per les bústies  advertint que amb la secessió la suma de les pensions cauria. Junts pel Sí va respondre amb un altre escrit, signat per Artur Mas i Oriol Junqueras, al·legant que “no hi ha dades objectives” que posin en risc les pensions. “No deixeu que juguin amb els nostres sentiments”, deia la carta.

El tema és tan delicat que, més enllà d'un requisit vital per a l'hipotètic nou Estat, la creació de l'agència es va convertir en una eina per donar versemblança al relat de la desconnexió, consagrat a l'anul·lada declaració de sobirania del 9-N. Però l'única referència al tema dins del text que es tramitarà està en l'exposició de motius. Allà l'ens es justifica  a causa del model econòmic basat en el treball, del qual es genera “una dependència del sistema de rendes per a les persones quan es tornen inactives o passives”.

Tal com està plantejada, la llei invoca les competències actuals i no planteja cap ruptura. Es tracta d'un text redactat amb cura per evitar ser recorregut. Però la seva gènesi (la declaració de sobirania) podria ser el punt on l'Advocacia de l'Estat podria veure una bretxa per denunciar-la davant del Tribunal Constitucional. “No treballem pensant en si ens impugnaran o no les lleis, sinó en els catalans que ens han donat el seu suport”, va defensar el diputat Chakir el Homrani (Junts pel Sí).

169 prestacions

El text insisteix diverses vegades que administrarà els instruments de la protecció social que “a cada moment siguin competència de la Generalitat”. Així, encara que l'agència ambicioni gestionar les 169 prestacions que existeixen a Catalunya (sumant les de diferents administracions), en realitat es queda amb el 60%. La resta és competència de l'Estat.

En el cas de les prestacions econòmiques, el 41% de les ajudes tenen l'Estat com a font de finançament (per exemple les pensions). Fer front a la protecció social implicaria gestionar uns 32.400 milions d'euros, però en les condicions actuals serien uns 5.200 milions. L'agència centralitzarà el pagament de les prestacions econòmiques i de serveis i recaptarà els recursos que li “corresponguin a cada moment”. Ara com ara, per exemple, el copagament dels dependents. La prescripció de les ajudes continuarà en cadascun dels departaments fins ara responsables.

L'agència tindrà un president, designat pel Parlament i ha de tenir “un ampli prestigi en l'àmbit de la protecció social i reconeguda honorabilitat”. També haurà d'acreditar la seva trajectòria professional i “capacitat en la comissió parlamentària corresponent". En el cas del director no es parla de valors però sí de deu anys d'experiència sigui professional o d'antiguitat en el funcionariat que té a veure amb la política social.

Junts pel Sí i la CUP plantegen el tràmit de la norma per la via d'urgència, la qual cosa implica que es voti en un dels plens de juliol. El paper de l'oposició està per veure. La creació d'un ens que faci una gestió més eficient les prestacions socials és una reivindicació històrica tant del PSC com d'alguns dels socis de Catalunya Sí que es Pot i, tècnicament, el text va orientat en aquest camí.