Desnonaments patriòtics

La Comissió Europea va obrir el 28 d'abril passat un procediment d'infracció perquè Espanya harmonitzés la seva llei amb les directives comunitàries i garantís d'una vegada els drets dels ciutadans afectats per l'abusiva normativa sobre desnonaments. No és que Europa s'hagi convertit en un referent ètic —aquí tenim els refugiats, el vergonyós Brexit o la nocturnitat amb la qual es negocia el TTIP amb els Estats Units—, però Espanya va amb tant retard que la postmodernitat de Brussel·les resulta un referent moral davant de la premodernitat que abandera el Partit Popular. El cas és que el PP prefereix passar sota les forques caudines del poder financer a alliberar la legislació de clàusules abusives com li demana Europa des del 1993.

Aquest déjà vu ha inclòs des de la setmana passada la decisió del Partit Popular de recórrer al Tribunal Constitucional la llei sobre emergència habitacional i pobresa energètica que el Parlament va aprovar per unanimitat. En lloc de parar atenció al que des de Catalunya i altres comunitats es legisla per pal·liar situacions d'indefensió dels ciutadans, el Govern del PP ha decidit erigir-se en campió de la unitat d'Espanya, gelós de les seves competències constitucionals. I ha posat en pràctica el seu peculiar concepte d'igualtat, amb més rivets de capitalisme manchesterià que de societat del benestar del segle XXI. Millor que tots els ciutadans quedin igualats per la franja baixa. Per això el Govern central ha recorregut cinc preceptes que només en el que va d'any han evitat més de 600 desnonaments a Barcelona, uns 300 a l'Hospitalet de Llobregat o més de 150 a Badalona. Cada dia s'executen 43 llançaments.

Aquestes tràgiques xifres van moure, el 23 de juliol del 2015, el Parlament a aprovar per unanimitat —va haver-hi abstencions del PP i Ciutadans en tres articles— la llei de l'emergència habitacional i pobresa energètica. “Són mesures del sentit comú del carrer: posar fi als deutes per a tota la vida, als talls de subministrament, que els pisos buits compleixin la seva funció social i garantir el reallotjament de totes aquelles persones que ho necessitin; avui hem demostrat que la ciutadania organitzada és imparable i que quan el Parlament acompanya la iniciativa ciutadana tenim una imatge que no té preu”.

Aquestes paraules les va pronunciar Carlos Macías, de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, des del faristol de la Cambra catalana abans que el ple votés aquesta llei, fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular. “Hem arribat a acords. Partíem de bases ideològiques diferents, però crec que aquesta és la grandesa precisament no només de la democràcia, sinó que parlant la gent s'entén. Avui per tant serà un dia històric en aquest Parlament”, va subratllar en la seva intervenció el diputat del PP Rafael López.

Algun malpensat pot creure que això va ser expressió de pur populisme, de posar l'emoció per sobre de la raó. Uns altres opinaran que tal vegada es tractava d'una manifestació de baixos instints electorals, ja que Catalunya es trobava davant els comicis del 27-S i a Madrid es preparaven les generals del 20-D.

No obstant això, també podia ser l'expressió simple i plana del sentit comú. Si l'Estat ha injectat a la banca 246.928 milions d'euros —incloent ajudes, avals i garanties, segons el FROB— no és desgavellat que en època de crisi les entitats financeres, en la seva condició de grans tenedores d'habitatge, estiguin obligades a oferir lloguer social a un afectat per un llançament, a extingir el deute dels avaladors en cas de la dació en pagament de l'habitatge, o a acceptar que una persona desnonada pugui recuperar el seu pis pagant el mateix preu que ofereixi si escau un fons voltor, com estableix la llei catalana.

Però “no és possible tenir legislacions asimètriques i que hi hagi uns drets o no depenent del territori on estiguin els béns. Cal garantir la igualtat dels espanyols”, va recalcar la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría en notificar la salomònica, constitucional i escassament política decisió de l'Executiu. Hi ha nacionalismes separatistes que neixen com a resposta als nacionalismes separadors, deia Castelao. De moment el Govern del PP ha donat ales a l'independentisme més conservador per compartir la primera línia de combat social amb alcaldes i alcaldesses de la vella i nova esquerra. I tot ho fa, assegura, per acabar amb els privilegis. Encara que no ho sembli.

El Govern ha recorregut cinc preceptes que han evitat més de 600 desnonaments a Barcelona, uns 300 a l'Hospitalet de Llobregat o més de 150 a Badalona aquest 2016. Cada dia s'executen 43 llançaments.