Alberto Garzón serà el número 5 en la llista per Madrid de Podem i IU

Alberto Garzón serà el número 5 de la llista conjunta per Madrid de Podem i Esquerra Unida per al 26-J. La coalició electoral és d'una magnitud sense precedents en la democràcia recent, pel volum de vots que sumen les dues formacions que la subscriuen (una mica més de cinc milions de sufragis Podem i les seves aliances territorials, i al voltant d'un milió de vots IU) i perquè és una aliança a escala estatal. La negociació ha estat complexa i ha necessitat mesos de contactes i converses, a més d'un intent fallit abans del 20-D. A partir d'aquest dimarts totes dues organitzacions sotmeten el pacte a consulta de les bases. Aquestes són les claus de l'acord que aspira a revolucionar l'espai polític de l'esquerra espanyola:

Una coalició electoral estatal. L'aliança entre Podem i IU "és una coalició electoral que signen tots els partits que la integren, amb les seves corresponents sigles, que quedarà registrada amb la fórmula: Podem guió IU guió i la resta de partits que s'hi sumin", diu el text del preacord. 

La fórmula jurídica de l'aliança va ser el cavall de batalla d'IU en les negociacions amb Podem abans del 20-D, i precisament el motiu que el pacte s'acabés frustrant llavors. El partit de Pablo Iglesias ha acceptat aquesta vegada subscriure una coalició electoral nacional amb IU a la qual es va negar abans de les generals, quan només va permetre parlar d'acords territorials com a màxim a escala autonòmica, i demanava a IU que els seus dirigents es limitessin a integrar-se a les seves llistes. La fórmula jurídica va ser, això sí, un dels primers obstacles salvats: el 27 d'abril el partit de Pablo Iglesias ja va traslladar a IU la seva intenció de negociar una aliança nacional, com va publicar aquest diari. D'aquesta manera, IU no es dissol o s'integra a Podem, sinó que es tracta d'un pacte entre dos partits diferents per concórrer junts a les urnes.

IU tindrà 12 o 13 llocs a les llistes. La distribució dels llocs a les llistes va encallar les converses al final de la setmana passada. IU exigia un sisè dels llocs de sortida que estaria en condicions d'aconseguir la coalició, i Podem li oferia només cinc llocs garantits. Finalment, l'acord recull que es pren com a referència la xifra de 58 escons que esperen aconseguir junts al Congrés (sense comptar amb les aliances de Catalunya, Galícia i la Comunitat Valenciana) i a partir d'aquesta "es confeccionaran les llistes de cada circumscripció de manera que quedi garantida la proporció d'1 a 6 en el previsible resultat final d'escons".

La redacció del text és, no obstant això, confusa. L'expressió literal sembla suggerir que IU tindria un escó per cada sis de Podem, la qual cosa suposaria un setè dels escons per a IU, això és, 8 actes. Hi ha la possibilitat que es refereixi a una proporció d'un escó per IU per cada sis totals, la qual cosa suposaria un sisè dels escons, o sigui, almenys 9.  D'altra banda, al Senat la federació d'esquerres tindrà quatre senadors. Ara IU té dos diputats.

Una aliança encara sense nom però amb sigles a la papereta. El nom de la coalició electoral entre Podem i IU encara no està decidit. Sí que s'ha acordat que "es garanteix la visualització de les imatges i els logos de cada organització en els materials de comunicació, campanya i paperetes de votació". O el que és el mateix, que les sigles (el logo) d'IU podran aparèixer a la papereta electoral. La presència de les sigles de la federació d'esquerres era una ferma reclamació dels sectors crítics amb Garzón i el proper al coordinador general, Cayo Lara. Podem sempre s'hi havia mostrat poc inclinat per evitar les "sopes de sigles".

El lloc d’Alberto Garzón, per Madrid. Tot i que el candidat d'IU s'ha esforçat a assegurar que els llocs a les llistes eren "secundaris", la seva posició a la candidatura conjunta per Madrid ha suposat un element complex en la negociació. El secretari d'organització d'Esquerra Unida, Adolfo Barrena, ha confirmat aquest dimarts a Onda Cero que Garzón serà el número 5 de la llista per Madrid.

Un programa de mínims però autonomia de vot. Els dos partits han acordat consensuar un programa de mínims però mantenir al mateix temps els seus propis programes electorals. Totes dues formacions mantenen importants divergències de programes i de filosofia política. La república, el procés constituent, l'OTAN o la nacionalització d'empreses separen els dos partits.  Precisament per això el text de l'acord diu que les matèries comunes "seran les úniques que obligaran a defensa col·lectiva" mentre que "en qüestions no establertes en el marc comú hi ha sobirania de cadascuna de les organitzacions signatàries". Això significa que els diputats d'una i altra formació podran votar amb autonomia al Congrés malgrat que formen part d'un mateix grup parlamentari.

Campanyes separades, alguns actes conjunts. La campanya ha estat motiu de conflicte. Errejón va ser ràpid a l'hora d'apuntar que pensava en una coalició electoral amb “campanyes separades”. El secretari polític de Podem sembla que ha guanyat aquesta batalla. "Encara que pugui haver-hi actes conjunts, la campanya serà diferenciada", diu l'acord. Una proposta que no convencia del tot IU, que pensava en una cosa més col·lectiva. “La nostra idea és una campanya amb elements propis, però també comuns. Cal fer una campanya que desbordi”, asseguraven la setmana passada en el partit, a l'estil del que van aconseguir les candidatures municipalistes com la que va fer alcaldessa de Madrid Manuela Carmena.

El repartiment econòmic. Podem i IU separen les despeses de la campanya perquè faran campanyes diferenciades. L'òrgan de govern de la coalició sí que haurà de conèixer les despeses de tots dos. "La subvenció electoral que rebi la coalició pels resultats en vots estarà en el marc de la proporcionalitat acordada", afegeix l'acord. Això és, en principi, d'un a sis, com en el cas de les candidatures. Pel que fa als ingressos que es percebran per la Llei de Finançament dels partits Polítics, hi ha una prima per a IU del 5% sobre la proporció acordada (1 a 6). Això és perquè la federació d'esquerres aporta en realitat un quart dels vots a la coalició (923.000 de 3.182.000 de Podem) i se li compensa així la pèrdua econòmica perquè la subvenció de la llei de partits es calcula pels vots rebuts.

Una aliança d'esquerres? Podem no s'identifica com un projecte polític d'esquerres. Íñigo Errejón va llançar fa una setmana un avís a través de les xarxes socials. “Els moments de refundació democràtica i construcció de nou interès general comencen sempre per we, the people (som el poble). Mai we, the left (som l'esquerra)”. Aquesta és l'obsessió d'un sector de la formació emergent, de la qual Iglesias s'ha anat distanciant en els últims mesos. A canvi, IU porta l'esquerra a les seves sigles i es reivindica com un partit nítidament d'esquerres. Si la coalició subscrita aquest dilluns és una aliança d'esquerres o no hauran d'aclarir-ho els seus representants els propers dies.