Don Tu, la taula i el Mallorca

No és una rondalla. Hi ha gent que s’ha menjat -ha fus- hectàrees de patrimoni, ha materialitzat apassionadament per la boca capitals i bens. La fortuna particular i de la família, l’herència de sagues, un llegat ostentós escripturat als mapes i als carrers, volà i se’n anà a la tomba dins la panxa i el goig fugaç dels instants. Sense fer negocis, prendre riscs empresarials o testar aventures financeres, els plaers terrenals a cops esdevenen intangibles a la taula i els jocs de cartes.

A la història del segle del Mallorca que ha fet IB3, 100 anys en vermell i negre, entre les moltes estampes històriques en blanc i negre documentades, a fotografies corals de directius d’èxit, hi ha la cara –ara anònima- d’una d’aquestes figures. Era d’un temps de glòria, fa 50 anys o més: Ell era “don Tu”, en Guillem Marcel Ordines d’Aumedrà, Puig, Fonts dels Olors, Prohens de s’Horta, –el darrer de la saga del seu llinatge de mercaders enriquits-, parcel·là una de les seves finques litorals (Can Gaià) i regalà solars als jugadors i entrenadors estel·lars, per primes o pur caprici. Fefaent. Ell pagà el fitxatge del crac mallorquinista Hugo Villamide i narrava com participà en operacions clandestines, subterrànies, extra esportives, per a maquinar resultats i actuacions d’àrbitres i directius. En donava detalls, llocs, noms, xifres i joies deixades com a penyora però als 70 anys –en fa 20-, abans de morir, no exercia de bugader escandalós ni se’n penedia. Era retòrica freda, simpàtica d’una corrupció.

D’en Marcel, amant de l’òpera, el joc i dels viatges, de la gran taula òbviament, deien que era capaç de menjar-se un enfilall de botifarrons excepcionals –del dia- de tira, per gola; a l’hora amollava emocionat una llàgrima al evocar nostàlgic a la cuinera sàvia i certa (Na Martorella pionera de sa Sínia) que d’una escapció de “no-res” d’un calamar, quasi de mig dit, en feina arròs caldós excepcional, saborós. Na Martorella cuidava en Ramallets, mitic porter del Barça i del Mallorca.

Al passar al paradís del cine i la tele esportiva la realitat sembla fantasia i literatura màgica. Don Tu, amb milionaris certs i amics, en Jordi Rosselló Roxa, en José María Lafuente ( de la tropa del Mallorca) i en Toni Fontanet (l’únic supervivent quasi als 97 anys) trescaven els dissabtes per tastar i xerrar una mica. Una vegada a sant Salvador menjaren escaldums de faraona, i el testimoni era Maruja Torres, en companyia de l’ex futbolista del Felanitx Miquel Barceló (pare) i el bancari Miquel Massutí, de 94 anys.

Un altre cop descobriren l'ocurrència de ca Na Toneta de Caimari i la cuina de mínims-màxims tradicionals o es burlaren del compte de n’Andreu des Pitlarí abans de l’esbucada. Un dissabte, a cala Figuera, don Tu feu fer un dinar clàssic de rics d’arran de mar: ‘bullabessa’ i una darreria de nin d’un temps: una ‘quema’ crema anglesa, amb niguls de sabonera de blanc d’ou rallats per regalims de sucre cremat. Entre el tot i el no res queda una llibreta de la cuinera (Na Tonda) de la seva cuinera pairal.

El forat és una vida fàcil, els grans plaers corals, els viatges sense agenda, unes mans foradades, els deutes i crèdits heretats, els usurers al 30% setmanal, i un eixam d’amics oportunistes. Potser una existència sempre molt ociosa, capriciosa extrema, de l’òpera als menjars exquisits arreu del món.

Camí cap a la tomba sense passar pena va sobreviure de les pedres de sa pedrera de s’Horta/-ca’n Gaià pedra de Felanitx, mal dita de Santanyí.

Com a una metàfora del guió de la vida del personatge epígon de la saga, a les cuines de la seva ex gran finca, s’Horta, ara chez García Serena-Guardans, un director de cine oficia anualment una excepcional arròs paella valenciana, una master-class. No podia ser altre que el jove José Luis G Berlanga. Una metàfora a la casa d’una família mallorquina Marcel Prohens neorealista, satírica, irònica, com els films, tots tan certs, tan exagerats.