Alves té la paraula

Unes setmanes abans de disputar la final de la Champions de l'any passat, Dani Alves va utilitzar les xarxes socials per llançar el seu missatge. “No sé quant durarà aquest somni ni si ha arribat al final. Però que sigui etern mentre duri”, va expressar el lateral brasiler. Dies més tard, amb l'Orelluda entre les mans, va vessar unes quantes llàgrimes al Camp Nou en una nit de celebració –pel triplet– que semblava un adéu sense remissió. Resulta que el FC Barcelona li oferia aquells dies dos anys més un, en el qual havia de jugar el 60% dels minuts per garantir la seva continuïtat com a blaugrana. Però la realitat és que el volia per a sis mesos per debatre després el seu futur. Una proposta que va rebutjar el futbolista, molest perquè volia tres temporades com a mínim i sense condicions, al mateix temps que sabia que era el moment per collar el Barça, emmanillat com estava per la sanció de la FIFA després dels fitxatges irregulars de menors. “Dani, queda't. On estaràs millor que aquí?”, el va convèncer Lionel Messi, el seu company i amic, també el seu millor soci per la banda dreta. De manera que el lateral va guanyar la partida perquè tot i que va renovar per dos exercicis, va incloure una clàusula segons la qual aquest estiu podia signar gratis per qualsevol altre club. Ara és ell qui té la paraula i les portes obertes de molts equips.

Els embolics amb Alves, en qualsevol cas, venien de lluny. Com a mínim des de fa dos anys, quan el president Josep Maria Bartomeu va entrar a les oficines de la direcció esportiva per sol·licitar el traspàs del lateral –aquell dia també va demanar el de Xavi– perquè entenia que era el moment just per treure una mica de diners per un jugador devaluat al mercat. Però Andoni Zubizarreta, llavors encarregat de l'àrea, s'hi va negar en rodó perquè considerava que no hi havia laterals assumibles a la finestra de traspassos que oferissin el mateix que el 6 blaugrana. I així es va constatar quan van demanar preu per Cuadrado i Valencia, carrilers de llums llargues. Per això, després de la despesa de Luis Suárez (80 milions), van fitxar Douglas, un lateral que no ha comptat per a Luis Enrique i a qui tampoc van trobar acomodament el passat mercat d'hivern. Douglas, és clar, no era el primer reforç que perdia la partida amb Alves.

No hi haurà contraoferta perquè el jugador ja cobra 11 milions bruts més tres de variables anualment

El brasiler va arribar al FC Barcelona el 2008 i des d'aleshores ha estat titular per defecte. “Qui competeix amb mi, normalment perd”, va exposar Alves al novembre. No li faltava raó, perquè durant els dos primers anys ni tan sols va tenir rival, per més que jugadors com Cáceres o Puyol poguessin ocupar ocasionalment aquesta posició. Després va guanyar la partida a Adriano, Montoya –Patrick també va participar d'urgència a la Lliga-, el mateix Douglas i en aquesta temporada a Aleix Vidal, un reforç sol·licitat per l'entrenador que no ha presentat candidatura al lloc. Capítol apart mereix Sergi Roberto, un centrecampista reconvertit que per primera vegada ha estat capaç de posar en dubte la condició d'Alves. Però quan el FC Barcelona s'ha jugat els títols, Luis Enrique no ha dubtat a incloure el brasiler a l'equip de gala. Així, fa vuit anys que el FC Barcelona no s'ha fixat en la rereguarda dreta, confiat en les prestacions d'un jugador que sap donar sortida a la pilota per la banda i que sempre actua d'aspersor, tal com indica la seva sèrie d'assistències anuals: 14, 15, 20, 18, 10, 6, 11 i 8 en aquest últim curs. Números que compensaven amb folgança les seves distraccions defensives, sobretot els problemes per tornar a la posició quan un extrem li busca les esquenes a les contres.

El FC Barcelona es renta les mans

Ara és Alves qui té la paella pel mànec perquè si comunica al club la decisió de marxar abans del 5 de juny, podrà fer-ho de forma gratuïta. Des de l'àrea esportiva, no obstant això, tenen clar que no lluitaran contra una herència desfavorable del passat. Per això, si el brasiler vol marxar –com tot sembla indicar perquè ja s'ha acomiadat d'alguns companys del vestuari–, marxarà i no hi haurà contraoferta ni actualització de contracte perquè el jugador ja cobra 11 milions bruts més tres de variables anualment. “No puc garantir si seguiré o no. Visc al dia i el que tinc clar és que he estat, sóc i seré feliç al Barça perquè m'ha captivat el cor”, va escriure el 6 fa uns dies al seu compte d'Instagram.

De moment, Alves té una oferta de la Juve –que també ha tancat un acord amb Mascherano per tres temporades–, però encara no hi ha res tancat. “Ara mateix, el Dani és al Brasil [disputarà la Copa Amèrica als Estats Units] concentrat únicament i exclusivament a fer bé les coses amb la selecció. És cert que m'he reunit amb la Juventus, però no només amb ells. També amb dos clubs turcs, un d'Anglaterra i un altre de França”, resol la seva agent Dinorah Santana. Però el Barça, per si de cas, segueix de prop jugadors com Héctor Bellerín (Arsenal), que va sortir de la Masia. D'altra banda, el club ha tancat el fitxatge del central Davinson Sánchez, colombià de 19 anys que milita a l'Atlético Nacional, per reforçar el filial de cara a l'any vinent.