Un ‘Quadern’ amb molt d’art

Premi per al Quadern, el suplement cultural en llengua catalana d'EL PAÍS en la gran vetllada de l'art a Catalunya. El Quadern va ser un dels guardonats ahir a la 9a Nit del Galerisme celebrada al Museu d'Art Contemporani de Barcelona (Macba), amb la presència d'una àmplia representació del món artístic i polític català. Els premis GAC, que concedeix el Gremi de Galeries d'Art de Catalunya, van destacar, entre d'altres, artistes i professionals com Sean Scully, Manel Esclusa, Rafel Tous i van afegir més reconeixement al Quadern amb el premi a Josep Casamartina, que fa la crítica al suplement des del 1997. La gala de lliurament, en el calorós subterrani macbabúnquer i presentada per Carolina Rosich, va ser una oportunitat perquè el sector de l'art expressés la seva voluntat d'excel·lència i de resistència a condicions difícils. Es van escoltar —a banda d'una música discotequera més pròpia del Sónar— reivindicacions com la que el nomenclàtor barceloní reconegui alguns dels noms històrics del galerisme a la ciutat.

Després d'unes paraules de l'amfitrió, Ferran Barenblit, director del Macba, la presidenta del comitè organitzador dels premis, Mònica Ramon, va recalcar que les galeries no estan precisament en el seu millor moment i va obtenir suport institucional. Seguidament, van aparèixer en una pantalla els noms de personatges del sector que han mort aquest any, entre ells Leopoldo Rodés, Manel Clot o Carles Hac Mor.

Els primers premis que es van lliurar van ser els honorífics GAC-Fundació Banc Sabadell a l'artista dublinès Sean Scully i al galerista Francesc Mestre. El primer –el guardó el va recollir Carlos Taché– va enviar un vídeo en el qual destacava el sentit espiritual de la seva obra. El veterà Mestre va ser el que va reivindicar davant de les autoritats municipals presents, com el segon tinent d'alcalde, Jaume Collboni, o el regidor Juanjo Puigcorbé, carrers per a col·legues en la seva “noble i incompresa professió”, com Josep Dalmau, Miquel Gaspar o René Metras. Seguidament, Vicky Combalía, presidenta del jurat, vestida d'un redundant groc llimona, va explicar que aquest any han treballat de manera més profunda i s'han afegit categories per reconèixer la riquesa de l'ecosistema artístic.

El premi al col·leccionisme va ser per a Rafel Tous, el fundador de Metrònom, que va posar en relleu l'existència de dos tipus de col·leccionistes, els que ho són per especular i els que ho són per amor a l'art, entre els quals es va incloure. Els germans Jordi i Eduard Mayoral van recollir el premi a la millor exposició històrica en una galeria per Chillida: Despertar. En un gest inesperat, van fer votar a mà alçada si el país té futur: va sortir que sí. La galeria Marc Domènech va rebre el premi a la millor programació en una galeria, i Enric Farrés, el DKV a l'artista emergent per la seva exposició a la galeria EtHall. El veterà fotògraf Manel Esclusa va recollir el d'artista consolidat per la seva mostra a Eude.

Casamartina va dedicar el seu premi als seus pares i, en un detall molt emotiu, al desaparegut Agustí Fancelli, que el va fitxar per al Quadern. Va fer broma després dient que la també responsable de Cultura del diari, Catalina Serra, va fer un experiment “digne de Frankenstein o Tim Burton” repartint la crítica d'art entre ell i Ángela Molina, que segueixen de titulars. El redactor en cap de l'edició catalana d'EL PAÍS, Miquel Noguer, i el responsable del Quadern, Carles Geli, van recollir el premi al suplement atorgat per “la seva especial atenció a les galeries d'art catalanes i el rigor informatiu que mostren tots els seus col·laboradors”. Geli va evocar l'art i la vida com una sèrie de baules, dels quals formen part, va dir, tant els galeristes com el suplement, i va destacar com en el seu primer número, fa 34 anys, el 10 d'octubre del 1982, el Quadern duia el premonitori epígraf “Arts i lletres en llengua catalana”. Va destacar que el Quadern és un dels suplements en català més antic en actiu i va tenir també paraules de record per a Fancelli.

Després del premi al comissariat (Laurence Rassel i Hans Werner Poschauko per l'exposició de María Lassnig a la Tàpies), Collboni va expressar el deute de la ciutat amb els galeristes, encara que no va donar resposta a la demanda del nomenclàtor. Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, va felicitar el coratge dels galeristes i el seu caràcter emprenedor, va al·ludir al Moment Mayoral de confiança viscut al país, i va tenir el detall de no citar al seu parlament el veterà suplement cultural en català premiat, sinó La Vanguardia.