El waterpolista espanyol Víctor Gutiérrez surt de l’armari

“Espero que haver sortit de l'armari serveixi per trencar un tabú dins de l'esport”, assegura el jugador de waterpolo espanyol Víctor Gutiérrez a la portada de la revista Shangay. En una de les etapes clau de la seva carrera esportiva i just abans de concentrar-se amb la selecció per preparar els propers Jocs Olímpics, l'internacional de 25 anys ha decidit fer pública la seva homosexualitat en una entrevista en la qual explica que sentia “la responsabilitat, com a esportista gai, de donar la cara”.

El jugador del club madrileny Real Canoe i considerat un dels millors boies d'Espanya, confessa que feia bastant de temps que pensava fer-ho, i que ha escollit aquest moment, a més de per haver arribat a “la maduresa esportiva i personal necessària”, perquè considera molt important la visibilitat. “Hi ha hagut més de setanta agressions homòfobes a Madrid des que va començar l'any, és una realitat que vivim. I gairebé no hi ha esportistes que diguin que són gais. Però, segons la meva experiència, la gent ha canviat; com a esportista, tot el que he viscut és absolutament positiu”. Amb aquestes declaracions, Víctor Gutiérrez es converteix en el segon olímpic espanyol obertament gai, després que el patinador Javier Raya, participant en els últims Jocs de Sotxi 2014, fos el pioner fa poc més d'una setmana després de publicar una foto amb la seva parella a les xarxes socials.

Víctor Gutiérrez justifica la seva tranquil·litat a l'hora de sortir de l'armari en el fet de tenir el suport de la seva família, però la seva experiència en el seu entorn com a esportista d'elit ha estat fonamental. “Mai m'he assegut amb el president del meu club, l'entrenador i els companys per dir-ho. Al final, és la meva vida i faig el que vull, però quan ets en un equip d'elit, convius amb moltes persones amb les quals estrenys els llaços, i amb ells sempre he compartit la meva vida”. Sense amagar-se, “però sense ser mai abanderat de res”, vol compartir que no s'ha sentit discriminat per ser gai. “Mai m'he trobat amb algú que m'hagi jutjat com a esportista per la meva condició, sempre ha estat en funció del meu rendiment”, insisteix.

Defensa la llibertat de qui decideix no fer-ho públic, però creu que les coses “serien més fàcils” si sortís de l'armari una gran figura mundial d'algun dels esports més mediàtics. “Segueix sent un món masclista. No deu ser fàcil sentir en un camp de futbol moltes persones cridant-te ‘maricón’. Els grans clubs són empreses, i hi ha molts interessos implicats... Però si algun d'ells fes aquest pas, podria influir en l'opinió de milions de persones i canviar les coses d'una manera molt més ràpida, perquè segueixen sent molt pocs els esportistes que han fet visible la seva homosexualitat”.

Gutiérrez no és el primer esportista d'elit que ha fet pública la seva condició d'homosexual. Però hi ha hagut molt poques sortides de l'armari estant en actiu al nivell més alt. La tennista Martina Navratilova va ser una pionera en fer-ho públic als anys vuitanta, i Amelie Mauresmo va seguir els seus passos i es va declarar lesbiana als 19 anys després de guanyar l'Open d'Austràlia. Fa dos anys, el jugador de futbol americà Michael Sam es convertia en el primer en el seu esport a fer el pas, la qual cosa li va valer el suport del president Barack Obama.

En actiu destaquen el saltador de trampolí olímpic britànic Tom Daley i el boxejador porto-riqueny Orlando Cruz, que es va casar amb la seva parella el 2013 a Nova York. D'altres, com el nou vegades medallista olímpic de natació, l'australià Ian Thorpe, o el pivot de la NBA John Amaechi no es van atrevir quan eren a dalt de tot i es van esperar a acabar les seves carreres esportives. Víctor Gutiérrez confia que la seva decisió no afecti la seva projecció com a waterpolista, encara que ha sortit de l'armari abans de saber si el seleccionaran per competir a Rio de Janeiro. “Estic entrenant i mantenint la forma, espero saber si vaig als Jocs a principis de juliol. He fet una bona temporada, i el seleccionador m'ha dit que tinc possibilitats”. Però assegura que acceptarà tranquil el que vingui després d'haver-ho explicat. “No sóc el primer, sóc un més”.