Col·leccionista més enllà de Bosch i Catarineu

Des que es va saber que Julio Muñoz Ramonet havia deixat en herència una esplèndida col·lecció d’obres d’art a Barcelona en morir el 9 de maig de 1991, s’ha assegurat que aquesta col·lecció era fonamentalment la formada per Ròmul Bosch i Catarineu, que va passar a les seves mans el 1950, i que després l’empresari tèxtil només havia comprat obres comercials d’autors més contemporanis, unes pintures que les seves quatre filles no van dubtar a deixar al palauet del carrer Muntaner quan es van endur les peces de més valor a Madrid. Però Julio Muñoz va ser també un col·leccionista que va comprar peces destacades i que va fer créixer el conjunt que havia reunit fins a 1934 el seu antecessor. La documentació és escassa i es basa, sobretot, en els inventaris utilitzats en els plets que ha fet servir l’Ajuntament de Barcelona per saber el contingut exacte de la col·lecció heretada i exigir-ne l’entrega. Malgrat tot, han transcendit algunes llistes, de les moltes que li agradava realitzar a l’industrial, tal com asseguren els que el van conèixer.

És el cas de l’informe Adquisiciones de 1950, en què, a més de registrar l’ingrés de la col·lecció Bosch i Catarineu, apareixen diverses obres més, com un autoretrat a l’oli de Claudio Lorenzale, un lot de sis peces de ceràmica persa de reflex metàl·lic i blau dels segles XIII i XIV, una ara d’altar del segle XI “de l’església de Planers”, quatre taules del segle XVIII d’escola espanyola o una arqueta de ferro del segle XVI.

L’augment d’obres amb el pas dels anys es comprova en comparar la llista de les peces de la col·lecció Bosch i Catarineu amb l’inventari creat el 1968 quan Julio Muñoz ven a Inmobiliaria Alos (una de les seves empreses) el contingut de la casa de Muntaner per 200.000 pessetes. En aquells dies, el col·leccionista ja tenia 39 obres d’Eugenio Lucas, 21 olis de Fortuny, 6 obres de Francesc Bayeau, 6 de Viladomat, 4 de Goya, Anglada Camarasa i Winterhalter, 3 de Vicente López i Mengs, 2 de Sorolla, Juan Pantoja de la Cruz i Luca Giordano, a més d’una obra de Berruguete, Madrazo, Murillo, Grunewald o el Divino Morales, tan escasses i tan reivindicades en l’actualitat, a més d’haver adquirit 14 tapissos amb escenes bíbliques, alguns dels quals hi eren el 2013 i que han estat destacats pel seu valor.

El 1971 es va produir una altra venda de la col·lecció, en aquest cas d’Inmobiliaria Alos a Culturarte SA, per sis milions. Era clar que les obres havien guanyat en importància, tal com recull l’inventari realitzat, en què a més de 71 obres de Curos i 52 d’Aguilar Moré, els Eugenio Lucas han augmentat a 41 i ja hi ha 21 olis de Fortuny, davant dels 18 que es comptaven a la col·lecció Bosch. També apareixen 12 obres de Goya, 6 de Sorolla, 4 de Pere Serra, 3 de Martí Alsina, 2 d’El Greco, Rembrandt, Ramon Casas i Nonell, entre molts altres. Mentre que alguns dels autors que tenien una obra en la col·lecció són: Zurbarán, Monet, Ribera, Tiziano, Corot, Renoir, Tiépolo i el mateix Boticelli. Muñoz va comprar les seves millors obres entre els anys cinquanta i seixanta. Després els seus negocis a l’estranger, sobretot a Suïssa, on va ser el primer estranger que va crear dos bancs, el van tenir ocupat en altres interessos, reconeixen els que van tenir tracte amb ell.

Hi ha més llistes. En una, l’historiador i museòleg Joan Ainaud de Lasarte destaca, a finals de la dècada dels anys vuitanta, 19 obres de la col·lecció que valora en 6.520 milions de pessetes. A la llista hi ha el Retaule de la Mare de Déu de la Llet d’Andreu Marçal i Pere Nicolau (800 milions), L’Anunciació d’El Greco (800), la Mare de Déu del Pilar de Goya (640), la Família del General Liñán de Vicente López (560), el Retaule de Salvador de Guardiola de Borrassà (400), un Sant Joan Baptista de Juan de Flandes (280 milions) i un Retrat de Felip V de Jacint Rigaud, del qual s’explica en un apart: “El quadre es va pintar a la cort de Lluís XIV a Versalles. Porta el Toisó d’Or. L’hi vam comprar a l’americà HEARST (cadena diaris EUA)”. Sobre una parella de quadres de flors de Mario Nuzzi, del segle XVII, la nota diu: “Comprats a València. Els millors que hi ha a Espanya”, i de l’obra de Juan de Flandes: “Va ser propietat d’uns marquesos navarresos, D. César Sanz, que controlaven el mercuri a Espanya, que el van vendre al senyor Julio Muñoz”.