La Lliga de Luis Suárez

La Lliga ha tingut com a únic protagonista el Barça. No hi ha hagut cap altre equip que el blaugrana ni cap davanter que hagi marcat més gols que Luis Suárez: 40. Així, l'última jornada no ha tingut emoció ni èpica, ni tan sols misteri, només ha calgut posar la mirada en el partit del charrúa i del Barça a Los Nuevos Cármenes. I a Granada els blaugrana han guanyat al final tal com també s'havien imposat a l'inici a Bilbao. El campionat va néixer amb un gol de Suárez a San Mamés i ha acabat amb un triplet de l'uruguaià a Granada. Ningú s’ha fixat en els marcadors aliens, ni en el Madrid ni en Cristiano, tampoc en el carrusel ni, de moment, en els maletins i les apostes; el campionat sempre ha estat pendent del bo i del dolent del Barça, recognoscible en l'arrencada i a final de la temporada, molt a l'estil de Luis Enrique.

L'entrenador ha acabat la Lliga el 14 de maig a Granada amb el mateix equip que el 6 de juny de l'any passat va conquistar Berlín. Ha insistit en l'alineació, també en el trident i en la idea de joc, convençut el tècnic que tenia raó, que tenia més raó que un sant, per més monòton, reiteratiu i previsible que pogués semblar el Barça, capaç de sumar 39 partits sense perdre i també de cedir 11 punts sobre 12 respecte al Madrid en només quatre jornades després de perdre el clàssic del Camp Nou. L'equip blaugrana ha estat extremista per bé i per mal, incansable en la bonança i vulnerable davant l'adversitat, confiat en la seva visita a Los Nuevos Cármenes després de defensar el goal-average amb una diferència dissuasiva al seu favor: 21-0.

Res a veure amb el Granada. José González ha preparat un partit a la carta, només per guanyar el Barça després d'assegurar-se la permanència a Sevilla. Ha jugat amb tres centrals i tres migcampistes per defensar Messi, Suárez i Neymar. No li ha sortit bé perquè el trident s’ha activat tan bon punt ha trepitjat la pista i abans de retirar-se per més que a l'escalfament se sospités de l'actitud de Neymar.

Neymar ha corregut finalment com un llebrer i ha estat la peça que ha activat el gol inicial de Suárez. El charrúa ha rematat a porta buida una assistència de Jordi Alba, habilitat per Neymar després de rebre d'Iniesta. A través de la passada, de manera precisa i elaborada, els blaugrana han marcat les diferències que no havien pogut establir a pilota parada amb dos cops de cap de Piqué, un d’ells quan ha marcat Cristiano Ronaldo a la Corunya.

El Barça ha sabut que no podia esperar res de bo del Deportivo i que per tant s'imposava rematar amb paciència i concentració el seu partit a Granada. Batut Andrés Fernández, els blaugrana s’han obstinat a no concedir ocasions, s’han esforçat en els replegaments per no donar situacions de superioritat al rival i s’han ocupat d’atacar de forma selectiva i terminal, com ha passat en el 0-2.

Mascherano ha canviat el joc en llarg per a Alves, a la banda contrària des de la qual havia atacat Alba en el 0-1, i el brasiler ha arribat a temps per centrar sobre la línia i Suárez ha irromput com una bala al primer pal per rematar de cap davant Andrés Fernández. L'efectivitat blaugrana en el joc, en el control i en el domini de les àrees ha estats demolidora: no ha rematat a porteria el Granada i per contra ha marcat dos gols el FC Barcelona, un per cada costat, el primer molt llarg i el segon a tres tocs, senyal de varietat, autoritat i jerarquia, molt superiors els nois de Luis Enrique als de José González.

El tècnic andalús ha canviat de pla després del descans, quan ha fet entrar Cuenca, i el partit s’ha obert fins a convertir-se en una anada i tornada perillosa per als blaugrana, malgrat que mai han menyspreat les transicions, l'intercanvi de cops, també a la porteria de Ter Stegen. El porter ha respost una rematada de Fran Rico i després Neymar no ha estat encertat davant un esplèndid Andrés Fernández. El partit fins i tot s’ha escalfat amb la lesió de Mascherano. El futbol ha decaigut i l’espera s’ha fet eterna perquè el Barça cantés el campionat.

Llavors ha tornat a aparèixer Suárez per concloure una triangulació amb Messi i Neymar. No hi havia una manera millor per celebrar el títol que una combinació del trident, l'aposta d'un equip que ha necessitat guanyar dues vegades la Lliga després de la derrota contra el Madrid. L'equip s’ha sobreposat a l'1-2 i des de la maduresa ha convertit la defensa del liderat en una qüestió de vida o mort quan es parlava del ridícul que hauria suposat perdre el torneig l'últim dia a Granada. Encara que la Champions es va escapar, ningú pot discutir que l'únic actor de la Lliga ha estat el Barça del regular Suárez.