Jaume Reus seguirà al capdavant de l’Arts Santa Mònica

Jaume Reus continuarà al capdavant de l’Arts Santa Mònica de Barcelona durant dos anys més, fins a completar un cicle de quatre, tal com es va acordar quan va guanyar el concurs per dirigir el centre. La seva primera acció després d'haver estat reconfirmat pel conseller de Cultura Santi Vila, ha estat demanar i aconseguir que es puguin exhibir al Santa Mònica les mostres que representen Catalunya a les biennals d’Art i d’Arquitectura de Venècia. Fins ara, malgrat que estan finançades per la Generalitat i produïdes per l’Institut Ramon Llull, ambaixador de la política cultural catalana a l'estranger, les mostres del pavelló català es presentaven en centres de l'Ajuntament, com la fàbrica Fabra i Coats o el Palau de la Virreina. “La primera serà “Aftermath” de Jaume Prat, Jelena Prokopljevic i Isaki Lacuesta, actualment a Venècia, que s'exposarà a partir de gener al Santa Mònica, cosa que permetrà integrar una reflexió post biennal a través de diverses activitats”, explica Reus, que amb motiu del Congrés d’Arquitectura, que es celebrarà a Barcelona a la fi de novembre, programarà una òpera de butxaca sobre la gentrificació a Barcelona.

“Hi ha formes més sensuals i narratives d'exhibir l'arquitectura, sovint només cal sortir del format tradicional”, assegura Reus, que dedicarà el bloc expositiu de l'estiu a la imatge amb un assaig visual sobre la figura de José Maria Nunes com a cineasta i pensador, una mostra sobre el vessant artístic del músic Fermín Muguruza i una proposta de Chus Martínez que materialitzarà el Llibre de les meravelles de Ramon Llull. La temporada es tancarà amb un bloc sobre la violència que comptarà amb una aproximació internacional i una altra local. “Treballarem amb Bestiario, un dels estudis més capdavanters del món en visualització de dades, perquè l'allau d'informació sigui comprensible per a tots”, indica Reus, que el desembre complirà els seus primers dos anys al capdavant del centre d'art que més s'assembla a una Kunsthalle en una ciutat que, malgrat la seva múltiple oferta, no té un espai d'aquest tipus.

Malgrat que el debat ve de lluny, el format mai va arribar a quallar a Barcelona. “La Kunsthalle alemanya ha estat un model de referència, però mes allà de les etiquetes el meu objectiu és que el Santa Mònica sigui un centre viu, obert a totes les disciplines i al talent del seu entorn i de l'estranger; un centre versàtil amb capacitat de reacció i interacció en temps real i agilitat per abordar la realitat amb la màxima profunditat; un centre capaç d'actuar com a mediador, però també de provocar debat, sense por a abordar problemàtiques”, assegura Reus, que arrencarà el 2017 amb una mostra sobre la fragilitat de l'acte creatiu comissariada per David Armengol, que dóna inici a una etapa d'intenses col·laboracions amb altres centres al territori.

Suport a la fotografia

Amb la seva confirmació en el càrrec, la Conselleria descarta definitivament la idea de situar el Centre Nacional de Fotografia al Santa Mònica, així com d'obrir-lo en un futur proper. “És un tema que segueix sobre la taula, però en aquest moment considerem que és més eficaç desenvolupar una política de suport a la fotografia des de les institucions que ja hi estan treballant com el MNAC, el Macba i el propi Santa Mònica”, va indicar el conseller de Cultura Santi Vila. El projecte de crear un Centre Nacional de Fotografia es va gestar durant l'anterior etapa, amb Ferran Mascarell al capdavant de la conselleria de Cultura i per al seu emplaçament es va pensar en la futura esplanada dels museus a Montjuïc.