Mor l’aventurer i periodista Miguel de la Quadra-Salcedo

El periodista i aventurer Miguel de la Quadra-Salcedo ha mort aquesta matinada a Madrid, segons ha confirmat el seu fill Íñigo en una conversa telefònica amb aquest diari. Havia fet els 84 anys el 30 d'abril. De la Quadra arrossegava problemes de salut des de feia anys, però mantenia la seva activitat com a director de la seva última gran iniciativa, la Ruta Quetzal (ara Ruta BBVA), un projecte d'aventura en el qual participen cada any centenars de joves d'Espanya i de tots els països d'Amèrica. “Ahir hi vaig parlar. Em va dir que es trobava molt malament i que no tenia forces”, ha comentat Íñigo. Una frase que no reflectia la passió i l'entusiasme amb què s'havia aferrat a la vida en els últims anys.

De la Quadra havia nascut a Madrid, tot i que sempre al·ludia als seus orígens basconavarresos (era nebot del gran tenor del Roncal Julián Gayarre). De jove va ser esportista d'elit. És cèlebre l'anècdota que va arribar a batre el rècord mundial de llançament de javelina, però es va modificar el reglament per no haver d'homologar la seva marca, aconseguida gràcies a una tècnica imitada dels llançadors de barra basca. El 1963 va fitxar per televisió espanyola com a periodista i va ser testimoni d'alguns dels esdeveniments més rellevants de la segona meitat del segle XX. Va ser a la guerra del Vietnam, a la d'Eritrea, a la de Moçambic, al Congo (on va ser condemnat a mort), va cobrir el cop d'Estat de Pinochet i la mort del Che Guevara. De la Quadra, que es definia com un home “de paper i llapis”, recordaria sempre amb molta nostàlgia aquella etapa i evocant-la, molts anys després, diria que la tecnologia “havia matat el misteri”.

Perit agrícola de formació però home del renaixement de vocació, De la Quadra tenia una enorme cultura. Parlar amb ell era com obrir una enciclopèdia per qualsevol capítol: literatura, art, història, botànica. Va viatjar per tot el món guiat per una curiositat insaciable i exercint tot tipus d'oficis. Fins i tot va arribar a ser domador al circ d'Ángel Cristo i, de fet, es va unir a la seva caravana ambulant durant alguns anys amb tota la seva família.

Gran admirador d'Emilio Salgari i de Julio Verne, una novel·la d'aquest últim, La Jangada, li va servir d'inspiració per a una de les grans aventures de la seva vida: baixar en un bot des d'Iquitos el riu Amazonas i el Napo amb la seva dona, la Marisol, i el seu fill gran, el Rodrigo. Enamorat del continent americà, repetia sempre la frase que no es pot ser espanyol sense conèixer Amèrica. D'aquest amor, i d'un suggeriment del rei Joan Carles quan s'apropava el cinquè centenari del descobriment, va sorgir el projecte Ruta Quetzal, un viatge iniciàtic d'aventures per a joves de tots els països de parla hispana en el qual han participat 8.000 joves en les seves més de 30 edicions.

Aquesta aventura el va mantenir actiu en els últims anys de la seva vida. Encara que ja estava ingressat, a l'última edició de la Ruta es va treure el sèrum i es va escapar de l'hospital per participar en la recepció que els Reis van fer per als joves. “Ponce de León no va poder trobar la font de l'eterna joventut, però jo l'he trobat en aquests nois”, repetia sempre. Miguel de la Qadra estava casat amb Marisol Asumendi i deixa tres fills, Rodrigo, Sol i Íñigo, que treballava amb ell en l'organització de la Ruta.