Aquí hi ha part del llegat desaparegut de Muñoz Ramonet
Segons les filles, 14 de les obres que reclama Barcelona són en una finca de Mataró
El mes de març passat, Culturarte SA, l’empresa familiar de les quatre filles de Julio Muñoz Ramonet, va presentar un dictamen pericial elaborat per tres experts en el qual s’assegurava que s’havien venut, mitjançant una coneguda casa de subhastes, 17 obres de la col·lecció d’art que hi havia al palauet del carrer Muntaner. Unes peces que pertanyen a la ciutat de Barcelona, després que l’industrial tèxtil les hagués deixat en herència a aquesta ciutat el 1991, tal com va dictaminar un jutjat el 2009 i va ratificar el Tribunal Suprem el 2012. Eudald Vendrell, l’advocat de la fundació municipal que des del 1995 lluita als jutjats per recuperar aquest llegat, assegura que s’ha demanat al jutge que les quatre filles expliquin els detalls de la venda d’aquestes 17 obres, quina casa de subhastes les ha venut, quines obres són o el preu aconseguit, perquè en cas que no es lliurin, se’n pagui el valor.
Però en el dictamen es parlava també d’un altre grup d’obres. En concret, 14 que eren en una finca de Mataró propera a Sant Andreu de Llavaneres, les dues al Maresme, i que posaven a disposició del jutge de primera instància que duu a terme l’execució de la sentència del 2009. “Volen aparentar col·laboració, però d’una manera ambigua. Són elles les que les han de lliurar, perquè formen part del llegat. I quan les lliurin les ratllarem de la llista”, rebla Vendrell.
La finca on les quatre germanes Muñoz Vilallonga asseguren que romanen 14 de les obres del llegat és Ca L’Isard, una casa d’estil neoclàssic de grans dimensions i dues edificacions annexes situades en una finca de gairebé set hectàrees pertanyent al veïnat de Mata, dins de l’entorn forestal del Parc Natural del Montnegre i el Corredor, segons el catàleg de béns de l’Ajuntament de Mataró. Però des que la va comprar Julio Muñoz Ramonet, a finals del 1951, és coneguda dins de l’àmbit familiar com Los Cedros, pels enormes exemplars centenaris d’aquests arbres que emmarquen l’entrada principal on, a més, destaquen dues escales simètriques rematades amb una balustrada clàssica.
A l’Ajuntament de Mataró no existeix una finca amb aquesta denominació, però a urbanisme confirmen que Ca l’Isard i Los Cedros és la mateixa finca. Els dubtes es dissipen quan es veu l’indicador de la carretera BV-5031 i el nom que apareix als pilons de l’entrada. Durant anys s’ha especulat que part del llegat que va deixar Muñoz a Barcelona estava amagat en algun lloc proper a aquesta ciutat. L’amagatall podia ser aquest de Mataró, a 35 quilòmetres de Barcelona.
L’experta i la secretària
Quan el 2013 EL PAÍS va donar a conèixer l’existència de Lori Gross, l’experta americana que va escollir 350 obres d’art mesos després de morir Julio Muñoz per enviar-les a Madrid, aquest diari es va posar en contacte amb ella, però no va contestar. Tampoc ho va fer el jutge que instrueix la querella per la desaparició de més de 800 obres d’art. Ara, s’ultima una comissió rogatòria perquè atesti des dels EUA. Però la que no està citada a declarar, ara com ara, és Rosa María Herrera, la secretària que va tenir Muñoz Ramonet en els últims anys de vida. Ella controlava tota la documentació, tenia les claus de les caixes fortes (on es guardaven les miniatures, joies i diners) i sabia amb exactitud el que hi havia o no a la casa del carrer Muntaner el 1991.
En el seu afany de ser acceptat per la burgesia, Muñoz Ramonet va comprar aquesta finca en un dels llocs d’estiueig preferits per l’elit barcelonina. Al novembre del 1951 va comprar el primer terreny a Ángeles Descalls Morell i l’any següent un altre de confrontant a José Guitart Reixach. Seguint la forma d’operar de l’industrial, la seva empresa Inmobiliaria El Águila, va comprar 9.000 metres quadrats més a Urbanizaciones Hermanos Rubio, tal com recull el registre de la propietat. El 21 d’agost del 1965 Julio Muñoz i la seva dona Carmen Vilallonga van constituir la societat mercantil Inmobiliaria Llavaneras SA, amb l’única intenció de gestionar aquesta finca, encara que a l’escriptura pública figura que la intenció és una altra: "La construcció d’edificis per a habitatge protegit, en qualsevol de les seves modalitats, que s’explotaran en règim d’arrendament o es vendran per blocs o cases senceres, o bé per locals i habitatges". Sens dubte una argúcia legal per pagar els menys impostos possibles, fet en què Muñoz Ramonet era un gran mestre. En un document d’octubre del 1985 els actius d’aquesta immobiliària eren "terreny i torre de Llavaneras" i un pis i un pàrquing, però cap habitatge social.
Al testament que Julio Muñoz va deixar després de morir a Suïssa el 1991 va llegar a les seves quatre filles la finca de Los Cedros en "usdefruit vitalici i gratuït", però no en propietat. En les seves escarides últimes voluntats Muñoz especificava que si les germanes —Carmen (1947), Isabel (1951), Alexandra (1952) i Helena (1953)— no arribaven a un acord respecte de les possibilitats d’utilització, cadascuna d’elles tindria dret exclusiu d’ús durant tres mesos a l’any; determinant-ne l’ordre el marmessor testamentari. Però com van fer amb la resta del llegat, les filles no van considerar vàlid el testament i, després d’impugnar-lo, el 21 de maig del 1991, quasi tretze dies després de la defunció del seu pare, les “senyores Muñoz” apareixen inscrites com a administradores de la Inmobiliaria Llavaneras SA o, o del que és el mateix, de l’enorme finca Los Cedros.
Sobre la firma
