Les bones caricatures d’un mal pintor

“D'un realisme convencional, freda, continguda i sense aportar res per a la història de la pintura catalana”. Així defineix el crític d'art Francesc Fontbona els retrats realitzats per Josep Parera i Romero (1828?-1902), encara que en va realitzar un —imaginat— de Ramon Muntaner per a la Galeria de Catalanes Il·lustres i va ser pintor de cambra de l'Infant Sebastià, fill d'Isabel II, a qui va acompanyar en el seu breu exili a França.

Sort que aquest polifacètic home —nascut a Almeria, però instal·lat des de petit a Barcelona—, que va alternar les seves passions pictòriques amb els seus papers al Liceu com a cantant d'òpera bufa, sí que va destacar com a dibuixant i especialment com a caricaturista. Donen fe d'això els 51 dibuixos, plens d'humor fi, realitzats a la segona meitat del segle XIX, que ha incorporat recentment el Museu Frederic Marès i que ara es presenten en l'exposició Caricatura de la Barcelona vuitcentista, on es mostren molts dels actors i protagonistes de la vida barcelonina vuitcentista, els prohoms de la ciutat. Es tracta, sobretot d'industrials, comerciants, banquers, artistes i, especialment, polítics, com Joan Güell, Manuel Girona, Antoni Brusi, Antoni Amatller, Manuel Vidal-Quadras, Jeroni Juncadella, Evarist Arnús i Josep Xifré, entre molts d'altres. “Molts dels protagonistes de la transformació de Barcelona, després de la caiguda de les muralles i la creació de l'Eixample”, explica Josep Maria Trullén, director del museu.

Les obres, gairebé totes caricatures amables, que parlen de les postures i manies dels retratats, les ha donat al museu barceloní Joaquim de Nadal i Caparà, que va ser regidor de Cultura de Barcelona, nét de Joaquim Maria de Nadal i Ferrer que les havia comprat el 1929 per 2.500 pessetes a la Sala Parés “no com a col·leccionista, sinó com a vuitcentista”, explica Jordi de Nadal, nebot del donant. Fontbona, que ha reconstruït la biografia d'aquest artista, un autèntic desconegut per al gran públic i per a la majoria d'especialistes, explica que la primera vegada que va veure la col·lecció va ser penjada en una de les parets de l'habitatge de Joaquim de Nadal, “quan vaig reproduir una de les seves obres, la de l'indià Josep Xifré Downing a l'Art català del segle XIX”. Segons Fontbona, Parera no va crear aquests dibuixos per publicar-los (encara que alguns sí que van aparèixer sota el pseudònim de Crac a la revista Tiburón), sinó “perquè li sortien de dins”.

“Són obres majoritàriament de personatges barcelonins, una mica misògines com l'època, ja que no apareix cap dona, i classistes, ja que tampoc hi ha classe obrera”, aclareix Ernest Ortoll, conservador del museu, que ha estudiat d'una en una les obres per identificar els personatges. “Al peu de cadascuna apareix el nom del personatge, però hem comprovat que no sempre és veritat". Per això, moltes d'elles s'exposen amb interrogants. Les caricatures estan ambientades amb imatges ampliades de la Barcelona de l'època, a més d'objectes reals contemporanis dels personatges com una cistella, un bastó, ulleres i un rellotge de paret. “Són objectes que faciliten l'evocació d'aquest món desaparegut”, va reblar Trullén.

Caricatures de Parera es conserven al MNAC, a l'Institut del Teatre, l'Arxiu Històric de la Ciutat, el Museu de la Música, l'Institut Amatller i  la Reial Acadèmia de Bones Lletres. A Madrid, hi ha obres seves a la Real Biblioteca, al Patrimoni Nacional i al Museu del Romanticisme.